medicina defensiva
medicina defensiva
Atenció sanitària
- ca medicina defensiva, n f
- es medicina defensiva, n f
- en defensive medicine, n
Atenció sanitària
Definition
Pràctica de la medicina consistent a evitar les possibles conseqüències negatives que pugin afectar els professionals de la salut o les institucions sanitàries, ja siguin d'ordre legal, administratiu o d'incomoditat en la relació assistencial.
Note
- Són exemples de medicina defensiva dur a terme actuacions sanitàries no pertinents, potencialment iatrogèniques, i promoure el consentiment informat per escrit de totes les proves o tractaments que es realitzen, la qual cosa comporta sovint una mala pràctica.
medicina genòmica
medicina genòmica
Genètica
- ca medicina de precisió, n f
- ca medicina genòmica, n f sin. compl.
- es medicina de precisión, n f
- es medicina genómica, n f
- es medicina personalizada, n f
- es medicina personalizada de precisión, n f
- en genomic medicine, n
- en individualised medicine, n
- en individualized medicine, n
- en personalised medicine, n
- en personalized medicine, n
- en precision medicine, n
Genètica
Definition
Medicina que es basa en el coneixement de les característiques genètiques de cada pacient per a escollir les actuacions preventives, diagnòstiques o terapèutiques més adequades.
Note
- 1. La medicina de precisió té en compte en gran mesura la farmacogenètica.
- 2. La denominació medicina genòmica, si bé de vegades s'utilitza com a sinònim de medicina de precisió, tècnicament és un terme més restringit; concretament, s'aplica a la medicina de precisió basada en l'ús d'informació genòmica d'un individu com a part de la seva atenció clínica.
- 3. La medicina de precisió també es coneix sovint com a medicina personalitzada, però aquest denominació es comença a substituir perquè podria designar un altre concepte i és confusionària.
medicina natural
medicina natural
Salut pública
- ca medicina natural, n f
- es medicina natural, n f
- es medicina naturopática, n f
- en natural medicine, n
- en naturopathic medicine, n
Salut pública
Definition
Ús de remeis naturals per a prevenir i curar les malalties i millorar la salut.
medicina preventiva
medicina preventiva
Salut pública
- ca medicina preventiva, n f
- es medicina preventiva, n f
- en preventive medicine, n
Salut pública
Definition
Branca de la medicina que estudia els factors de promoció i manteniment de la salut de les persones i que aplica les mesures necessàries per a impedir les causes que provoquen malaltia i mort prematura.
medicina regenerativa
medicina regenerativa
Cèl·lules, teixits i òrgans > Cèl·lules mare
- ca medicina regenerativa, n f
- es medicina regenerativa, n f
- en regenerative medicine, n
Cèl·lules, teixits i òrgans > Cèl·lules mare
Definition
Medicina en què es repara o se substitueix un teixit afectat mitjançant l'ús de cèl·lules mare.
medicina voluntària
medicina voluntària
Atenció sanitària
- ca medicina voluntària, n f
- es medicina satisfactiva, n f
- es medicina voluntaria, n f
- en satisfactory medicine, n
Atenció sanitària
Definition
Medicina que té per objectiu la millora de l'aspecte físic o d'una funció biològica i no el restabliment de la salut.
Note
- 1. En la medicina voluntària s'intensifica l'obligació d'informar el pacient del risc inherent a l'actuació sanitària, de les possibilitats que aquesta no comporti l'obtenció del resultat que es busca, i de les cures, activitats i anàlisis que calguin per al major assegurament de l'èxit de l'actuació.
- 2. Per exemple, són actuacions sanitàries de medicina voluntària les intervencions de cirurgia estètica, certs tractaments dentals o les intervencions de planificació familiar.
- 3. Els objectius de la medicina voluntària, que es considera una medicina de resultats, difereixen dels de la medicina curativa, que es considera una medicina de mitjans.
menor madur | menor madura
menor madur | menor madura
Atenció sanitària > Relació assistencial
- ca persona menor madura, n f
- ca menor madur | menor madura, n m, f sin. compl.
- es menor maduro | menor madura, n m, f
- en mature minor, n
Atenció sanitària > Relació assistencial
Definition
Persona d'entre dotze i quinze anys que té la competència necessària per a involucrar-se en la presa de decisions sanitàries que l'afecten.
Note
- 1. La consideració de persona menor madura no és genèrica sinó que és circumstancial i està vinculada a la presa de decisions per a una actuació sanitària específica i en unes circumstàncies determinades. Es considera que un menor d'entre dotze i quinze anys és una persona menor madura si comprèn l'actuació sanitària i les seves conseqüències.
- 2. D'acord amb la legislació espanyola, a partir dels setze anys s'assoleix legalment la majoria d'edat sanitària.
mesura coercitiva
mesura coercitiva
Salut mental
- ca mesura restrictiva, n f
- ca mesura coercitiva, n f sin. compl.
- es medida coercitiva, n f
- es medida restrictiva, n f
- en restraint, n
- en restraint measure, n
Salut mental
Definition
Procediment excepcional que limita temporalment l'autonomia i la llibertat d'una persona amb un trastorn mental o cognitiu que disminueix o anul·la la seva competència per a decidir, utilitzat sense el seu consentiment amb l'objectiu de procurar-li un tractament o d'evitar un risc imminent per a la seva seguretat, per a l'entorn o per a altres persones.
Note
- 1. L'ús de mesures restrictives, a causa de l'amenaça que pot comportar pels drets de les persones, ha d'estar regulat externament i internament, i s'ha de basar en la necessitat i en la proporcionalitat. Entre les diverses mesures, sempre s'ha d'optar per la menys restrictiva.
- 2. Són mesures restrictives l'hospitalització forçosa, el tractament ambulatori involuntari, l'aïllament, la contenció física, la contenció mecànica i la contenció farmacològica.
mesura restrictiva
mesura restrictiva
Salut mental
- ca mesura restrictiva, n f
- ca mesura coercitiva, n f sin. compl.
- es medida coercitiva, n f
- es medida restrictiva, n f
- en restraint, n
- en restraint measure, n
Salut mental
Definition
Procediment excepcional que limita temporalment l'autonomia i la llibertat d'una persona amb un trastorn mental o cognitiu que disminueix o anul·la la seva competència per a decidir, utilitzat sense el seu consentiment amb l'objectiu de procurar-li un tractament o d'evitar un risc imminent per a la seva seguretat, per a l'entorn o per a altres persones.
Note
- 1. L'ús de mesures restrictives, a causa de l'amenaça que pot comportar pels drets de les persones, ha d'estar regulat externament i internament, i s'ha de basar en la necessitat i en la proporcionalitat. Entre les diverses mesures, sempre s'ha d'optar per la menys restrictiva.
- 2. Són mesures restrictives l'hospitalització forçosa, el tractament ambulatori involuntari, l'aïllament, la contenció física, la contenció mecànica i la contenció farmacològica.
metaètica
metaètica
Conceptes generals
- ca metaètica, n f
- es metaética, n f
- en metaethics, n
Conceptes generals
Definition
Estudi del significat dels termes morals, de la relació lògica entre els judicis morals i altres formes de judici, de l'estatut epistemològic dels judicis morals i de la seva justificació.
