Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "mantell" dentro de todas las áreas temáticas

botgeta blanca botgeta blanca

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botgeta blanca, n f
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  socarell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. suffruticosum (Vill.) Rouy var. ling.
  • nc  Dorycnium suffruticosum Vill. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botgeta blanca botgeta blanca

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botgeta blanca, n f
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  socarell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. suffruticosum (Vill.) Rouy var. ling.
  • nc  Dorycnium suffruticosum Vill. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botja d'escombres botja d'escombres

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escombres, n f
  • ca  botgeta blanca, n f sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja comuna, n f alt. sin.
  • ca  botja d'algeps, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de mont, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja petita, n f alt. sin.
  • ca  botja veritable, n f alt. sin.
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'apèndix, n f alt. sin.
  • ca  herba llagastera, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  llaminera, n f alt. sin.
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de marina, n m alt. sin.
  • ca  ramàs, n m alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  rambosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallera, n f alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  sacorrell, n m var. ling.
  • ca  socorrell, n m var. ling.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
botja d'escombres botja d'escombres

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escombres, n f
  • ca  botgeta blanca, n f sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja comuna, n f alt. sin.
  • ca  botja d'algeps, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de mont, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja petita, n f alt. sin.
  • ca  botja veritable, n f alt. sin.
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'apèndix, n f alt. sin.
  • ca  herba llagastera, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  llaminera, n f alt. sin.
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de marina, n m alt. sin.
  • ca  ramàs, n m alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  rambosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallera, n f alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  sacorrell, n m var. ling.
  • ca  socorrell, n m var. ling.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  manta, n f
  • ca  àguila marina, n f sin. compl.
  • ca  mantell, n m sin. compl.
  • ca  mantellina, n f sin. compl.
  • ca  peix de Moisès, n m sin. compl.
  • ca  rajada manta, n f sin. compl.
  • ca  manto, n m var. ling.
  • ca  massena, n f var. ling.
  • nc  Mobula mobular
  • nc  Cephaloptera edentula var. ling.
  • nc  Cephaloptera giorna var. ling.
  • nc  Cephaloptera massena var. ling.
  • nc  Cephaloptera mediterranea var. ling.
  • nc  Manta birrostris var. ling.
  • es  manta, n f
  • es  rayón, n m
  • fr  céphaloptère à giorno
  • fr  mante
  • fr  mante méditerranéenne
  • it  diavolo di mare
  • en  devil ray
  • en  devilfish
  • en  mant
  • en  manta
  • en  manta ray
  • de  Meeresteufel

<Rajades i milanes > Mobúlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  manta, n f
  • ca  àguila marina, n f sin. compl.
  • ca  mantell, n m sin. compl.
  • ca  mantellina, n f sin. compl.
  • ca  peix de Moisès, n m sin. compl.
  • ca  rajada manta, n f sin. compl.
  • ca  manto, n m var. ling.
  • ca  massena, n f var. ling.
  • nc  Mobula mobular
  • nc  Cephaloptera edentula var. ling.
  • nc  Cephaloptera giorna var. ling.
  • nc  Cephaloptera massena var. ling.
  • nc  Cephaloptera mediterranea var. ling.
  • nc  Manta birrostris var. ling.
  • es  manta, n f
  • es  rayón, n m
  • fr  céphaloptère à giorno
  • fr  mante
  • fr  mante méditerranéenne
  • it  diavolo di mare
  • en  devil ray
  • en  devilfish
  • en  mant
  • en  manta
  • en  manta ray
  • de  Meeresteufel

<Rajades i milanes > Mobúlids>

mantell mantell

<Indumentària > Roba de carrer>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mantell, n m
  • es  manto
  • fr  cape
  • en  cloak

<Indumentària > Roba de carrer>

Definición
Vestidura en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.
mantell mantell

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  mantell, n m
  • es  manto
  • fr  manteau
  • en  mantle

<Geografia física > La Terra>, <Geografia física > Geomorfologia>

Definición
Capa de la Terra compresa entre l'escorça terrestre i el nucli.
mantell mantell

<Geografia > Geografia física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  mantell, n m
  • es  manto
  • fr  manteau
  • en  mantle

<Geografia física > La Terra>, <Geografia física > Geomorfologia>

Definición
Capa de la Terra compresa entre l'escorça terrestre i el nucli.
mantell mantell

<Ciències de la vida > Immunologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  mantell, n m
  • es  manto
  • fr  manteau
  • en  mantle
  • en  mantle zone

<Immunologia > Sistema immunitari > Òrgans i teixits limfoides>

Definición
Zona perifèrica d'un fol·licle limfoide secundari que conté limfòcits B petits en recirculació, que ocupaven el fol·licle limfoide primari i han estat desplaçats a mesura que el centre germinal s'ha expandit.