Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulles de pastor, n f pl
ca agulletes, n f pl sin. compl.
ca agullots, n m pl sin. compl.
ca filabarba, n f sin. compl.
ca forquilla, n f sin. compl.
ca herba d'agulles, n f sin. compl.
ca pinta de Venus, n f sin. compl.
ca agulla de pastor, n f alt. sin.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agullot, n m alt. sin.
ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca herba forqueta, n f alt. sin.
ca mà de bruixa, n f alt. sin.
ca pinta, n f alt. sin.
ca pinte de pastor, n m alt. sin.
ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pinter de pastor, n m var. ling.
nc Scandix pecten-veneris L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulles de pastor, n f pl
ca agulletes, n f pl sin. compl.
ca agullots, n m pl sin. compl.
ca filabarba, n f sin. compl.
ca forquilla, n f sin. compl.
ca herba d'agulles, n f sin. compl.
ca pinta de Venus, n f sin. compl.
ca agulla de pastor, n f alt. sin.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agullot, n m alt. sin.
ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca herba forqueta, n f alt. sin.
ca mà de bruixa, n f alt. sin.
ca pinta, n f alt. sin.
ca pinte de pastor, n m alt. sin.
ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pinter de pastor, n m var. ling.
nc Scandix pecten-veneris L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardó, n m
ca card blanc, n m sin. compl.
ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
ca cardet, n m sin. compl.
ca cardinxa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca cardús, n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca pinta de moro, n f sin. compl.
ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
ca assotacristos, n m alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca carda, n f alt. sin.
ca cardanxa, n f alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardatxa, n f alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardigassos, n m pl alt. sin.
ca cardó bord, n m alt. sin.
ca cardons, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
ca cristos, n m pl alt. sin.
ca escardassó, n m alt. sin.
ca escardó, n m alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de raspall, n m alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
ca guitarra, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca rierenca, n f alt. sin.
ca romerill, n m alt. sin.
ca tracalets, n m pl alt. sin.
ca cardus, n m pl var. ling.
nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardó, n m
ca card blanc, n m sin. compl.
ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
ca cardet, n m sin. compl.
ca cardinxa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca cardús, n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca pinta de moro, n f sin. compl.
ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
ca assotacristos, n m alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca carda, n f alt. sin.
ca cardanxa, n f alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardatxa, n f alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardigassos, n m pl alt. sin.
ca cardó bord, n m alt. sin.
ca cardons, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
ca cristos, n m pl alt. sin.
ca escardassó, n m alt. sin.
ca escardó, n m alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de raspall, n m alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
ca guitarra, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca rierenca, n f alt. sin.
ca romerill, n m alt. sin.
ca tracalets, n m pl alt. sin.
ca cardus, n m pl var. ling.
nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardó de paraire, n m
ca card de paraire, n m alt. sin.
ca carda de paraire, n f alt. sin.
ca cardigassa, n f alt. sin.
ca cardinxa, n f alt. sin.
ca cardó, n m alt. sin.
ca cardot, n m alt. sin.
ca cardot de paraire, n m alt. sin.
ca cardús, n m alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca pinta, n f alt. sin.
ca pinya de cardar, n f alt. sin.
ca rierenca, n f alt. sin.
nc Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
nc Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
nc Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardó de paraire, n m
ca card de paraire, n m alt. sin.
ca carda de paraire, n f alt. sin.
ca cardigassa, n f alt. sin.
ca cardinxa, n f alt. sin.
ca cardó, n m alt. sin.
ca cardot, n m alt. sin.
ca cardot de paraire, n m alt. sin.
ca cardús, n m alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca pinta, n f alt. sin.
ca pinya de cardar, n f alt. sin.
ca rierenca, n f alt. sin.
nc Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
nc Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
nc Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca clapa, n f
es pinta
fr tache
en patch

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definición

Marca de grandària notable que té el pelatge d'alguns quadrúpedes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca clapa, n f
es pinta
fr tache
en patch

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definición

Marca de grandària notable que té el pelatge d'alguns quadrúpedes.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca cresta, n f
ca pinta, n f sin. compl.
es borde
es cresta
fr bord
fr crête
en crest
en ridge
la crista
la pecten

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definición

Nom de diverses eminències estretes i allargades del cos humà.

Pinta, cresta. Dit d'algunes estructures anatòmiques que per llur configuració o llur formació recorden una pinta. Així, per exemple, hom anomena pecten anal el terç mitjà del canal anal; pecten pubià, l'os pubis; pecten de l'os pubis, la línia pectínia; etc. ((pecten))

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca esparrall, n m
ca pinta, n f sin. compl.
es raspallón
es raspallón anillado
fr sargue annulaire
fr sparaillon
fr sparaillon commun
en annular seabream
nc Diplodus annularis

Definición

Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels espàrids, de color verd al dors i blanc als flancs, amb una taca negra en forma d'anell a la base de la cua.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "pinta" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición