Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca Aïdu l-fitr
ca Aïdu l-saguir

<Religions > Islam>

Definición

Festa de ruptura del dejuni del ramadà.

Nota

L'Aïdu l-fitr marca el final de les privacions i es caracteritza per l'alegria familiar. Després de l'albada, es fa una pregària i s'escolta un sermó per celebrar l'experiència viscuda durant aquest mes, la força de voluntat per complir l'obligació del dejuni i la revelació de l'Alcorà. Després de la pregària es fa un dinar; els nens reben regals i els pobres caritat. També és el moment de pagar la zakat i el moment de la reconciliació i el perdó. Per als musulmans que viuen en països on són minoria, l'Aïdu l-fitr és l'oportunitat de renovar la seva fe i d'estar junts amb els amics.
La denominació aïd l-saguir significa 'petita festa'.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca accés convulsiu en el nadó
en fits in newborn

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Afeccions originades en el període perinatal>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca ajusta el llenç al contingut
en fits canvas to contents

<Localització > Fraseologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca al final, adv
es al final, adv
fr au bout, adv
pt no fim, adv
en at the bottom, adv

<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de lloc>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

ca n f
ca n f sigla
es n m
es n m sigla
en n
en n sigla

<Química > Química analítica>

Definición

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca asta, n f
ca pal, n m sin. compl.
es asta
es palo
fr fût
fr hampe
fr haste
fr jambage
fr jambe
en main stroke
en stem

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definición

Traç vertical o diagonal principal i necessari d'un caràcter.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca atac isquèmic transitori
ca AIT sigla
en transient ischemic attack
en TIA sigla

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell circulatori>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca atac isquèmic transitori, n m
ca ictus cerebral transitori, n m
ca isquèmia cerebral transitòria, n f sin. compl.
ca AIT, n m sigla
es accidente isquémico transitorio, n m
es AIT, n m sigla
fr accident ischémique transitoire, n m
fr ischémie cérébrale transitoire, n f
fr AIT, n m sigla
en little stroke, n
en mini stroke, n
en slight stroke, n
en transient ischemic attack, n
en TIA, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Neurologia>

Definición

Ictus isquèmic de durada breu amb recuperació clínica completa i sense infart a les proves de neuroimatge.

Nota

Els atacs isquèmics transitoris acostumen a ser breus, habitualment d'uns minuts, i la majoria remeten en menys d'una hora. Solen ser indici d'ictus cerebrals més greus.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca avet, n m
es abeto
es pinabete
fr sapin
fr sapin blanc
en fir
en spruce

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

Definición

Fusta de l'avet, lleugera i resistent a la flexió, de color blanc i amb anells de creixement molt amples.

Nota

L'avet és la més clara de les fustes de coníferes i s'utilitza en la fabricació d'emboetats i llistons per a bricolatge. No es deforma, és ideal per a fer els muntants d'escales de mà i té grops de gran duresa.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca avet, n f
ca avet albar, n m sin. compl.
ca avet blanc, n m sin. compl.
es abeto, n m
es pinabete, n m
fr sapin blanc, n m
en fir, n
en fir tree, n
nc Abies alba

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "fit" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota