escar
escar
- ca escar, n m
Definición
Excavació feta a la platja per treure i avarar les embarcacions.
escoa
escoa
- ca escua, n f
- ca escoa, n f sin. compl.
- ca escoua, n f sin. compl.
- ca escova, n f sin. compl.
Definición
Qualsevol de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors, perquè la nau es mantingui dreta quan està en terra.
escobenc
escobenc
- ca escobenc, n m
Definición
Forat practicat a l'un i a l'altre costat de la roda de proa d'un buc per on passa la cadena de l'àncora.
escollat
escollat
- ca escollat, n m
- ca formatget, n m sin. compl.
Definición
Rebaix de l'orla a banda i banda de la proa d'un llagut o d'una barca.
escolliment
escolliment
- ca mostatxo, n m
- ca escolliment, n m sin. compl.
Definición
Cadena o cap que assegura el cap del bauprès a l'amura fent com d'obenc.
escora
escora
- ca escora, n f
Definición
Angle d'inclinació lateral d'una nau.
escora
escora
- ca escora, n f
Definición
Puntal amb què es manté dreta una embarcació quan està en sec
escorar
escorar
- ca escorar, v tr
- ca anar de gairó, v intr sin. compl.
Definición
Apuntalar amb escores.
escorar
escorar
- ca escorar, v intr
- ca anar de gairó, v intr sin. compl.
Definición
Una nau, inclinar-se cap a una banda per acció del vent o per moviment dels pesos a bord.
escorat -ada
escorat -ada
- ca escorat -ada, adj
- ca catxat -ada, adj sin. compl.
Definición
Que té escora.
