escota
escota
- ca escota, n f
Definició
Cap o aparell que serveix per controlar el moviment horitzontal de les botavares.
escota
escota
- ca escota, n f
Definició
Cap o aparell afermat al puny o punys homònims de les veles, que serveix per orientar-les respecte al vent.
escotera
escotera
- ca escotera, n f
Definició
Petita incisió de forma rodona que es troba a la part superior del codast i que serveix per fer-hi passar l'escota en embarcacions petites d'aparell llatí.
escotera
escotera
- ca escotera, n f
Definició
Obertura al costat d'una nau per on passa l'escota major o de trinquet
escotí
escotí
- ca escotí, n m
Definició
Escota d'una vela rodona que queda entre dues vergues.
escotilla
escotilla
- ca escotilla, n f
Definició
Obertura practicada a la coberta d'una nau.
escotilló
escotilló
- ca escotilló, n f
Definició
Escotilla petita que generalment és a popa de l'embarcació.
escoua
escoua
- ca escua, n f
- ca escoa, n f sin. compl.
- ca escoua, n f sin. compl.
- ca escova, n f sin. compl.
Definició
Qualsevol de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors, perquè la nau es mantingui dreta quan està en terra.
escova
escova
- ca escua, n f
- ca escoa, n f sin. compl.
- ca escoua, n f sin. compl.
- ca escova, n f sin. compl.
Definició
Qualsevol de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors, perquè la nau es mantingui dreta quan està en terra.
escua
escua
- ca escua, n f
- ca escoa, n f sin. compl.
- ca escoua, n f sin. compl.
- ca escova, n f sin. compl.
Definició
Qualsevol de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors, perquè la nau es mantingui dreta quan està en terra.
