provenir

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  provenir, v intr
  • ca  dimanar, v intr sin. compl.
  • ca  procedir, v intr sin. compl.
  • es  dimanar
  • es  proceder
  • es  provenir

<Dret>

Definición
Tenir l'origen o néixer en algun indret o en alguna cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'error del tribunal provenia de la falsedat dels documents presentats en el judici.

    Ex.: El recurs de cassació provenia de la demanda presentada per una de les parts.

    Ex.: La prestació és una obligació que dimana de la llei.

    Ex.: L'obligació de protegir el patrimoni natural procedeix de la legislació europea.

    [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició de.]