tirantet
tirantet
Enginyeria de la construcció
- ca tirantet, n m
- ca bastó, n m sin. compl.
- es latiguillo
- en tie
Enginyeria de la construcció
Definition
Peça metàl·lica allargada la funció de la qual consisteix a falcar dos mòduls o plafons d'encofrat de manera que no s'obrin per l'empenta que el formigó fresc exerceix sobre l'encofrat.
A ambdós extrems del tirantet es col·loquen unes peces roscades que serveixen per a controlar la separació entre els plafons i per a transmetre l'empenta al tirantet, de manera que aquest treballa per tracció. El tirantet està protegit per un tub plàstic que queda inscrit a l'element de formigó.
A ambdós extrems del tirantet es col·loquen unes peces roscades que serveixen per a controlar la separació entre els plafons i per a transmetre l'empenta al tirantet, de manera que aquest treballa per tracció. El tirantet està protegit per un tub plàstic que queda inscrit a l'element de formigó.
tisora
tisora
Enginyeria del transport
- ca tisora, n f
- es tijera
- en jackknife
Enginyeria del transport
Definition
Accident de circulació produït en un vehicle articulat pel plegament de les dues parts de què consta.
Aquest tipus d'accident es produeix amb facilitat si es frena, encara que sigui lleugerament, alhora que es mobilitza un coeficient de fregament transversal superior a 0,25 i aquest és superior al físicament possible entre el pneumàtic i el paviment.
Aquest tipus d'accident es produeix amb facilitat si es frena, encara que sigui lleugerament, alhora que es mobilitza un coeficient de fregament transversal superior a 0,25 i aquest és superior al físicament possible entre el pneumàtic i el paviment.
tolerància
tolerància
Enginyeria de la construcció
- ca tolerància, n f
- es tolerancia
- en tolerance
Enginyeria de la construcció
Definition
Diferència màxima, en termes absoluts o relatius, que hi pot haver entre un paràmetre físic, com ara la dimensió, la resistència, etc., mesurat i el corresponent valor teòric exigit, perquè un material o una peça siguin acceptats.
tómbol
tómbol
Enginyeria marítima
- ca tómbol, n m
- es tómbolo
- en tombolo
Enginyeria marítima
Definition
Dipòsit de sediment que uneix una illa natural o artificial a la costa immediata.
El procés dominant que determina aquest dipòsit és la ^difracció de l'onatge^ en l'obstacle.
El procés dominant que determina aquest dipòsit és la ^difracció de l'onatge^ en l'obstacle.
tongada
tongada
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca tongada, n f
- es tongada
- en lift
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Qualsevol de les capes de terra d'un cert gruix, constant o variable, que componen un terraplè.
topall
topall
Enginyeria del transport
- ca topall, n m
- es tope
- en bracket
Enginyeria del transport
Definition
Element de seguretat que ha d'absorbir i amortir els cops dels trens posat cas que no efectuïn la frenada correctament, o bé entre diferents vehicles.
topall de via
topall de via
Enginyeria del transport
- ca topall de via, n m
- es topera
- en buffer stop
Enginyeria del transport
Definition
Construcció amb topalls, feta a l'extrem d'una via, per a absorbir els cops dels trens.
topografia
topografia
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca topografia, n f
- es topografía
- en topography
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Tècnica que té per objecte determinar la forma i les dimensions d'un terreny o d'un lloc de la superfície terrestre per a representar-lo gràficament amb totes les seves particularitats.
torba
torba
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca torba, n f
- es turba
- en peat
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Dipòsit de matèria orgànica que es produeix per la compressió de molses i diverses plantes, en ambients pantanosos i lacustres.
En alguns llocs s'aprofita com a combustible. L'estructura fibrosa de la torba la fa molt compressible.
En alguns llocs s'aprofita com a combustible. L'estructura fibrosa de la torba la fa molt compressible.
tornapunta
tornapunta
Enginyeria de la construcció
- ca tornapunta, n m
- es tornapuntas
- en diagonal brace
- en diagonal bracing
Enginyeria de la construcció
Definition
Peça inclinada que, recolzada pel peu en una peça vertical i unida per la part superior a una peça horitzontal, les uneix, especialment per a transmetre a la primera una part de la càrrega de la segona.
