Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "canoeta" dentro de todas las áreas temáticas

abeurador de canaleta abeurador de canaleta

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abeurador de canaleta, n m
  • es  bebedero de canaleta
  • fr  abreuvoir à gouttière
  • it  abbeveratoio a bilanciere
  • it  abbeveratoio a tazzetta
  • en  water-trough gravity operated
  • de  Zugventil-Rinnentränke

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Abeurador mecànic, especialment destinat a l'aviram, format per una petita canal col·locada a terra, quan els animals es crien a terra, o adossada a la part frontal de la gàbia, quan es crien en bateries de gàbies.
al·lèrgia al canyís (Phragmites australis) al·lèrgia al canyís (Phragmites australis)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al canyís (Phragmites australis), n f
  • ca  al·lèrgia a la canya borda (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canya-xiula (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canyavera (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canyeta (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canyissa (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la milloca (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al canyot (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al senill (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al senís (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • es  alergia a caña común (Phragmites australis), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • 1. Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 101451000135107
  • 2. El nom científic principal corresponent al canyís és Phragmites australis i és únicament aquest el que s'ha recollit, si bé en les dades originals en castellà es feia servir el sinònim nomenclatural Phragmites communis, referit al mateix tàxon.
alquequengi alquequengi

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquequengi, n m
  • ca  bosses vermelles, n f pl sin. compl.
  • ca  bufeta, n f sin. compl.
  • ca  bufeta de gos, n f sin. compl.
  • ca  metes de burra, n f pl sin. compl.
  • ca  alicàcabi, n m alt. sin.
  • ca  bosses, n f pl alt. sin.
  • ca  bosses de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
  • ca  bufeta de ca, n f alt. sin.
  • ca  bufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceroses, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesol de gos, n m alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  orval arbret, n m alt. sin.
  • ca  orval fi, n m alt. sin.
  • ca  pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomata d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomateres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
  • ca  tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga borda, n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomatiguera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  alicacabi, n m var. ling.
  • ca  alicacabí, n m var. ling.
  • ca  alicaví, n m var. ling.
  • ca  alquequenge, n m var. ling.
  • ca  alquequenges, n m pl var. ling.
  • ca  tomàtica de capceta, n f var. ling.
  • ca  tomàtica de capseta, n f var. ling.
  • nc  Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya, n f
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  estrella de camp, n f sin. compl.
  • ca  llanterna, n f sin. compl.
  • ca  niella lluent, n f sin. compl.
  • ca  amor perfeta, n f alt. sin.
  • ca  aranya de camp, n f alt. sin.
  • ca  aranyes, n f pl alt. sin.
  • ca  aranyola, n f alt. sin.
  • ca  barba d'ermità, n f alt. sin.
  • ca  barbes d'ermità, n f pl alt. sin.
  • ca  ermità, n m alt. sin.
  • ca  estel de camp, n m alt. sin.
  • ca  estela mare, n f alt. sin.
  • ca  esteles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrella mare, n f alt. sin.
  • ca  estrelleta de camp, n f alt. sin.
  • ca  estrelleta del camp, n f alt. sin.
  • ca  flor d'aranya, n f alt. sin.
  • ca  herba de capseta, n f alt. sin.
  • ca  llanternes, n f pl alt. sin.
  • ca  lluenta, n f alt. sin.
  • ca  niella, n f alt. sin.
  • ca  pebreta, n f alt. sin.
  • ca  unflabou, n m alt. sin.
  • ca  niella lluenta, n f var. ling.
  • nc  Nigella damascena L.

<Botànica > ranunculàcies>

arc apuntat peraltat arc apuntat peraltat

<Arts > Arts plàstiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  arc apuntat peraltat, n m
  • es  arco apuntado de lanceta
  • es  arco apuntado peraltado
  • es  arco apuntado realzado
  • en  lancet arch

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición
Arc apuntat en el qual la distància entre els centres de les circumferències és més gran que la llum.
arena de pedrera arena de pedrera

<Indústria dels materials de la construcció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  arena de pedrera, n f
  • es  arena de cantera
  • fr  sable de carrière
  • en  quarry sand

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

arena de pedrera arena de pedrera

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  arena de pedrera, n f
  • es  arena de cantera
  • en  quarry sand

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  auró, n m
  • ca  canyeta, n f alt. sin.
  • ca  festuca de prat, n f alt. sin.
  • ca  festuca pratense, n f alt. sin.
  • ca  gespet, n m alt. sin.
  • ca  segaliva, n f alt. sin.
  • ca  aurú, n m var. ling.
  • ca  xispet, n m var. ling.
  • nc  Festuca pratensis Huds. subsp. pratensis
  • nc  Festuca elatior L. subsp. pratensis (Huds.) Hack. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bàsquet bàsquet

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de basquetbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 87 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 1)
ISBN 84-7739-209-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bàsquet, n m
  • ca  cistella, n f
  • ca  encistellada, n f
  • es  canasta
  • es  cesto
  • es  enceste
  • fr  but
  • fr  panier
  • en  basket
  • en  goal

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Definición
Acció i efecte d'encistellar.
bàsquet de tres punts bàsquet de tres punts

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de basquetbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 87 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 1)
ISBN 84-7739-209-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bàsquet de tres punts, n m
  • ca  bàsquet triple, n m
  • ca  triple, n m sin. compl.
  • es  canasta triple
  • es  triple
  • fr  panier de trois points
  • en  three-points field goal

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Definición
Bàsquet aconseguit des d'una distància posterior a la línia de 6,75, que val tres punts.