Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "donzella" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blavet, n m
- ca donzella, n f alt. sin.
- ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
- ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flor del sol post, n f alt. sin.
- ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
- ca gesmil bord, n m alt. sin.
- ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
- ca herba de primavera, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca blincapervincla, n f var. ling.
- ca brincaperbrinca, n f var. ling.
- ca flor de la serpassa, n f var. ling.
- ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
- ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
- ca proenga, n f var. ling.
- ca prohanga, n f var. ling.
- ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincaperblinca, n f var. ling.
- ca vincapervincla, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca difformis Pourr.
- nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.
<Botànica > apocinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blavet, n m
- ca donzella, n f alt. sin.
- ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
- ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flor del sol post, n f alt. sin.
- ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
- ca gesmil bord, n m alt. sin.
- ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
- ca herba de primavera, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca blincapervincla, n f var. ling.
- ca brincaperbrinca, n f var. ling.
- ca flor de la serpassa, n f var. ling.
- ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
- ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
- ca proenga, n f var. ling.
- ca prohanga, n f var. ling.
- ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincaperblinca, n f var. ling.
- ca vincapervincla, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca difformis Pourr.
- nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.
<Botànica > apocinàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre pintat, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre daurat, n m sin. compl.
- ca congre serp, n m sin. compl.
- ca congre serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- ca daurat, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca matiner, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp de mar, n f sin. compl.
- ca serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpenté, n m var. ling.
- ca congre serpeté, n m var. ling.
- ca culebra, n f var. ling.
- ca duradu, n m var. ling.
- nc Echelus myrus
- nc Conger myrus var. ling.
- nc Myrus vulgaris var. ling.
- es congrio pintado
- es culebra, n f
- fr serpenton miro
- en bluntsnout snake eel
- en painted eel
<Peixos > Ofíctids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre pintat, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre daurat, n m sin. compl.
- ca congre serp, n m sin. compl.
- ca congre serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- ca daurat, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca matiner, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp de mar, n f sin. compl.
- ca serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpenté, n m var. ling.
- ca congre serpeté, n m var. ling.
- ca culebra, n f var. ling.
- ca duradu, n m var. ling.
- nc Echelus myrus
- nc Conger myrus var. ling.
- nc Myrus vulgaris var. ling.
- es congrio pintado
- es culebra, n f
- fr serpenton miro
- en bluntsnout snake eel
- en painted eel
<Peixos > Ofíctids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca julivia, n f sin. compl.
- ca senyora, n f sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- es doncella
- es julia
- fr girelle
- en rainbow wrasse
- nc Coris julis
<Peixos>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca gesmil de vora séquia, n m alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vinca petita, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca blinca per blinca, n f var. ling.
- ca pervincla, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincapervrinca, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca minor L.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca gesmil de vora séquia, n m alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vinca petita, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca blinca per blinca, n f var. ling.
- ca pervincla, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincapervrinca, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca minor L.
<Botànica > apocinàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca donzella femella, n f sin. compl.
- ca donzella mascle, n f sin. compl.
- ca donzella rei, n f sin. compl.
- ca donzelló [petit], n m sin. compl.
- ca fava, n f sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca guiula [femella], n f sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca senyora, n f sin. compl.
- ca senyora [mascle], n f sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca vera, n f sin. compl.
- ca doncella, n f var. ling.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca doncella mascle, n f var. ling.
- ca doncella rei, n f var. ling.
- ca doncellas, n f pl var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca donzellas, n f pl var. ling.
- ca gelovia, n f var. ling.
- ca giula, n f var. ling.
- ca gúiola, n f var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiules, n f pl var. ling.
- ca jodriola, n f var. ling.
- ca judriola, n f var. ling.
- ca julia, n f var. ling.
- ca julibia, n f var. ling.
- ca julibria, n f var. ling.
- ca julioles, n f pl var. ling.
- ca julivia, n f var. ling.
- ca julívia, n f var. ling.
- ca julivies, n f pl var. ling.
- ca juribia, n f var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca senyoretas, n f pl var. ling.
- nc Coris julis
- nc Julis Gioffredi var. ling.
- nc Julis giofredi var. ling.
- nc Julis mediterraneus var. ling.
- nc Julis speciosus var. ling.
- nc Julis vulgaris var. ling.
- nc Labrus julis var. ling.
- es doncella
- es julia
- fr girele
- fr girelle
- it donzella
- en rainbow
- en rainbow wrasse
- en rainbow-wrass
- de Meerfunker
- de Meerjunker
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca donzella femella, n f sin. compl.
- ca donzella mascle, n f sin. compl.
- ca donzella rei, n f sin. compl.
- ca donzelló [petit], n m sin. compl.
- ca fava, n f sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca guiula [femella], n f sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca senyora, n f sin. compl.
- ca senyora [mascle], n f sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca vera, n f sin. compl.
- ca doncella, n f var. ling.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca doncella mascle, n f var. ling.
- ca doncella rei, n f var. ling.
- ca doncellas, n f pl var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca donzellas, n f pl var. ling.
- ca gelovia, n f var. ling.
- ca giula, n f var. ling.
- ca gúiola, n f var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiules, n f pl var. ling.
- ca jodriola, n f var. ling.
- ca judriola, n f var. ling.
- ca julia, n f var. ling.
- ca julibia, n f var. ling.
- ca julibria, n f var. ling.
- ca julioles, n f pl var. ling.
- ca julivia, n f var. ling.
- ca julívia, n f var. ling.
- ca julivies, n f pl var. ling.
- ca juribia, n f var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca senyoretas, n f pl var. ling.
- nc Coris julis
- nc Julis Gioffredi var. ling.
- nc Julis giofredi var. ling.
- nc Julis mediterraneus var. ling.
- nc Julis speciosus var. ling.
- nc Julis vulgaris var. ling.
- nc Labrus julis var. ling.
- es doncella
- es julia
- fr girele
- fr girelle
- it donzella
- en rainbow
- en rainbow wrasse
- en rainbow-wrass
- de Meerfunker
- de Meerjunker
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca fadrí, n m
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca ministre, n m sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
- es doncella
- es julia
- fr girelle paon
- en ornate wrasse
- nc Coris julia
- nc Thalassoma pavo
<Peixos>
