Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "ordinari" dentro de todas las áreas temáticas

lòbul orbitari lòbul orbitari

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  lòbul orbitari, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definición
Lòbul de la cara inferior del cervell, que es correspon amb el lòbul frontal. S'estén entre la cissura interhemisfèrica, la vall de Silvi i el solc frontomarginal de Wernicke. Tota la cara inferior descansa en el sostre de l'òrbita. Posseeix tres solcs, orbitari intern, orbitari extern i cruciforme, els quals delimiten les circumvolucions orbitària interna, externa i mitjana.
llei ordinària llei ordinària

<Dret constitucional>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llei ordinària, n f
  • es  ley ordinaria

<Dret constitucional>

llei ordinària llei ordinària

<Dret constitucional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llei ordinària, n f
  • es  ley ordinaria, n f

<Dret constitucional>

llei ordinària llei ordinària

<Dret constitucional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llei ordinària, n f
  • es  ley ordinaria

<Dret constitucional>

Definición
Acte o font del dret que emana de les Corts Generals i que té primacia sobre la resta de fonts del dret, atès que pot derogar, modificar o suspendre qualsevol altra norma existent en l'ordenament jurídic espanyol.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Hi ha dos aspectes bàsics en la noció de llei ordinària: en primer lloc, l'òrgan del qual emana, és a dir, les Corts Generals, i en segon lloc, el procediment mitjançant el qual manifesten la voluntat, que és un procediment típic i solemne, regulat per la Constitució espanyola (CE) i pels reglaments parlamentaris.
    El procediment legislatiu o d'elaboració de les lleis ordinàries té tres fases: la fase d'iniciativa legislativa (art. 87 al 89 CE), la fase de discussió i d'aprovació per les cambres (regulada pels reglaments parlamentaris) i la fase d'integració de l'eficàcia de la norma.
    En aquest sentit, els òrgans legitimats per a prendre la iniciativa davant el Congrés dels Diputats són: el Govern espanyol, qualsevol de les dues cambres, les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i una fracció del cos electoral (500.000 ciutadans amb dret a vot).
    En la fase de discussió i d'aprovació, es poden distingir diferents moments: la presentació dels projectes o proposicions de llei davant la mesa del Congrés; el període de presentació d'esmenes; la redacció d'un informe; l'inici d'un debat en comissió i la posterior adopció d'un dictamen, que serà elevat al president del Congrés; la deliberació en el Ple i l'aprovació definitiva del text en el Congrés dels Diputats; la remissió del text aprovat per part del president del Congrés al president del Senat, i la reproducció de tots els moments esmentats anteriorment en el Senat, el qual pot aprovar el projecte o proposició de llei, introduir-hi esmenes o vetar-lo.
    La darrera fase, la d'integració de l'eficàcia de la norma, consisteix en la sanció de la llei pel rei durant el termini de quinze dies, a comptar des de l'aprovació feta per les Corts Generals; en la promulgació o incorporació de la llei de manera definitiva a l'ordenament jurídic, i en la publicació corresponent en el Butlletí Oficial de l'Estat.
    A banda del procediment legislatiu descrit, n'existeixen d'altres anomenats especials, que condueixen a un resultat idèntic, és a dir, a l'elaboració d'una llei ordinària. En són exemples el procediment de lectura única, el procediment d'urgència i la possibilitat que les cambres deleguin en les comissions legislatives permanents l'aprovació de projectes o proposicions de llei.
    El procediment de lectura única s'utilitza quan la naturalesa del projecte o proposició de llei ho aconsella, o quan així ho permet la simplicitat de la seva formulació. En aquest sentit, es procedeix a un debat sotmès a les normes establertes pels debats de totalitat, posteriorment se sotmet a votació el text en conjunt i queda aprovat si la votació és favorable.
    El procediment d'urgència es produeix si la mesa del Congrés dels Diputats, a petició del Govern de l'Estat, de dos grups parlamentaris o d'una quinzena part dels diputats, ho sol·licita. La declaració d'urgència implica que els terminis del procediment legislatiu ordinari es redueixen a la meitat, si bé la mesa pot prorrogar o reduir els terminis mencionats.
    Finalment, pel que fa a la possibilitat de delegació en les comissions legislatives permanents, val a dir que s'estableixen dues limitacions: la possibilitat que el Ple pugui sol·licitar el debat i la votació de qualsevol projecte o proposició de llei objecte de delegació, i la impossibilitat de delegació de casos de reforma constitucional, de qüestions internacionals, de lleis orgàniques i de bases i pressupostos generals de l'Estat.
  • V. t.: llei orgànica n f
llum natural llum natural

<Disciplines de suport > Física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  llum natural, n f
  • ca  llum ordinària, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Física>

Definición
És la llum no polaritzada, o sia, constituïda per ones electromagnètiques d'amplituds i fases qualssevol i amb els corresponents vectors elèctrics orientats en direccions que varien, a l'atzar, en el transcurs del temps.

<Física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • ca   n f sin. compl.
  • es   n f
  • fr   n f
  • en  
  • en  

<Física > Electromagnetisme>, <Física > Òptica>

Definición

Nota

màxima crescuda ordinària màxima crescuda ordinària

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  màxima crescuda ordinària, n f
  • es  máxima avenida ordinaria
  • en  annual maximum flood

<Hidrologia subterrània>

mètode de coordenades cartesianes mètode de coordenades cartesianes

<Ciències socials > Arqueologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  mètode de coordenades cartesianes, n m
  • ca  mètode de Laplace, n m sin. compl.
  • ca  mètode de Laplace-Méroc, n m sin. compl.
  • es  método de coordenadas cartesianas
  • es  método de Laplace
  • es  método de Laplace-Méroc
  • en  co-ordinate system
  • en  Laplace method

<Arqueologia > Treball de camp > Excavació>

Definición
Mètode de registre d'excavacions que consisteix a situar en un plànol les restes arqueològiques mitjançant un sistema de coordenades cartesianes.

Nota

  • Les dades queden recollides en quaderns per quadres.
múscul orbitari múscul orbitari

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  múscul orbitari, n m
  • es  músculo orbitario
  • en  orbital muscle
  • TA  musculus orbitalis

<Anatomia>

maçoneria ordinària maçoneria ordinària

<Arts > Arts plàstiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  maçoneria ordinària, n f
  • es  mampostería ordinaria
  • en  random rubble

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición
Maçoneria de pedra en brut feta amb les pedres enrasades.