Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  reacció, n f
  • ca  reacció química, n f
  • es  reacción
  • es  reacción química
  • en  chemical reaction
  • en  reaction

Química analítica

Definition
Procés mitjançant el qual una o més substàncies es transformen en unes altres. Aquest procés es caracteritza per un canvi qualitatiu en la composició inicial dels reactius, el qual es produeix a través de la ruptura d'enllaços inicialment presents en els reactius i en la formació de nous enllaços que es troben en els productes. Si aquest procés de ruptura i formació d'enllaços es produeix de manera simultània es tracta d'una reacció química concertada, i en cas contrari, d'una reacció química per etapes.
  • ca  reacció ramificada, n f
  • es  reacción ramificada
  • en  branching reaction

Química física

Definition
Reacció que forma part d'alguna etapa de propagació d'un mecanisme de ^reacció de cadena^ ramificada en la qual es forma més d'un radical. La conseqüència de l'existència de les reaccions ramificades en les reaccions en cadena ramificada és que si les etapes de terminació no són prou ràpides per a fer desaparèixer aquests ^intermedis de reacció^, el seu nombre pot augmentar ràpidament, amb el risc d'explosió que això comporta.
  • ca  reacció ràpida, n f
  • es  reacción rápida
  • en  fast reaction

Química física

Definition
Reacció que té un ^temps de semireacció^ inferior als 0,1 segons, a temperatura ambient i usant unes concentracions convencionals de reactius de 0,1 M. Això significa que el temps de semireacció és inferior al temps de resposta humà. Les tècniques experimentals més importants que s'empren per a l'estudi de reaccions ràpides són la ^tècnica de flux aturat^, els ^mètodes de relaxació^ i la ^fotòlisi de flaix^.
  • ca  reacció d'oxidació-reducció, n f
  • ca  reacció redox, n f sin. compl.
  • es  reacción de oxidación-reducción
  • es  reacción redox
  • en  oxidation-reduction reaction
  • en  redox reaction

Electroquímica

Definition
Reacció de transferència electrònica entre un oxidant i un reductor que condueix a la forma reduïda del primer i a l'oxidada del segon. Per exemple, el Zn és oxidat per l'ió Cu2+, el qual es redueix a Cu segons la reacció redox global Zn + Cu2+(aq) Zn2+(aq) + Cu, on tenen lloc simultàniament la semireacció d'oxidació Zn Zn2+(aq) + 2 e i la semireacció de reducció Cu2+(aq) + 2 e Cu. En una pila Daniell en circuit tancat, aquesta reacció heterogènia té lloc separadament en cada elèctrode. A l'ànode es produeix la semireacció Zn Zn2+(aq) + 2 e (TE) i al càtode, Cu2+(aq) + 2 e (TD) Cu, on TE i TD indiquen els terminals esquerre i dret, respectivament. Si la pila és en circuit obert, ambdues semireaccions estaran en equilibri electroquímic i la reacció electroquímica associada és Zn + Cu2+(aq) + 2 e (TD) Zn2+(aq) + Cu + 2 e (TE). En circular un corrent elèctric, té lloc un procés net de generació i/o destrucció d'espècies químiques i es considera que es produeix la reacció química associada de la pila Zn + Cu2+(aq) Zn2+(aq) + Cu, sense tenir en compte els electrons, perquè aquests són subministrats per la pròpia pila o bé per una font de corrent externa en el cas d'una cel·la electrolítica.
  • ca  reacció regioselectiva, n f
  • es  reacción regioselectiva
  • en  regioselective reaction

Química orgànica

Definition
Reacció en què l'aproximació dels reactius té lloc en posicions determinades.

Note

  • Ho són les reaccions que compleixen la ^regla de Markovnikov^ així com també les reaccions oposades, les ^addicions anti-Markovnikov^.
  • ca  reacció seqüencial, n f
  • es  reacción secuencial

Termes generals

Definition
Vegeu ^reacció per etapes^.
  • ca  reacció unimolecular, n f
  • es  reacción unimolecular
  • en  unimolecular reaction

Química física

Definition
Reacció elemental de ^molecularitat^ 1. Les reaccions unimoleculars normalment són reaccions d'^isomerització^ o de ^descomposició^. Així doncs, són exemples de reaccions unimoleculars, la isomerització del ciclopropè, cyclo-C<sub>3</sub>H<sub>6</sub> <fletxa dreta> CH<sub>3</sub>CH=CH<sub>2</sub>, i la descomposició de l'età, C<sub>2</sub>H<sub>6</sub> <fletxa dreta> 2CH<sub>3</sub>. El ^mecanisme de Lindemann-Hinshelwood^ permet entendre, almenys de forma qualitativa, com es produeixen les reaccions unimoleculars.
  • ca  reactiu, n m
  • ca  reactiu químic, n m sin. compl.
  • es  reactivo
  • es  reactivo químico
  • en  chemical reagent
  • en  reactant
  • en  reagent

Química analítica

Definition
Substància que, en una reacció, experimenta un canvi qualitatiu de composició com a conseqüència de la ruptura de, com a mínim, un enllaç. Per la seva capacitat de provocar determinades reaccions, s'empra o bé per al reconeixement i la identificació (mitjançant l'anàlisi qualitativa) o bé per a la determinació (mitjançant l'anàlisi quantitativa) d'una altra substància.
  • ca  reactiu de Grignard, n m
  • es  reactivo de Grignard
  • en  Grignard reagent

Química orgànica

Definition
Halur organomagnèsic de tipus RMgX, en què R pot ser un alquil o un aril i X pot ser un àtom de clor, de brom o de iode.

Note

  • Són reactius d'interès en síntesi orgànica perquè actuen com a nucleòfils forts o com a bases enfront de compostos feblement àcids. Són dels pocs compostos orgànics en els quals la densitat electrònica negativa (δ−) recau sobre el carboni. Aquest tipus de compost organometàl·lic presenta enllaços covalents polars de força intermèdia entre els compostos organometàl·lics iònics formats amb metalls alcalins o els covalents de caràcter més apolar que els reactius de Grignard, com són els de l'hidrogen o el del plom. S'obtenen per la reacció del magnesi amb l'halur corresponent (RX + Mg <fletxa dreta> RMgX). Reaccionen violentament amb l'aigua, amb els dissolvents pròtics i amb l'oxigen. Es presenten en solucions d'èter, ja que l'èter etílic els estabilitza, però com que aquest és molt volàtil i inflamable, cal manejar-los amb molta precaució. S'utilitzen bàsicament en síntesi orgànica.
  • ca  reactiu de Tollen, n m
  • es  reactivo de Tollen
  • en  Tollen's reagent

Química orgànica

Definition
Solució aquosa amoniacal de nitrat d'argent que es fa servir per identificar aldehids.

Note

  • Els aldehids redueixen l'ió argent (I) i produeixen un precipitat negre constituït per argent en estat lliure