escar
escar
- ca escar, n m
Definició
Excavació feta a la platja per treure i avarar les embarcacions.
escoa
escoa
- ca escua, n f
- ca escoa, n f sin. compl.
- ca escoua, n f sin. compl.
- ca escova, n f sin. compl.
Definició
Qualsevol de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors, perquè la nau es mantingui dreta quan està en terra.
escobenc
escobenc
- ca escobenc, n m
Definició
Forat practicat a l'un i a l'altre costat de la roda de proa d'un buc per on passa la cadena de l'àncora.
escollat
escollat
- ca escollat, n m
- ca formatget, n m sin. compl.
Definició
Rebaix de l'orla a banda i banda de la proa d'un llagut o d'una barca.
escolliment
escolliment
- ca mostatxo, n m
- ca escolliment, n m sin. compl.
Definició
Cadena o cap que assegura el cap del bauprès a l'amura fent com d'obenc.
escora
escora
- ca escora, n f
Definició
Angle d'inclinació lateral d'una nau.
escora
escora
- ca escora, n f
Definició
Puntal amb què es manté dreta una embarcació quan està en sec
escorar
escorar
- ca escorar, v tr
- ca anar de gairó, v intr sin. compl.
Definició
Apuntalar amb escores.
escorar
escorar
- ca escorar, v intr
- ca anar de gairó, v intr sin. compl.
Definició
Una nau, inclinar-se cap a una banda per acció del vent o per moviment dels pesos a bord.
escorat -ada
escorat -ada
- ca escorat -ada, adj
- ca catxat -ada, adj sin. compl.
Definició
Que té escora.
