Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  esmalt, n m
  • es  esmalte
  • en  enamel

Química industrial

Definition
1. Pintura molt brillant, similar a una laca, que sol contenir resines d'urea o de melamina, que li confereixen brillantor i duresa. 2. Vernís vitri aplicat en fusió sobre un suport de metall o ceràmic, amb una finalitat protectora o decorativa. Solen estar compostos per silicats o fluorosilicats fundents per a rebaixar la temperatura de treball i per pigments resistents a les altes temperatures.
  • ca  esmaltatge, n m
  • es  esmaltado
  • en  enameling

Metal·lúrgia

Definition
Procés de revestiment per protecció contra la corrosió o per decoració de superfícies metàl·liques, sobretot acer al carboni i coure, que consisteix a depositar-hi una capa de mescla de pols (sílice, bòrax i òxids metàl·lics) i escalfar progressivament fins a una temperatura de 900ºC, aproximadament.
  • ca  separador d'una cel·la, n m
  • ca  espaiador d'una cel·la, n m sin. compl.
  • es  espaciador de una celda
  • es  separador de una celda
  • en  cell separator

Electroquímica

Definition
Accessori aïllant elèctric d'una cel·la electroquímica destinat a separar els elèctrodes entre si, els elèctrodes de les membranes o dels diafragmes, o les membranes entre si, per tal de deixar un espai entre ells per on passi la dissolució o el gas, tot impedint el contacte elèctric entre elèctrodes de diferent polaritat. És essencial en un reactor electroquímic i en una bateria galvànica. Els materials més corrents a la bateria galvànica són làmines de polímer d'una gruixària de fracció de mil·límetre amb una porositat del 50-80% i una resistència de 0,05-0,5 cm2, microporosos (si la mida dels porus és de 0,01-10 m) o macroporosos (mida de 30-70 m). Així, a la bateria d'acumuladors de plom, el separador és de polietilè microporós. En la cel·la de tipus filtre-premsa, el separador té forma de marc. A vegades, el promotor de turbulència o la mateixa membrana de bescanvi iònic actua de separador.
  • ca  ankerita, n f
  • ca  espat bru, n m sin. compl.
  • ca  ferrodolomita, n f sin. compl.
  • es  ankerita
  • es  espato pardo
  • es  ferrodolomita
  • en  ankerite
  • en  brown spar
  • en  ferrodolomite

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química Ca(Mg,Fe)(CO3)2 que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (blanc, groc, fins i tot bru) i diafanitat translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa, de 2,9-3 g/cm3, una fractura subconcoïdal i una exfoliació romboèdrica perfecta. Pertany a la classe dels carbonats. Es localitza en jaciments similars als de la ^dolomita^. Sovint és un mineral de ganga de menes de ferro i es troba omplint les diàclasis de les capes de carbó. S'utilitza com a pedra per a la construcció i en la fabricació d'algun tipus de ciment. És mena secundària de ferro per a la indústria minera.

Note

  • La forma ankerita prové del nom del mineralogista austríac M. J. Anker.
  • ca  baritina, n f
  • ca  barita, n f sin. compl.
  • ca  espat de bari, n m sin. compl.
  • ca  espat pesant, n m sin. compl.
  • es  barita
  • es  baritina
  • es  espato bárico
  • es  espato pesado
  • es  michel
  • es  volnina
  • en  barite
  • en  barytine
  • en  heavy spar

Geologia

Definition
Mineral de bari, de fórmula química BaSO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (incolor, blanc, rosa, groc, bru, blau, verd) i diafanitat variable, de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 3-3,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa-mitjana de 4,5 g/cm3 una fractura desigual i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels sulfats. Es troba com a ganga en els filons hidrotermals de temperatura mitjana-baixa, associada a sulfurs de plom, plata i antimoni, i en filons i cavitats de substitució en calcàries i dolomies (que han estat interpretats recentment com a dipòsits residuals de tipus càrstic). Apareix també en els dipòsits químics d'efluents termals. Com a producte de deposició química es troba present en els jaspis ferromagnesífers i en les cavitats de les roques basàltiques. S'utilitza com a càrrega en les perforacions petrolíferes i de gas natural. Té utilitat per donar cos i acabats setinats al paper i a alguns teixits. Per la seva capacitat d'absorbir els raigs X, forma part del formigó de recobriment dels reactors nuclears i s'utilitza per a fer contrast en les radiografies. Antigament, s'emprava en l'obtenció de pintures blanques i en la producció d'aigua oxigenada. També s'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció de bari, element químic important en la indústria metal·lúrgica, que és utilitzat com a depurador i com a lubricant per a coixinets.

Note

  • La forma barita prové del grec barýs (en català, 'pesant').
  • ca  calcita, n f
  • ca  espat de calci, n m sin. compl.
  • es  calcita
  • es  espato calizo
  • en  calcite
  • en  calcspar

Geologia

Definition
Mineral de calci, de fórmula química CaCO3, que cristal·litza en el sistema romboèdric. Normalment sense color (com la varietat anomenada espat d'Islàndia) o blanc, amb matisos de gris, groc, verd, vermell, blau o bru, té una diafanitat variable, de transparent a translúcida (les formes colorejades són quasi opaques). La lluïssor és vítria, la duresa és de 3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és de blanc. Presenta una densitat baixa de 2,71 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació romboèdrica perfecta. Pertany a la classe dels carbonats. És un mineral sedimentari típic que es forma tant per precipitació química mitjançant evaporació de solucions molt riques en bicarbonat de calci (per exemple, en estalactites i travertins) com per l'activitat dels organismes marins i d'aigua dolça (cas de les calcàries organògenes). Roman estable en ambient metamòrfic, per simple recristal·lització, a condició que la pressió del diòxid de carboni es mantingui alta (marbres); si la pressió disminueix, es dissocia, amb la producció de silicats de calci complexos (cas del metamorfisme de contacte). Són molt rares les calcites primàries d'origen igni (carbonatades); en canvi, la calcita està indubtablement present en el magma, ja que les solucions volcàniques poden dipositar-la en els vacúols de la lava. Se'n troba també en els filons hidrotermals de baixa temperatura, associada a sulfurs. Els cristalls purs de calcita s'utilitzaven en la construcció de prismes polaritzadors emprats en els microscopis de mineralogia. D'altra banda, les masses compactes s'han aplicat sobretot en la construcció (ciment, calç, pedres, pedres ornamentals), en metal·lúrgia (com a fundent i escorificant), en la indústria de fertilitzants (per a la correció de sòls) i en la indústria química (preparació de sosa càustica, de clorur de calci, de diòxid de carboni líquid, etc.).

Note

  • La forma calcita prové del llatí calx (en català, 'calç viva').
  • ca  fluorita, n f
  • ca  espat fluor, n m sin. compl.
  • ca  espat vitri, n m sin. compl.
  • ca  fluorina, n f sin. compl.
  • es  espato flúor
  • es  espato vítreo
  • es  fluorina
  • es  fluorita
  • en  fluor spar
  • en  fluorine
  • en  fluorite

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química CaF2 que habitualment es troba en forma de cristalls cúbics que cristal·litzen en el sistema cúbic, encara que ocasionalment es pot trobar en forma de cristalls octaèdrics o rombododecaèdrics i, fins i tot, de manera amorfa i granular. De color variable (habitualment groc, verd, blau i violeta; ocasionalment es troba en forma incolora, rosa, vermell o negre) i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,1-3,3 g/cm3, una fractura subconcoïdal i una exfoliació octaèdrica perfecta. Pertany a la classe dels halurs. Sovint es troba en filons hidrotermals de temperatura mitjana-alta, associada amb sulfurs de plom, zinc, plata i amb barita, per bé que és un mineral secundari en les cavitats de nombroses roques àcides i intermèdies intrusives, efusives i esquistocristal·lines. Pot representar un origen sedimentari, probablement per deposició, en conques tancades, amb aigües riques en solucions hidrotermals d'origen volcànic. Finalment, també es forma per sublimació de vapors associats al fenomen del volcanisme. S'utilitza en la preparació de l'àcid fluorhídric, en la indústria ceràmica, en òptica, en la preparació de plàstics i en el tractament metal·lúrgic de la bauxita. També es fa servir com a fluidificant de les escòries de la indústria metal·lúrgica. S'empren cristalls molt perfectes de fluorita en la fabricació de lents apocromàtiques i per a prismes d'utilització en espectrografia.

Note

  • La forma fluorita prové del llatí fluere (en català, 'escolar-se'), en referència al fet que es fon abans que algunes gemmes amb les quals es confon.
  • ca  dolomita, n f
  • ca  espat perlat, n m sin. compl.
  • es  dolomita
  • es  espato perlado
  • en  dolomite
  • en  pearl spar

Geologia

Definition
Mineral de calci i magnesi, de fórmula química CaMg(CO3)2, que cristal·litza en el sistema romboèdric. De color variable (normalment blanc, però de vegades incolor, també pot ser de color groc i bru) i diafanitat variable (de transparent a translúcida), té una lluïssor variable (de vítria a nacrada), una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,85-2,95 g/cm3, una fractura subconcoïdal i una exfoliació romboèdrica perfecta. Pertany a la classe dels carbonats. És un constituent fonamental de les roques sedimentàries carbonatades (dolomies i calcàries dolomítiques) formades en un ambient diagenètic, per l'acció de l'aigua del mar sobre fangs calcaris o formacions organògenes; està present també en filons hidrotermals de baixa temperatura i en roques d'ambients metamòrfics, en forma de marbres dolomítics o associada a talcosquists i serpentina, com productes de transformació de les roques ultramàfiques. Presenta nombroses aplicacions industrials. S'utilitza per a la construcció d'edificis, com a pedra ornamental i per a la preparació de ciments especials. En metal·lúrgia s'utilitza com a refractari bàsic. També és una matèria primera per a l'obtenció de magnesi metàl·lic com a fundent i escorificant; en el camp de la química s'utilitza per a la preparació de les sals de magnesi.

Note

  • La forma dolomita prové del nom del geòleg i mineralogista francès D. Dolomieu.
  • ca  baritina, n f
  • ca  barita, n f sin. compl.
  • ca  espat de bari, n m sin. compl.
  • ca  espat pesant, n m sin. compl.
  • es  barita
  • es  baritina
  • es  espato bárico
  • es  espato pesado
  • es  michel
  • es  volnina
  • en  barite
  • en  barytine
  • en  heavy spar

Geologia

Definition
Mineral de bari, de fórmula química BaSO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (incolor, blanc, rosa, groc, bru, blau, verd) i diafanitat variable, de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 3-3,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa-mitjana de 4,5 g/cm3 una fractura desigual i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels sulfats. Es troba com a ganga en els filons hidrotermals de temperatura mitjana-baixa, associada a sulfurs de plom, plata i antimoni, i en filons i cavitats de substitució en calcàries i dolomies (que han estat interpretats recentment com a dipòsits residuals de tipus càrstic). Apareix també en els dipòsits químics d'efluents termals. Com a producte de deposició química es troba present en els jaspis ferromagnesífers i en les cavitats de les roques basàltiques. S'utilitza com a càrrega en les perforacions petrolíferes i de gas natural. Té utilitat per donar cos i acabats setinats al paper i a alguns teixits. Per la seva capacitat d'absorbir els raigs X, forma part del formigó de recobriment dels reactors nuclears i s'utilitza per a fer contrast en les radiografies. Antigament, s'emprava en l'obtenció de pintures blanques i en la producció d'aigua oxigenada. També s'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció de bari, element químic important en la indústria metal·lúrgica, que és utilitzat com a depurador i com a lubricant per a coixinets.

Note

  • La forma barita prové del grec barýs (en català, 'pesant').
  • ca  guix fibrós, n m
  • ca  espat setinat, n m sin. compl.
  • ca  sal de moro, n f sin. compl.
  • es  espato satinado
  • es  yeso fibroso
  • en  fibrous spar
  • en  satin spar

Geologia

Definition
Varietat de ^guix^ fibrosa i setinada.