escales relatives de temperatura
escales relatives de temperatura
Termes generals
- ca escales relatives de temperatura, n f pl
- es escalas relativas de temperatura
Termes generals
Definition
Es poden trobar dos tipus d'escales relatives de temperatura: l'escala centígrada i l'escala Fahrenheit. A l'escala centígrada (ºC), establerta per Celsius, es pren com a zero el punt de solidificació de l'aigua en contacte amb aire a pressió d'una atmosfera, i com a 100 graus la temperatura corresponent al punt d'ebullició de l'aigua a la pressió d'una atmosfera. La centèsima part de l'interval entre aquests dos punts fixes és la unitat de temperatura. A l'escala Fahrenheit, el punt de fusió del gel es pren a 32 graus i el punt d'ebullició de l'aigua es pren a 212 graus. En dividir aquest interval en 180 parts es té en aquesta escala la unitat de temperatura, el grau Fahrenheit. Així es té que en l'escala centígrada els punts de congelació i ebullició de l'aigua són de 0 ºC i 100 ºC i que en l'escala Fahrenheit, són, respectivament, de 32 ºF i 212 ºF.
escandi
escandi
Química inorgànica
- ca escandi, n m
- es escandio
- en scandium
- sbl Sc
Química inorgànica
Definition
Element primer del grup 3 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 21 i massa atòmica 44,956.
Note
- Se'n coneixen fins a vint-i-quatre isòtops, dels quals l'únic estable és <sup>45</sup>Sc. Es presenta com un metall blanc, argentat, amb un punt de fusió de 1.539 ºC i un punt d'ebullició de 2.748 ºC. És un element poc abundant i el seu únic mineral aprofitable és un silicat d'escandi i itri, la thortveitita. S'obté disgregant la thortveitita amb àcid fluorhídric per obtenir-ne el fluorur, i a partir del fluorur d'escandi s'obté el metall per reducció amb calci. Reacciona amb l'aigua i amb àcids diluïts, amb despreniment d'hidrogen. Presenta l'estat d'oxidació +3. El seu elevat preu i la poca importància tecnològica n'han reduït les aplicacions. En tots els seus possibles usos ha estat substituït per altres alternatives més econòmiques.
escapçament
escapçament
Química industrial
- ca escapçament, n m
- ca topping, n m sin. compl.
- es descabezamiento
- en topping
Química industrial
Definition
Destil•lació inicial del cru per a eliminar-ne d'entrada els components més volàtils. Es porta a terme normalment en una columna prèvia a la columna de ^destil•lació atmosfèrica^ a una pressió lleugerament superior a l'atmosfèrica.
escorça atòmica
escorça atòmica
Termes generals
- ca escorça atòmica, n f
- es corteza atómica
- en atomic shell
Termes generals
Definition
Part externa de l'àtom, on es troben els electrons.
escòria
escòria
Metal·lúrgia
- ca escòria, n f
- ca cagaferro, n m sin. compl.
- es escoria
- en slag
Metal·lúrgia
Definition
1. Subproducte ceràmic no metàl·lic de consistència vidriosa tant en el procés de separació de la mena concentrada per a l'extracció de metalls com en els tractaments d'afinatge del metall fos. En aquest darrer cas s'obté com a producte de la reacció de la ganga o de les impureses amb el fundent. La densitat de l'escòria és inferior a la del metall fos, per això sura al damunt i se'n pot separar. 2. Fracció de residu sòlid generat en el procés d'incineració que roman al fons de la cambra de combustió juntament amb part de les cendres. Les escòries d'incineració representen entre un 75% i un 90% del residu sòlid total generat en el procés. La composició bàsica són òxids minerals amb un contingut molt baix de metalls pesants.
escòries de desfosforació
escòries de desfosforació
Química industrial
- ca escòries de desfosforació, n f pl
- ca escòries Thomas, n f pl sin. compl.
- es escorias de desfosforación
- es escorias Thomas
- en Thomas slag
Química industrial
Definition
Subproducte de la ^desfosforació^ de la fosa procedent de minerals de ferro amb fosfats, en el convertidor Bessemer modificat per Thomas (convertidor Thomas-Gilchrist) i desenvolupat des de finals del segle XIX. El procés consisteix a injectar aire o oxigen pur a la massa en fusió, juntament amb pols de calç. Les escòries estan constituïdes principalment per silicofosfats complexos de calci que suren a la superfície del ferro fos. Pel seu alt contingut de fòsfor, es poden fer servir directament com a adob fosfatat, després de moldre-les finament.
escòries Thomas
escòries Thomas
Química industrial
- ca escòries de desfosforació, n f pl
- ca escòries Thomas, n f pl sin. compl.
- es escorias de desfosforación
- es escorias Thomas
- en Thomas slag
Química industrial
Definition
Subproducte de la ^desfosforació^ de la fosa procedent de minerals de ferro amb fosfats, en el convertidor Bessemer modificat per Thomas (convertidor Thomas-Gilchrist) i desenvolupat des de finals del segle XIX. El procés consisteix a injectar aire o oxigen pur a la massa en fusió, juntament amb pols de calç. Les escòries estan constituïdes principalment per silicofosfats complexos de calci que suren a la superfície del ferro fos. Pel seu alt contingut de fòsfor, es poden fer servir directament com a adob fosfatat, després de moldre-les finament.
escovilló
escovilló
Termes generals
- ca escovilló, n m
- es escobilla
- en swab
Termes generals
Definition
Raspall cilíndric amb un mànec llarg que es fa servir per a netejar tubs i altres objectes allargats.
escuma
escuma
Química física
- ca escuma, n f
- es espuma
- en foam
Química física
Definition
Dispersió en què la ^fase dispersa^ és un gas en una ^fase dispersant^ líquida. Les dimensions de la fase dispersa depenen de la ^tensió interfacial^ entre el líquid i el gas. Segons la fracció volumètrica de la fase dispersa, es distingeixen les escumes humides, amb un contingut gasós de fins al 80 % del volum, i les escumes seques, amb un contingut gasós superior al 90 % del volum. Les escumes es caracteritzen per l'elevada deformabilitat del gas, la baixa densitat i unes dimensions de les bombolles bastant uniforme. Normalment són inestables i es poden estabilitzar amb un ^agent escumant^.
esfalerita
esfalerita
Geologia
- ca esfalerita, n f
- ca blenda, n f sin. compl.
- es blenda
- es blenda de zinc
- es blenda negra
- es esfalerita
- es zincal
- en black jack
- en sphalerite
- en zinc blende
Geologia
Definition
Mineral de zinc, de fórmula química ZnS, que cristal·litza en el sistema cúbic. De color variable (entre negre, marró i groc) i diafinitat entre transparent i translúcida (per bé que, de vegades, pot ser opac), té una lluïssor resinosa o submetàl·lica, una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat pot ser bru, groc clar o blanc. Presenta una una densitat mitjana de 3,9-4,1 g/cm3, una fractura rombododecaèdrica i una exfoliació cúbica. Pertany a la classe dels sulfurs. Habitualment es troba en filons pegmatítics pneumatolítics, i també en les vetes hidrotermals, associat amb la galena, l'argentita, la greenockita, la calcopirita, la barita i la fluorita. També es pot trobar en jaciments sedimentaris i en jaciments de substitució de baixa i alta temperatura. És estable en ambients metamòrfics. És el principal mineral per a l'obtenció industrial de zinc (com a subproductes se solen obtenir altres metalls com el cadmi, el gal·li, el germani i l'indi).
Note
- La forma esfalerita prové del grec sphalerós (en català, 'enganyós'), ja que sovint es confon amb la ^galena^, per bé que també es coneix com a blenda, de l'alemany blenden (en català, 'enlluernar').