Vocabulari de la música

Suspensió més o menys llarga del moviment del compàs dins d'una obra musical.

Signe que es col·loca sobre la figura d'una nota o d'una pausa per a indicar que poden prolongar-se a voluntat de l'executant.

Conjunt de tons compresos entre el més agut i el més greu.

Instrument musical de percussió, metàl·lic, en forma de vas, d'amplària creixent cap a la boca, que va suspés boca avall i sona quan les parets interiors són colpejades per un batall penjat en l'interior o per un martell situat en l'exterior

Pavelló dels instruments de metall, com ara la trompeta.

Instrument musical consistent en una boleta de metall buida i amb una ranura, que té en l'interior un trosset de ferro o de llautó que la fa sonar quan se sacsa.

Instrument musical de percussió, consistent en una sèrie de tubs metàl·lics disposats en paral·lel, suspesos d'una barra horitzontal, que es colpegen amb una maça.

Instrument musical consistent en una gran roda de fusta proveïda d'un joc campanes disposades en la banda exterior, que es fa sonar per mitjà d'una maneta central que la fa rodar.

Conducte en el salmer de corredores de l'orgue per on circula l'aire corresponent a cada nota.

Semicilindre longitudinal on bat la llengüeta que produïx el so dels jocs de llengüeteria de l'orgue.