escota
escota
- ca escota, n f
Definición
Cap o aparell que serveix per controlar el moviment horitzontal de les botavares.
escota
escota
- ca escota, n f
Definición
Cap o aparell afermat al puny o punys homònims de les veles, que serveix per orientar-les respecte al vent.
escotera
escotera
- ca escotera, n f
Definición
Petita incisió de forma rodona que es troba a la part superior del codast i que serveix per fer-hi passar l'escota en embarcacions petites d'aparell llatí.
escotera
escotera
- ca escotera, n f
Definición
Obertura al costat d'una nau per on passa l'escota major o de trinquet
escotí
escotí
- ca escotí, n m
Definición
Escota d'una vela rodona que queda entre dues vergues.
escotilla
escotilla
- ca escotilla, n f
Definición
Obertura practicada a la coberta d'una nau.
escotilló
escotilló
- ca escotilló, n f
Definición
Escotilla petita que generalment és a popa de l'embarcació.
escoua
escoua
- ca escua, n f
- ca escoa, n f sin. compl.
- ca escoua, n f sin. compl.
- ca escova, n f sin. compl.
Definición
Qualsevol de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors, perquè la nau es mantingui dreta quan està en terra.
escova
escova
- ca escua, n f
- ca escoa, n f sin. compl.
- ca escoua, n f sin. compl.
- ca escova, n f sin. compl.
Definición
Qualsevol de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors, perquè la nau es mantingui dreta quan està en terra.
escua
escua
- ca escua, n f
- ca escoa, n f sin. compl.
- ca escoua, n f sin. compl.
- ca escova, n f sin. compl.
Definición
Qualsevol de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors, perquè la nau es mantingui dreta quan està en terra.