Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>

ca equip de millora, n m
es equipo de mejora
fr équipe d'amélioration
en improvement team

<Administració electrònica i processos > Qualitat i planificació estratègica>

Definición

Equip de persones de diferents departaments i nivells jeràrquics d'una organització, que treballa per resoldre un problema o millorar un procés que afecta diversos departaments.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>

ca equip de millora, n m
es equipo de mejora
fr équipe d'amélioration
en improvement team

<Administració electrònica i processos > Qualitat i planificació estratègica>

Definición

Equip de persones de diferents departaments i nivells jeràrquics d'una organització, que treballa per resoldre un problema o millorar un procés que afecta diversos departaments.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca escudella pallaresa
es escudella pallaresa (cocido campesino)
fr escudella de El Pallars (pot-au-feu paysan)
it escudella di El Pallars (lesso alla contadina)
en escudella from El Pallars (country-style soup)
de Escudella aus El Pallars (Bauernsuppentopf)

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca espaiament entre dics aïllats, n m
es espaciamiento entre diques exentos
en detached breakwater gap

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definición

Distància horitzontal entre els ^morrots^ de dues estructures desconnectades de la costa que determina el grau d'influència dels processos de ^difracció^ a la zona no exposada a l'^onatge^ i, per tant, la configuració de la ^línia de costa^.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca estenosi biliar benigna postquirúrgica, n f
ca estenosi benigna de les vies biliars, n f sin. compl.
es estenosis benigna de las vías biliares, n f
es estenosis biliar benigna postquirúrgica, n f
fr sténose bénigne des voies biliaires, n f
en benign biliary duct stricture, n

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia hepatobiliopancreàtica>

Definición

Estretament de la via biliar, generalment com a complicació derivada d'un procés inflamatori o d'una lesió iatrogènica operatòria.

Nota

L'estenosi es localitza als conductes hepàtics, especialment a l'hepàtic dret o a la seva bifurcació, o bé al colèdoc proximal, i és produïda per una lesió quirúrgica accidental o una lligadura inapropiada en el curs d'una colecistectomia.

En el cas de la colecistostomia practicada per colecistitis aguda, la lesió és causada per la participació del colèdoc en el procés ulterior de retracció cicatricial de la vesícula biliar romanent.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esteperola, n f
ca colgafocs, n m sin. compl.
ca flor de monja, n f sin. compl.
ca matafoc, n m sin. compl.
ca romaní mascle, n m sin. compl.
ca romerola, n f sin. compl.
ca botja de les meleres, n f alt. sin.
ca botó de gall, n m alt. sin.
ca cist, n m alt. sin.
ca colgafoc, n m alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
ca estepa matagall, n f alt. sin.
ca estepa milflors, n f alt. sin.
ca esteperol, n m alt. sin.
ca esteperola vera, n f alt. sin.
ca giragotlla, n f alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca matagall, n m alt. sin.
ca romanill mascle, n m alt. sin.
ca romer blanc, n m alt. sin.
ca romer mascle, n m alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca romerina, n f alt. sin.
ca romerol, n m alt. sin.
ca socarraculs, n m alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca esteparol, n m var. ling.
ca esteparola, n f var. ling.
ca giragolles, n f pl var. ling.
ca matagallo, n m var. ling.
ca romarola, n f var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus clusii Dunal
nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esteperola, n f
ca colgafocs, n m sin. compl.
ca flor de monja, n f sin. compl.
ca matafoc, n m sin. compl.
ca romaní mascle, n m sin. compl.
ca romerola, n f sin. compl.
ca botja de les meleres, n f alt. sin.
ca botó de gall, n m alt. sin.
ca cist, n m alt. sin.
ca colgafoc, n m alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
ca estepa matagall, n f alt. sin.
ca estepa milflors, n f alt. sin.
ca esteperol, n m alt. sin.
ca esteperola vera, n f alt. sin.
ca giragotlla, n f alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca matagall, n m alt. sin.
ca romanill mascle, n m alt. sin.
ca romer blanc, n m alt. sin.
ca romer mascle, n m alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca romerina, n f alt. sin.
ca romerol, n m alt. sin.
ca socarraculs, n m alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca esteparol, n m var. ling.
ca esteparola, n f var. ling.
ca giragolles, n f pl var. ling.
ca matagallo, n m var. ling.
ca romarola, n f var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus clusii Dunal
nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca excisió radical de ganglis limfàtics axil·lars
en radical excision of axillary lymph nodes

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions dels sistemes hemàtic i limfàtic>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca febre miliar
en Miliary fever

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

ca forces militars, n f pl
ca efectius militars, n m pl sin. compl.
es efectivos
es efectivos militares
es fuerzas militares
fr forces militaires
it forze militari
en military forces
ar قوات مسلحة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definición

Forces amb instrucció militar que estan dirigides per un únic comandament o participen en una missió conjunta.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "millars" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición