Vocabulari de la música

Música i cançó d'origen cubà que acompanyen el ball homònim, típica de les zones rurals i de ritme especialment cadenciós.

Música i cançó d'origen cubà, de ritme ràpid i text jocós en què es descriu algun fet polític o social, i que s'interpreta amb instruments de percussió, de corda i de vent.

Instrument musical menut, en forma de lira, que consta d'un arc metàl·lic amb una llengüeta d'acer enmig que es fa vibrar amb l'índex d'una mà, mentre amb l'altra mà se subjecta l'instrument entre les dents.

Instrument musical de percussió consistent en una carabassa seca i allargada, sobre la qual s'han fet una sèrie de talls paral·lels que es freguen amb un pal.

Instrument musical de corda format per una caixa de ressonància en forma de huit i un mànec llarg dividit en trastos, al llarg del qual hi ha sis cordes que es fan sonar amb els dits.

Persona que toca la guitarra.

Guitarra amb les cordes de metall, el so de la qual es genera per mitjà de la vibració de les cordes que s'amplifiquen en una caixa acústica de fusta o d'algun material acrílic, sense necessitat de cap tipus d'amplificació elèctrica.

Instrument musical de corda format per una caixa de ressonància en forma de huit i un mànec llarg dividit en trastos, al llarg del qual hi ha sis cordes que es fan sonar amb els dits.

Guitarra constituïda per un bloc de fusta o de fibra de vidre en forma de guitarra, en què la pastilla només arreplega la vibració de les cordes.

Guitarra, generalment sense caixa de ressonància, amb un o més transductors electromagnètics, anomenats pastilles, que convertixen les vibracions de les cordes en senyals elèctrics capaços de ser amplificats i processats.