Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  administració, n f
  • es  administración

<Dret mercantil>

Definición
Conjunt ordenat i sistematitzat de principis, tècniques i pràctiques que té per finalitat ajudar a la consecució dels objectius d'una organització mitjançant la provisió dels mitjans necessaris per a obtenir els resultats amb la màxima eficiència, eficàcia i congruència, i també a la coordinació òptima i l'aprofitament del personal i dels recursos tècnics, materials i financers.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Alguns tractadistes la divideixen en: planificació, organització, direcció i control. Altres consideren cinc etapes del procés administratiu: preveure, organitzar, dirigir, coordinar i controlar. Es pot fer una subclassificació del concepte de administració.
    1. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. Conjunt de persones i institucions que formen part de l'Estat responsables de gestionar els interessos generals d'un país o d'una regió.
    2. ADMINISTRACIÓ D'UNA SOCIETAT ANÒNIMA. Òrgan d'administració encarregat de la gestió i la representació social, així com de l'exteriorització i la formalització dels acords de la junta general. Entre les funcions que desenvolupa cal destacar: la convocatòria de les juntes generals ordinàries i extraordinàries (art. 94 Llei de societats anònimes [LSA]), l'assistència a les juntes generals (art. 104 LSA), formular els comptes anuals, l'informe de gestió i la proposta d'aplicació del resultat, així com, si s'escau, els comptes i l'informe de gestió consolidats, comptes i informes que haurien de ser signats per tots els administradors (art. 171 LSA).
    A diferència de la junta general de socis, l'òrgan d'administració és permanent, i la seva existència resulta imprescindible per al funcionament de la societat. Les seves funcions no les pot assumir la junta general, i l'exteriorització dels seus acords, és a dir, la seva formalització i elevació a públic l'ha de dur a terme l'òrgan d'administració. L'estructura de l'òrgan d'administració s'ha de fer constar en els estatuts, i quan es canviï, s'ha de verificar mitjançant la modificació estatutària corresponent (art. 8 i 9.h LSA). En els estatuts, a més, cal fer constar a quins administradors es confereix el poder de representació, i el règim d'actuació (art. 123.1 LSA).
    3. ADMINISTRACIÓ EN UNA SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA. Es podrà confiar a un administrador únic, a diversos administradors que actuïn solidàriament o conjuntament, o a un consell d'administració. En aquest últim cas, els estatuts, o si de cas hi manca, la junta general fixen el nombre mínim i màxim dels seus components, sense que en cap cas pugui ser inferior a tres ni superior a dotze. A més, els estatuts han d'establir el règim d'organització i funcionament del consell, que ha de comprendre, en tot cas, les regles de convocatòria i constitució de l'òrgan, així com la manera de deliberar i d'adoptar acords per majoria (art. 57 Llei de societats de responsabilitat limitada [LSRL]).
    Com a regla general, la durada del càrrec d'administrador és per un temps indefinit, encara que els estatuts poden establir un termini determinat i establir la reelecció una o més vegades per períodes d'igual durada (art. 60.1 LSRL).
    4.ADMINISTRACIÓ FRAUDULENTA. Recull el cas en què els administradors de fet o de dret o els socis de qualsevol societat constituïda o en formació, que en benefici propi o d'un tercer, amb abús de les funcions pròpies del càrrec, disposin fraudulentament dels béns de la societat o contraguin obligacions a càrrec d'aquesta i causin directament un perjudici econòmicament avaluable als seus socis, dipositaris, comptepartícips o titulars dels béns, valors o capital que administrin, seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a quatre anys, o multa del tant al triple del benefici obtingut (art. 295 Codi penal).