Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "llaminer" dentro de todas las áreas temáticas

arc conopial arc conopial

<Ciències socials > Arqueologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  arc conopial, n m
  • ca  arc flamíger, n m sin. compl.
  • es  arco conopial
  • es  arco flamígero
  • en  keel arch
  • en  ogee arch

<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definición
Arc format per quatre segments de circumferència tangents els uns als altres, dos de còncaus a l'arrencada i dos de convexos que es tallen al vèrtex formant un angle curvilini.
arc conopial arc conopial

<Arts > Arts plàstiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  arc conopial, n m
  • ca  arc flamíger, n m sin. compl.
  • es  arco conopial
  • es  arco en talón
  • es  arco flamígero
  • es  arco florenzado
  • en  keel arch
  • en  ogee arch

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición
Arc format per quatre quarts de circumferència, dos de còncaus a l'arrencada i dos de convexos que es tallen a la clau.
arc flamíger arc flamíger

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  arc flamíger, n m
  • es  arco flamígero
  • fr  arc flamboyant
  • en  ogival arch

<Fusteria > Construccions > Arcs>

Definición
Arc conopial format per quatre segments d'arc, convexos a la línia d'arrencada i còncaus a la part superior, els radis dels quals són superiors a la meitat de la llum de l'obertura.

Nota

  • L'arc flamíger té una forma més allargada i afuada que l'arc conopial.
arc flamíger arc flamíger

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  arc flamíger, n m
  • es  arco flamígero, n m
  • fr  arc flamboyant, n m
  • en  ogival arch, n
  • eu  arku flamigero, n

<Fusteria > Construccions>

arna del tomàquet arna del tomàquet

<Agricultura > Fitopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arna del tomàquet, n f
  • es  polilla del tomate
  • es  polilla minadora del tomate
  • en  tomato leafminer
  • en  tomato moth
  • en  tomato tuber moth
  • nc  Tuta absoluta

<Agricultura > Fitopatologia>

atelèctasi laminar de Fleischner atelèctasi laminar de Fleischner

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>, <Pneumologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  atelèctasi laminar de Fleischner, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>, <Pneumologia>

Definición
Atelèctasi de forma lineal i horitzontal situada en les bases pulmonars, principalment en el costat esquerre, observada radiològicament en la pancreatitis aguda.
bacallà amb mussolina d'all i làmines d'ametlla bacallà amb mussolina d'all i làmines d'ametlla

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bacallà amb mussolina d'all i làmines d'ametlla
  • es  bacalao con muselina de ajo y láminas de almendra
  • fr  morue à la mousseline d'ail et aux lames d'amandes
  • it  baccalà con mousseline all'aglio e scaglie di mandorla
  • en  cod with garlic mousseline and sliced almonds
  • de  Stockfisch mit Knoblauchmousseline und Mandelsplittern

<Plats a la carta. Peix i marisc>

banda laminada banda laminada

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  banda laminada, n f
  • es  banda laminada, n f
  • fr  bande laminée, n f
  • en  (rolled) strip, n
  • de  Band, n n

<Enginyeria>

biga laminada biga laminada

<Construcció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  biga laminada, n f
  • es  viga laminada
  • fr  poutre laminée
  • en  rolled beam
  • en  rolled joist
  • de  Profilträger

<Construcció>

botja d'escombres botja d'escombres

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escombres, n f
  • ca  botgeta blanca, n f sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja comuna, n f alt. sin.
  • ca  botja d'algeps, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de mont, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja petita, n f alt. sin.
  • ca  botja veritable, n f alt. sin.
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'apèndix, n f alt. sin.
  • ca  herba llagastera, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  llaminera, n f alt. sin.
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de marina, n m alt. sin.
  • ca  ramàs, n m alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  rambosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallera, n f alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  sacorrell, n m var. ling.
  • ca  socorrell, n m var. ling.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.