Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  genotip, n m
  • es  genotipo
  • fr  génotype
  • en  genotype

Definition
En psicolingüística, conjunt de material lingüístic heretat genèticament.
  • ca  genotip, n m
  • es  genotipo
  • fr  génotype
  • en  genotype

Definition
En la terminologia de Sebastian Shaumyan, construcció sintàctica abstracta.

Note

  • S'oposa a fenotip.
  • ca  gentilici, n m
  • es  gentilicio
  • fr  gentilé
  • en  demonym

Definition
Adjectiu o nom que indica pertinença o relació amb un lloc geogràfic.

Note

  • Per exemple, alacantí o alacantina, lleidatà o lleidatana, mallorquí o mallorquina. Com a adjectius, els gentilicis pertanyen a la classe dels adjectius relacionals.
geografia lingüística geografia lingüística

  • ca  geografia lingüística, n f
  • ca  geolingüística, n f sin. compl.
  • ca  lingüística geogràfica, n f sin. compl.
  • es  geografía lingüística
  • es  geolingüística
  • es  lingüística geográfica
  • fr  géographie linguistique
  • fr  géolinguistique
  • en  areal linguistics
  • en  geographical linguistics
  • en  linguistic geography

Definition
Mètode d'estudi que, partint d'una selecció de localitats geogràfiques on es fan enquestes dialectals, té com a objectiu observar i cartografiar la distribució de fenòmens lingüístics (tant de tipus lèxic i sintàctic com característiques fonètiques, fonològiques i morfològiques, etc.) en l'espai geogràfic d'una o més llengües.

Note

  • Les dades oferides per la geografia lingüística representen un estat sincrònic de la llengua i són susceptibles de ser interpretades en termes de substrat, adstrat, superstrat, factors sociològics, prestigi d'un centre, etc. Aquest mètode d'estudi va ser establit pel lingüista suís Jules Gilliéron.
geolingüística geolingüística

  • ca  geografia lingüística, n f
  • ca  geolingüística, n f sin. compl.
  • ca  lingüística geogràfica, n f sin. compl.
  • es  geografía lingüística
  • es  geolingüística
  • es  lingüística geográfica
  • fr  géographie linguistique
  • fr  géolinguistique
  • en  areal linguistics
  • en  geographical linguistics
  • en  linguistic geography

Definition
Mètode d'estudi que, partint d'una selecció de localitats geogràfiques on es fan enquestes dialectals, té com a objectiu observar i cartografiar la distribució de fenòmens lingüístics (tant de tipus lèxic i sintàctic com característiques fonètiques, fonològiques i morfològiques, etc.) en l'espai geogràfic d'una o més llengües.

Note

  • Les dades oferides per la geografia lingüística representen un estat sincrònic de la llengua i són susceptibles de ser interpretades en termes de substrat, adstrat, superstrat, factors sociològics, prestigi d'un centre, etc. Aquest mètode d'estudi va ser establit pel lingüista suís Jules Gilliéron.
geometria de trets geometria de trets

  • ca  arbre de trets, n m
  • ca  geometria de trets, n f sin. compl.
  • ca  jerarquia de trets, n f sin. compl.
  • es  árbol de rasgos
  • es  geometría de rasgos
  • es  jerarquía de rasgos
  • fr  arbre à traits
  • fr  géométrie de traits
  • fr  hiérarchie de traits
  • en  feature tree
  • en  geometry of features
  • en  hierarchy of features

Definition
En fonologia generativa, representació jerarquitzada dels trets fonològics amb què es dona compte de les agrupacions i de les restriccions en les combinacions de trets.

Note

  • D'acord amb una proposta de jerarquització realitzada per Morris Halle, els trets finals (labialitzat, anterior, distribuït, sonor, arrel avançada, etc.) es classifiquen en dues classes majors de trets identificades amb l'arrel de l'arbre (consonàntic i sonant), a través de dos nivells jeràrquics de trets: el primer identificat amb els trets relacionats amb les cavitats (oral, nasal, faringal), i el segon identificat amb els articuladors (labial, coronal, dorsal, palatal, radical, laringal). Fora d'aquesta jerarquització, hi ha encara els trets relacionats amb el grau i l'estrenyiment de l'articulador en la seua cavitat (estrident, continu i, potser, lateral).
  • ca  toponímia, n f
  • ca  geonomàstica, n f sin. compl.
  • es  geonomástica
  • es  toponimia
  • fr  géonomastique
  • fr  toponymie
  • en  geonomastics
  • en  toponymy

Definition
Branca de l'onomàstica que estudia els noms de lloc, els classifica, n'analitza l'etimologia, l'evolució, el significat, etc.
  • ca  geosinònim, n m
  • es  geosinónimo
  • fr  géosynonyme
  • en  geosynonym

Definition
Unitat lèxica que té el mateix significat que una altra o unes altres però que presenta una distribució dialectal diferent a la d'aquesta o aquestes darreres.

Note

  • Per exemple, els mots xiquet, noi i al·lot són geosinònims.
  • ca  germana, n f
  • es  hermana
  • fr  soeur
  • en  sister

Definition
En una representació arbòria, tipus de relació entre nodes que es defineix com segueix: són germanes tots els nodes que estan dominats immediatament per un mateix node, anomenat mare.
  • ca  germanisme, n m
  • es  germanismo
  • fr  germanisme
  • en  Germanism

Definition
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent de les llengües germàniques i incorporat a una altra llengua.

Note

  • Per exemple, mots com ara blau o estona.