Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca agressió enregistrada, n f
es agresión grabada, n f
es agresión grabada con un móvil, n f
es bofetada feliz, n f
fr vidéoagression, n f
fr vidéolynchage, n m
en happy slapping, n

<Protecció civil>

Definición

Acció en què s'agredeix físicament una persona mentre es grava en vídeo, habitualment amb el mòbil, amb la intenció de penjar posteriorment la gravació a les xarxes socials.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca anomalia fetal coneguda
en known fetal abnormality

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca boirassa, n f
ca boiregada, n f sin. compl.
ca bromassa, n f sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definición

Boira molt espessa.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca boletada, n f
es gran cantidad de setas, n f
fr récolte de champignons, n f
en large amount of mushrooms, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bracera, n f
ca margenera, n f sin. compl.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carxofa borda, n f alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca flor del sucre, n f alt. sin.
ca herba bracera, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba vaquera, n f alt. sin.
ca manuaga, n f alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca rot de bou, n m alt. sin.
ca tiravaques, n m alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca arbassera, n f var. ling.
ca bonaga, n f var. ling.
ca bonevaga, n f var. ling.
ca bovenaga, n f var. ling.
ca braçalera, n f var. ling.
ca bracerera, n f var. ling.
ca brassera, n f var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca esbarcera, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca gracera, n f var. ling.
ca grassera, n f var. ling.
ca revelera, n f var. ling.
ca trabalera, n f var. ling.
nc Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bracera, n f
ca margenera, n f sin. compl.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carxofa borda, n f alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca flor del sucre, n f alt. sin.
ca herba bracera, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba vaquera, n f alt. sin.
ca manuaga, n f alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca rot de bou, n m alt. sin.
ca tiravaques, n m alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca arbassera, n f var. ling.
ca bonaga, n f var. ling.
ca bonevaga, n f var. ling.
ca bovenaga, n f var. ling.
ca braçalera, n f var. ling.
ca bracerera, n f var. ling.
ca brassera, n f var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca esbarcera, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca gracera, n f var. ling.
ca grassera, n f var. ling.
ca revelera, n f var. ling.
ca trabalera, n f var. ling.
nc Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca escinc de cua bonyeguda, n m
es escinco de cola corta
es lagarto piña
en shingle-back
en sleepy lizard
en stump-tail
en stump-tailed lizard
nc Trachydosaurus rugosus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca fanecada, n f
ca faneca d'horta, n f sin. compl.
ca faneca de puny, n f sin. compl.
ca faneca de sembradura, n f sin. compl.
es fanega de puño
es fanega de sembradura
es fanegada
es hanegada

Definición

Mesura superficial agrària equivalent a l'extensió de terreny que es pot sembrar amb una faneca de gra.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca fanecada, n f
es hanegada, n f
fr fanègue, n f
en land measure equivalent to 6,459.6 sqM, n

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca fangada, n f
es hanegada

<Història del dret>

Definición

Mesura superficial agrària pròpia de Lleida.

Nota

Àmbit: Catalunya
La fangada equival a un cinquè del jornal de Lleida o a tres-centes seixanta canes quadrades.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "bonegada" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota