Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentation
instrucció instrucció

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

  • ca  instrucció, n f
  • es  instrucción, n f
  • fr  instruction, n f
  • en  instruction, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definition
Procés mitjançant el qual una persona rep uns aprenentatges específics d'una manera metòdica.
instrumentalisme instrumentalisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics

  • ca  instrumentalisme, n m
  • es  instrumentalismo, n m
  • en  instrumentalism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics

Definition
Escola de pensament derivada del pragmatisme segons la qual les idees i les teories de la ciència no posseeixen un valor absolut, sinó que són instruments per a l'acció i la transformació de l'experiència.

Note

  • Els principis de l'instrumentalisme va ser establerts pels filòsofs John Dewey (1859-1952) i Karl Popper (1902-1994)..
insularitat insularitat

Modernització i globalització > Procés d'urbanització

  • ca  insularitat, n f
  • es  insularidad, n f
  • fr  insularité, n f
  • en  insularity, n

Modernització i globalització > Procés d'urbanització

Definition
Conjunt de característiques d'un territori que és pròpiament una illa o que, en un gran espai homogeni, té una configuració o una situació assimilable a una illa.
integració cultural integració cultural

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

  • ca  integració cultural, n f
  • es  integración cultural, n f
  • fr  intégration culturelle, n f
  • en  cultural integration, n

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

Definition
Procés pel qual grups ètnics que conviuen en la mateixa comunitat política arriben a establir relacions econòmiques, polítiques i socials abans inexistents o menys estretes.
integració econòmica integració econòmica

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

  • ca  integració econòmica, n f
  • es  integración económica, n f
  • fr  intégration économique, n f
  • en  economic integration, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

Definition
Procés pel qual s'eliminen de manera progressiva les restriccions a l'intercanvi comercial i a la mobilitat dels factors de producció entre estats o altres unitats econòmiques.

Note

  • La Unió Europea i la zona euro són un exemple paradigmàtic d'integració econòmica entre estats independents. Altres estadis de menor integració econòmica són les zones de lliure comerç o les unions duaneres.
integració social integració social

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Classes, grups i categories socials > Grups socials

  • ca  integració social, n f
  • es  integración social, n f
  • en  social integration, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Classes, grups i categories socials > Grups socials

Definition
Procés d'adaptació social i cultural que comporta un ajustament mutu dels diferents grups i individus, a través del qual una societat s'organitza.
integracionisme integracionisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions polítiques

  • ca  integracionisme, n m
  • es  integracionismo, n m
  • en  integrationism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions polítiques

Definition
Conjunt de doctrines o d'actituds que propugnen qualsevol tipus d'integració social.
integrisme integrisme

Religió > Religió i religiositat

  • ca  integrisme, n m
  • es  integrismo, n m
  • fr  intégrisme, n m
  • en  integrism, n

Religió > Religió i religiositat

Definition
Tendència doctrinal i pràctica, de signe agressiu i intransigent, que defensa fórmules i creences de caràcter religiós o politicosocial no susceptibles d'evolució.

Note

  • L'integrisme va néixer com una reacció restauracionista i tradicionalista, sobretot contra el liberalisme i el procés de laïcitat i despolitització en països de tradició catòlica.
intel·lectual intel·lectual

Treball > Tipus de treball

  • ca  intel·lectual, n m, f
  • es  intelectual, n m, f
  • en  intellectual, n

Treball > Tipus de treball

Definition
Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d'influir críticament en l'opinió mitjançant l'assaig o la participació en els mitjans de comunicació.

Note

  • L'ús generalitzat del terme intel·lectual té l'origen en l'afer Dreyfus (França, 1894-1898) i el compromís d'un grup de persones procedents d'àmbits professionals diferents que van utilitzar la premsa per fer pública la seva queixa davant el que van considerar una injustícia.
intel·lectualisme intel·lectualisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

  • ca  intel·lectualisme, n m
  • es  intelectualismo, n m
  • en  intellectualism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definition
Doctrina filosòfica que considera la intel·ligència, l'enteniment o la raó com els únics òrgans de coneixement.