Vocabulari de la música

Estil musical que combina elements del glam-rock i del punk.

Estil musical derivat del rock, nascut a la Gran Bretanya i molt conreat entre el 1971 i el 1974, que es va caracteritzar especialment per intentar retornar a l'espontaneïtat del rock-and-roll més clàssic i per donar tanta importància a l'estètica com a la música.

Variant del heavy-metal, que s'inspirà en el glam-rock dels anys setanta del segle XX

Estil musical que combina elements del glam-rock i del punk.

Estil musical derivat del rock, nascut a la Gran Bretanya i molt conreat entre el 1971 i el 1974, que es va caracteritzar especialment per intentar retornar a l'espontaneïtat del rock-and-roll més clàssic i per donar tanta importància a l'estètica com a la música.

Efecte sonor consistent en una successió sonora rapidíssima d'una sèrie d'escales obtinguda per procediments mecànics, que s'aconseguix deixant lliscar el dit per damunt d'un teclat, per la corda d'un violí, etc.

Instrument musical de percussió, constituït per una sèrie de barres metàl·liques suspeses horitzontalment i col·locades en dos files a la manera d'un teclat.

Cant de la missa que comença en llatí amb els mots Gloria in excelsis Deo.

Cançó, generalment curta i improvisada.

Disminució d'una part del contrapunt en la música dels segles XVI i XVII.