Vocabulari de la música

Peça movible d'un orgue o d'un harmònium que permet modificar el timbre dels sons.

Timbre de l'orgue o de l'harmònium.

Extensió que comprén normalment cada tipus de veu humana.

Dispositiu de l'orgue que regula l'entrada d'aire als tubs per a evitar distorsions en el so.

Que tenen (dos tonalitats) la mateixa armadura, però l'una és major i l'altra menor.

Moviment cultural predominant a l'Europa occidental entre els segles XV i XVI, que en l'àmbit musical suposa una recerca de l'harmonia, la naturalitat i la proporció entre el text i la melodia, i que es caracteritza principalment per la presència destacada de l'estil polifònic.

Conjunt d'actors que intervenen en una òpera o en una obra musical similar.

Conjunt de les obres musicals que es tenen apreses i preparades per a ser executades en públic.

En una obra musical, represa d'una frase, d'un període o d'un fragment.

Operació, contrària a la gravació, per mitjà de la qual es reconstruïx la informació sonora primitiva.