chaima
chaima
Carib, Amèrica > Veneçuela
- ca chaima
- ca chayma sin. compl.
- ca guaga-tagare sin. compl.
- ca sayma sin. compl.
- ca warapiche sin. compl.
- ar شايمية
- cy Chaima
- cy Chayma sin. compl.
- cy Guaga-tagare sin. compl.
- cy Sayma sin. compl.
- cy Warapiche sin. compl.
- de Chaima
- de Chayma sin. compl.
- de Guaga-Tagare sin. compl.
- de Sayma sin. compl.
- de Warapiche sin. compl.
- en Chaima
- en Chayma sin. compl.
- en Guaga-Tagare sin. compl.
- en Sayma sin. compl.
- en Warapiche sin. compl.
- es chaima
- es chayma sin. compl.
- es guaga-tagare sin. compl.
- es sayma sin. compl.
- es warapiche sin. compl.
- eu chaimera
- eu chayma sin. compl.
- eu guaga-tagare sin. compl.
- eu sayma sin. compl.
- eu warapiche sin. compl.
- fr chaima
- fr chayma sin. compl.
- fr guaga-tagare sin. compl.
- fr sayma sin. compl.
- fr warapiche sin. compl.
- gn chaima
- gn chayma sin. compl.
- gn guaga-tagare sin. compl.
- gn sayma sin. compl.
- gn warapiche sin. compl.
- it chaima
- it chayma sin. compl.
- it guaga-tagare sin. compl.
- it sayma sin. compl.
- it warapiche sin. compl.
- ja チャイマ語
- ja サイマ語 sin. compl.
- ja ワラピチェ語 sin. compl.
- ja グウアガ・タガレ語 sin. compl.
- nl Chaima
- nl Chayma sin. compl.
- nl Guaga-Tagare sin. compl.
- nl Sayma sin. compl.
- nl Warapiche sin. compl.
- pt chaima
- pt chayma sin. compl.
- pt guaga-tagare sin. compl.
- pt sayma sin. compl.
- pt warapiche sin. compl.
- ru Чайма
- ru Сайма sin. compl.
- ru Варапиче sin. compl.
- ru Гуага-тагаре sin. compl.
- zh 查伊玛语
- zh 查伊玛 sin. compl.
- zh 萨伊玛 sin. compl.
- zh 瓦拉皮彻 sin. compl.
- zh 瓜加－塔加雷 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib, Amèrica > Veneçuela
Definición
A principi del segle XXI el chaima havia arribat a un estadi d'extinció gairebé total, després de dos segles de retrocés en l'ús i el nombre de parlants. La comunitat mateixa afirma que en restaven només dos parlants competents. Fins i tot el grup ètnic havia deixat d'aparèixer als censos de població. En els darrers anys, els canvis constitucionals, que preveuen mesures de protecció dels pobles indígenes, han propiciat la reaparició del grup chaima als censos.
A més, gràcies a la voluntat de preservació cultural dels dirigents indígenes, uns quants adults han après la llengua patrimonial i han pogut elaborar llibres de text per a infants i altres materials. Els nous parlants no són lingüistes, sinó intel·lectuals i professionals de diversos àmbits. A més dels coneixements proporcionats pels dos darrers parlants, s'ha completat la informació amb textos descriptius de la llengua escrits per colonitzadors i missioners des del segle XVIII.
El repte més immediat consisteix a elaborar una ortografia consensuada per a la llengua que superi les arbitrarietats de l'escriptura colonial. També cal redactar gramàtiques pedagògiques i diccionaris. Els chaimes tenen el suport de les institucions nacionals. Alguns autors consideren que el chaima i el cumanagoto són varietats dialectals de la mateixa llengua, el carib costaner (vegeu Mosonyi i Pocaterra 2004). No obstant això, la majoria de fonts les consideren llengües diferenciades.
A més, gràcies a la voluntat de preservació cultural dels dirigents indígenes, uns quants adults han après la llengua patrimonial i han pogut elaborar llibres de text per a infants i altres materials. Els nous parlants no són lingüistes, sinó intel·lectuals i professionals de diversos àmbits. A més dels coneixements proporcionats pels dos darrers parlants, s'ha completat la informació amb textos descriptius de la llengua escrits per colonitzadors i missioners des del segle XVIII.
El repte més immediat consisteix a elaborar una ortografia consensuada per a la llengua que superi les arbitrarietats de l'escriptura colonial. També cal redactar gramàtiques pedagògiques i diccionaris. Els chaimes tenen el suport de les institucions nacionals. Alguns autors consideren que el chaima i el cumanagoto són varietats dialectals de la mateixa llengua, el carib costaner (vegeu Mosonyi i Pocaterra 2004). No obstant això, la majoria de fonts les consideren llengües diferenciades.
chaka
chaka
Aïllada, Amèrica > Argentina
- ca kakan
- ca calchaquí sin. compl.
- ca catamarcana sin. compl.
- ca chaka sin. compl.
- ca diaguita sin. compl.
- ca kaká sin. compl.
- cod kakán
- ar الكاكانية
- cy Kakan
- cy Calchaquí sin. compl.
- cy Catamarcana sin. compl.
- cy Chaka sin. compl.
- cy Diaguita sin. compl.
- cy Kaká sin. compl.
- de Kakan
- de Calchaquí sin. compl.
- de Catamarcana sin. compl.
- de Chaka sin. compl.
- de Diaguita sin. compl.
- de Kaká sin. compl.
- en Cacan
- en Calchaquí sin. compl.
- en Chaka sin. compl.
- en Diaguita sin. compl.
- en Kaka sin. compl.
- es kakan
- es calchaquí sin. compl.
- es catamarcana sin. compl.
- es chaka sin. compl.
- es diaguita sin. compl.
- es kaká sin. compl.
- es kakan sin. compl.
- eu kakanera
- eu calchaqui sin. compl.
- eu catamarcana sin. compl.
- eu chaka sin. compl.
- eu diaguita sin. compl.
- eu kaka sin. compl.
- fr kakan
- fr calchaquí sin. compl.
- fr catamarcana sin. compl.
- fr chaka sin. compl.
- fr diaguita sin. compl.
- fr kaká sin. compl.
- gn kakan
- gn calchaquí sin. compl.
- gn chaka sin. compl.
- gn diaguita sin. compl.
- gn kaka sin. compl.
- gn katamarkana sin. compl.
- it kakan
- it calchaquí sin. compl.
- it catamarcana sin. compl.
- it chaka sin. compl.
- it diaguita sin. compl.
- it kaká sin. compl.
- ja カカン語
- ja カカ語 sin. compl.
- ja チャカ語 sin. compl.
- ja カルチャキ語 sin. compl.
- ja ディアギタ語 sin. compl.
- ja カタマルカナ語 sin. compl.
- nl Kakan
- nl Calchaquí sin. compl.
- nl Catamarcana sin. compl.
- nl Chaka sin. compl.
- nl Diaguita sin. compl.
- nl Kaká sin. compl.
- pt kakan
- pt calchaquí sin. compl.
- pt catamarcana sin. compl.
- pt chaka sin. compl.
- pt diaguita sin. compl.
- pt kaká sin. compl.
- ru Какан
- ru Кака sin. compl.
- ru Чака sin. compl.
- ru Диагита sin. compl.
- ru Кальчаки sin. compl.
- ru Катамаркана sin. compl.
- zh 卡坎语
- zh 卡喀、查卡、卡塔马卡语、迪亚吉纳、卡尔查基 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina
Definición
Aquesta llengua es va extingir al final del segle XVII o començament del XVIII. El grup ètnic, format per unes 62.000 persones, parla actualment espanyol.
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de l'Argentina i Xile prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakan. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.
No ens han arribat dades sobre el kakan, que només coneixem parcialment a través de la toponímia i l'onomàstica. Tampoc no s'ha pogut incloure dins de cap família lingüística i es considera, per tant, aïllada. Ens consta l'existència d'obres que descrivien aquesta llengua, però s'han perdut.
Les poques dades disponibles permeten distingir tres àrees dialectals de la llengua kakan: kakan del nord, parlat als Valles Calchaquíes, Santa María i oest de l'actual província de Tucumán; kakan del sud, parlat a la província de Catamarca, al nord de La Rioja i part de Santiago del Estero, i capayán, parlat a l'oest i al sud de la Rioja i al nord de la província de San Juan.
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de l'Argentina i Xile prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakan. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.
No ens han arribat dades sobre el kakan, que només coneixem parcialment a través de la toponímia i l'onomàstica. Tampoc no s'ha pogut incloure dins de cap família lingüística i es considera, per tant, aïllada. Ens consta l'existència d'obres que descrivien aquesta llengua, però s'han perdut.
Les poques dades disponibles permeten distingir tres àrees dialectals de la llengua kakan: kakan del nord, parlat als Valles Calchaquíes, Santa María i oest de l'actual província de Tucumán; kakan del sud, parlat a la província de Catamarca, al nord de La Rioja i part de Santiago del Estero, i capayán, parlat a l'oest i al sud de la Rioja i al nord de la província de San Juan.
chake
chake
Carib > Yukpa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca yuko-yupka
- ca chake sin. compl.
- ca iroka sin. compl.
- ca macoa sin. compl.
- ca macoita sin. compl.
- ca motilón sin. compl.
- ca yuko sin. compl.
- ca yupa sin. compl.
- ar يوكية
- ar يوكبية
- cy Yuko
- cy Yukpa
- cy Chake sin. compl.
- cy Iroka sin. compl.
- cy Macoa sin. compl.
- cy Macoita sin. compl.
- cy Motilón sin. compl.
- cy Yupa sin. compl.
- de Yukpa
- de Chake sin. compl.
- de Motilón sin. compl.
- de Yupa sin. compl.
- en Yuko
- en Yukpa
- en Chake sin. compl.
- en Iroka sin. compl.
- en Macoa sin. compl.
- en Macoita sin. compl.
- en Motilón sin. compl.
- en Yupa sin. compl.
- es yukpa-yuko
- es chake sin. compl.
- es iroka sin. compl.
- es macoa sin. compl.
- es macoita sin. compl.
- es motilón sin. compl.
- es yupa sin. compl.
- eu yukoera
- eu yukpaera
- eu chake sin. compl.
- eu iroka sin. compl.
- eu macoa sin. compl.
- eu macoita sin. compl.
- eu motilón sin. compl.
- eu yupa sin. compl.
- fr yuko
- fr yukpa
- fr chake sin. compl.
- fr iroka sin. compl.
- fr macoa sin. compl.
- fr macoita sin. compl.
- fr motilón sin. compl.
- fr yupa sin. compl.
- gl yuko-yupka
- gl chake sin. compl.
- gl iroka sin. compl.
- gl macoa sin. compl.
- gl macoita sin. compl.
- gl motilón sin. compl.
- gl yupa sin. compl.
- gn jukpa-juko
- gn chake sin. compl.
- gn iroka sin. compl.
- gn jupa sin. compl.
- gn makoa sin. compl.
- gn makoita sin. compl.
- gn motilon sin. compl.
- it yuco
- it yukpa
- it chake sin. compl.
- it motilón sin. compl.
- it yucpa sin. compl.
- it yupa sin. compl.
- ja ユクパ・ユコ語
- ja ユパ語、モチロン語、チャケ語、イロカ語、マコイタ語、マコア語 sin. compl.
- nl Yuko
- nl Yukpa
- nl Chake sin. compl.
- nl Iroka sin. compl.
- nl Macoa sin. compl.
- nl Macoita sin. compl.
- nl Motilón sin. compl.
- nl Yupa sin. compl.
- pt yuko
- pt yupka
- pt chake sin. compl.
- pt iroka sin. compl.
- pt macoa sin. compl.
- pt macoita sin. compl.
- pt motilón sin. compl.
- pt yupa sin. compl.
- ru Юкпа (юко)
- ru Юпа sin. compl.
- ru Чаки sin. compl.
- ru Ирока sin. compl.
- ru Макоа sin. compl.
- ru Макоита sin. compl.
- ru Мотилон sin. compl.
- sw Yukpa-yuko
- sw Chake sin. compl.
- sw Iroka sin. compl.
- sw Macoa sin. compl.
- sw Macoita sin. compl.
- sw Motilón sin. compl.
- sw Yupa sin. compl.
- tmh Tayukpat
- tmh tayukt
- zh 尤卡帕/尤库
- zh 尤帕 sin. compl.
- zh 依隆卡 sin. compl.
- zh 玛克阿 sin. compl.
- zh 玛卡伊塔 sin. compl.
- zh 莫提隆/查科 sin. compl.
Carib > Yukpa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
No és clar si yuko i yukpa són sinònims o bé designen dues llengües carib independents. Antigament el territori yuko-yukpa s'havia estès des de la vall del Cesar fins al llac Maracaibo. La divisió entre els yuko (banda colombiana) i els yukpa (banda veneçolana) és reconeguda pels mateixos indígenes i es creu que s'hauria produït fa aproximadament un mil·lenni.
Alguns autors divideixen els yukpa en set subgrups ètnics (irapa, macoíta, parirí, rionegrino, shaparu, wasama i viakshi) i els yuko en vuit (iroka, tukushmo, manaure, maracà, San Genaro, sokomba, susa i yowa).
Fins fa poc temps, el japreria (també de la família carib) solia incloure's en el conjunt dialectal yuka-yukpa, però sembla que no hi ha intercomprensió.
La denominació motilón s'usa a la regió per a referir-se també al bari, llengua txibtxa sense cap relació amb el yuko-yukpa.
Fins no fa gaires anys hi havia poca informació sobre aquesta llengua. Les poques dades disponibles indicaven que es tractava d'una llengua molt divergent en relació amb la resta de la família, potser "caribitzada" més que no pas carib. Els darrers estudis, però, semblen demostrar que, tot i les divergències, els punts en comú confirmen que pertany a la família carib.
Alguns autors divideixen els yukpa en set subgrups ètnics (irapa, macoíta, parirí, rionegrino, shaparu, wasama i viakshi) i els yuko en vuit (iroka, tukushmo, manaure, maracà, San Genaro, sokomba, susa i yowa).
Fins fa poc temps, el japreria (també de la família carib) solia incloure's en el conjunt dialectal yuka-yukpa, però sembla que no hi ha intercomprensió.
La denominació motilón s'usa a la regió per a referir-se també al bari, llengua txibtxa sense cap relació amb el yuko-yukpa.
Fins no fa gaires anys hi havia poca informació sobre aquesta llengua. Les poques dades disponibles indicaven que es tractava d'una llengua molt divergent en relació amb la resta de la família, potser "caribitzada" més que no pas carib. Els darrers estudis, però, semblen demostrar que, tot i les divergències, els punts en comú confirmen que pertany a la família carib.
chàkobo
chàkobo
Pano > Boliviana, Amèrica > Bolívia
- ca chàcobo
- ca chàkobo sin. compl.
- ca no'iria sin. compl.
- ar تشاكوبية
- cy Chácobo
- cy Chákobo sin. compl.
- cy No'iria sin. compl.
- de Chacobo
- de No'iria sin. compl.
- en Chácobo
- en Chákobo sin. compl.
- en No'iria sin. compl.
- es chácobo
- es chákobo sin. compl.
- es no'iria sin. compl.
- eu chacoboera
- eu chàkobo sin. compl.
- eu no'iria sin. compl.
- fr chácobo
- fr chákobo sin. compl.
- gl chácobo
- gn chákovo
- gn chákovo sin. compl.
- gn no'iria sin. compl.
- it chacobo
- it chàkobo sin. compl.
- it no'iria sin. compl.
- ja チャコボ語
- ja ノイリア語 sin. compl.
- nl Chácobo
- nl Chácobo sin. compl.
- nl No'iria sin. compl.
- pt chácobo
- pt chákobo sin. compl.
- pt no'iria sin. compl.
- ru Чакобо
- ru Но-ирья sin. compl.
- ru Но-ирия sin. compl.
- sw Chácobo
- sw Chákobo sin. compl.
- sw No'iria sin. compl.
- tmh Tacakubut
- zh 查科博
- zh 查科博 sin. compl.
- zh 诺伊利亚 sin. compl.
Pano > Boliviana, Amèrica > Bolívia
Definición
El territori tradicional dels chàcobos, abans de la seva relocalització forçada, s'estenia des del marge nord del llac Rogo-Aguado fins al curs alt del riu Yata i afluents. Van ser caçadors-recol·lectors seminòmades fins als anys cinquanta del segle passat.
El 1965 es comptaven només 145 chàcobos. Vint anys més tard ja eren 300. Sembla, però, que hi ha parlants d'altres llengües ameríndies en comunitats chàcobo, per exemple, alguns pacahuares.
El 1965 es comptaven només 145 chàcobos. Vint anys més tard ja eren 300. Sembla, però, que hi ha parlants d'altres llengües ameríndies en comunitats chàcobo, per exemple, alguns pacahuares.
chalchiteko
chalchiteko
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil, Amèrica > Guatemala
- ca chalchiteko
- cy Chalchiteko
- de Chalchiteco
- en Chalchiteko
- es chalchiteco
- es chalchiteko sin. compl.
- eu chalchitekera
- eu chalchiteko sin. compl.
- fr chalchitèque
- fr chalchiteko sin. compl.
- gl chalchiteko
- gn chalchitéko
- it chalchiteko
- pt chalchiteco
- scr Alfabet llatí
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil, Amèrica > Guatemala
Definición
L'awakateko i el chalchiteko són, en realitat, dues variants dialectals d'una mateixa llengua. Tot i que hi ha diferències prou marcades entre totes dues, la intercomprensió és molt elevada.
Els dos grups etnolingüístics viuen al municipi d'Aguacatán: l'awakateka a la part occidental i el chalchiteka a la part oriental. En aquest mateix municipi hi ha també població mam, k'iche' i ladina (d'ascendència europea i de parla espanyola).
Chalchitan, el poble on estaven establerts els chalchitekos, fou annexat a Aguacatán el 1881. Els chalchitekos no van estar mai d'acord amb aquesta mesura, i als anys 90 del segle XX van començar a exigir reconeixement. Finalment, l'any 2003 el govern de Guatemala va reconèixer la llengua chalchiteka com una llengua maia més.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Els dos grups etnolingüístics viuen al municipi d'Aguacatán: l'awakateka a la part occidental i el chalchiteka a la part oriental. En aquest mateix municipi hi ha també població mam, k'iche' i ladina (d'ascendència europea i de parla espanyola).
Chalchitan, el poble on estaven establerts els chalchitekos, fou annexat a Aguacatán el 1881. Els chalchitekos no van estar mai d'acord amb aquesta mesura, i als anys 90 del segle XX van començar a exigir reconeixement. Finalment, l'any 2003 el govern de Guatemala va reconèixer la llengua chalchiteka com una llengua maia més.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
chama (despectiu)
chama (despectiu)
Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
- ca esse ejja
- ca chama (despectiu) sin. compl.
- ca chuncho sin. compl.
- ca echoja sin. compl.
- ca ese eja sin. compl.
- ca guacanahua sin. compl.
- ca guarayo sin. compl.
- ca huarayo sin. compl.
- ca tiatinagua sin. compl.
- cod ese'ejja (isi'ijja)
- ar إيسي إيخا
- cy Esse Ejja
- cy Chama (enw difrïol) sin. compl.
- cy Chuncho sin. compl.
- cy Echoja sin. compl.
- cy Ese eja sin. compl.
- cy Guacanahua sin. compl.
- cy Guarayo sin. compl.
- cy Huarayo sin. compl.
- cy Tiatinagua sin. compl.
- de Ese'ejja
- de Chama (abwertend) sin. compl.
- de Ese Eja sin. compl.
- de Guarayo sin. compl.
- de Tambopata-Huarayo sin. compl.
- de Tiatinaguae sin. compl.
- en Ese Ejja
- en Chama (derogatory) sin. compl.
- en Chuncho sin. compl.
- en Echoja sin. compl.
- en Ese Eja sin. compl.
- en Guacanawa sin. compl.
- en Guaraní sin. compl.
- en Huarayo sin. compl.
- en Tiatinagua sin. compl.
- es ese ejja
- es chama (despectivo) sin. compl.
- es chuncho sin. compl.
- es echoja sin. compl.
- es ese eja sin. compl.
- es guacanahua sin. compl.
- es guacanawa sin. compl.
- es guarayo sin. compl.
- es huarayo sin. compl.
- es tiatinagua sin. compl.
- eu ese'ejjera
- eu chama (mespretxuzkoa) sin. compl.
- eu chuncho sin. compl.
- eu echoja sin. compl.
- eu ese eja sin. compl.
- eu guacanahua sin. compl.
- eu guarayo sin. compl.
- eu huarayo sin. compl.
- eu tiatinagua sin. compl.
- fr ese ejja
- fr chama (péjoratif) sin. compl.
- fr chuncho sin. compl.
- fr echoja sin. compl.
- fr ese eja sin. compl.
- fr ese exa sin. compl.
- fr guacanahua sin. compl.
- fr guarayo sin. compl.
- fr huarayo sin. compl.
- fr tiatinagua sin. compl.
- gl esse ejja
- gl chama (despectivo) sin. compl.
- gl chuncho sin. compl.
- gl echoja sin. compl.
- gl ese eja sin. compl.
- gl guacanahua sin. compl.
- gl guarayo sin. compl.
- gl huarayo sin. compl.
- gl tiatinagua sin. compl.
- gn ese ejja
- gn chama (ñembohorýramo) sin. compl.
- gn chuncho sin. compl.
- gn echoja sin. compl.
- gn ese eja sin. compl.
- gn guakanahua sin. compl.
- gn guakanawa sin. compl.
- gn guarayo sin. compl.
- gn huarayo sin. compl.
- gn tiatinagua sin. compl.
- it esse ejja
- it chama (spregiativo) sin. compl.
- it chuncho sin. compl.
- it echoja sin. compl.
- it ese eja sin. compl.
- it guacanahua sin. compl.
- it guarayo sin. compl.
- it huarayo sin. compl.
- it tiatinagua sin. compl.
- ja エセエハ語
- ja チャマ語(軽蔑語)、ウラヨ語 sin. compl.
- ja ワラヨ語、ワカナワ語、エチョハ語、チュンチョ語、ティアティナワ語 sin. compl.
- nl Esse Ejja
- nl Chama (minachtend) sin. compl.
- nl Chuncho sin. compl.
- nl Echoja sin. compl.
- nl Ese Eja sin. compl.
- nl Guacanahua sin. compl.
- nl Guarayo sin. compl.
- nl Huarayo sin. compl.
- nl Tiatinagua sin. compl.
- pt esse ejja
- pt chama (depreciativo) sin. compl.
- pt chuncho sin. compl.
- pt echoja sin. compl.
- pt ese eja sin. compl.
- pt guacanahua sin. compl.
- pt guarayo sin. compl.
- pt huarayo sin. compl.
- pt tiatinagua sin. compl.
- ru Эссе-эхха
- ru Эсе эха sin. compl.
- ru Чунчо sin. compl.
- ru Эсеха sin. compl.
- ru Эчоха sin. compl.
- ru Уарайо sin. compl.
- ru Эсеэха sin. compl.
- ru Эссейя sin. compl.
- ru Гуарайо sin. compl.
- ru Гуаканава sin. compl.
- ru Тиатинагуа sin. compl.
- ru Чама (уничижительно) sin. compl.
- sw Ese ejja
- sw Chama (despectivo) sin. compl.
- sw Chuncho sin. compl.
- sw Echoja sin. compl.
- sw Ese eja sin. compl.
- sw Guacanahua sin. compl.
- sw Guacanawa sin. compl.
- sw Guarayo sin. compl.
- sw Huarayo sin. compl.
- sw Tiatinagua sin. compl.
- tmh Tassijat
- zh 埃塞埃哈
- zh 华拉尤 sin. compl.
- zh 厄楚哈 sin. compl.
- zh 楚恩楚 sin. compl.
- zh 瓜拉尼 sin. compl.
- zh 埃塞埃哈 sin. compl.
- zh 瓜卡纳瓦 sin. compl.
- zh 迪亚迪纳瓜 sin. compl.
- zh 查玛（已不用） sin. compl.
Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
Definición
Esse ejja és el nom emprat per a designar l'ètnia integrada pels clans bahuajja, sonene i esse'eja. Aquesta ètnia és originària probablement del departament de Madre de Dios, al Perú, i es va dispersar a causa de les espoliacions dels europeus i de les campanyes d'explotació del cautxú dutes a terme a la zona durant el segle XIX.
Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
chamacoco
chamacoco
Zamuco, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Paraguai
- ca ishiro
- ca chamacoco sin. compl.
- ca chamakoko sin. compl.
- ca yshirö sin. compl.
- cod icir
- cod ishir
- ar إيشرية
- cy Ishiro
- cy Chamacoco sin. compl.
- cy Chamakoko sin. compl.
- cy Yshirö sin. compl.
- de Ishiro
- de Chamacoco sin. compl.
- en Ishiro
- en Chamacoco sin. compl.
- en Chamakoko sin. compl.
- en Yshirö sin. compl.
- es ishiro
- es chamacoco sin. compl.
- es chamakoko sin. compl.
- es yshirö sin. compl.
- eu ishiroera
- eu chamacoco sin. compl.
- eu chamakoko sin. compl.
- eu yshirö sin. compl.
- fr chamacoco
- fr ishiro
- fr chamakoko sin. compl.
- fr yshiro sin. compl.
- gl ishiro
- gl chamacoco sin. compl.
- gl chamakoko sin. compl.
- gl yshirö sin. compl.
- gn ishiro
- gn chamacóco sin. compl.
- gn chamakóko sin. compl.
- gn yshiro sin. compl.
- it ishiro
- it chamacoco sin. compl.
- it chamakoko sin. compl.
- it yshirö sin. compl.
- ja イシロ語
- ja チャマココ語 sin. compl.
- nl Ishiro
- nl Chamacoco sin. compl.
- nl Chamakoko sin. compl.
- nl Yshirö sin. compl.
- pt ishiro
- pt chamacoco sin. compl.
- pt chamakoko sin. compl.
- pt yshirö sin. compl.
- ru Ишир
- ru Йширё sin. compl.
- ru Чамококо sin. compl.
- sw Ishiro
- sw Chamacoco sin. compl.
- sw Chamakoko sin. compl.
- sw Yshirö sin. compl.
- tmh Ticirut
- zh 依什罗
- zh 依什罗 sin. compl.
- zh 查马科科 sin. compl.
Zamuco, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Paraguai
Definición
L'ishiro i l'ayoreo són les úniques llengües vives de la família zamuco.
El terme chamacoco apareix per primera vegada, sota la forma xamicoco, en fonts portugueses del segle XVII.
Tot i que la major part dels ishiros són bilingües en espanyol, sembla que la llengua s'usa habitualment, fins i tot entre els joves.
El terme chamacoco apareix per primera vegada, sota la forma xamicoco, en fonts portugueses del segle XVII.
Tot i que la major part dels ishiros són bilingües en espanyol, sembla que la llengua s'usa habitualment, fins i tot entre els joves.
chamakoko
chamakoko
Zamuco, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Paraguai
- ca ishiro
- ca chamacoco sin. compl.
- ca chamakoko sin. compl.
- ca yshirö sin. compl.
- cod icir
- cod ishir
- ar إيشرية
- cy Ishiro
- cy Chamacoco sin. compl.
- cy Chamakoko sin. compl.
- cy Yshirö sin. compl.
- de Ishiro
- de Chamacoco sin. compl.
- en Ishiro
- en Chamacoco sin. compl.
- en Chamakoko sin. compl.
- en Yshirö sin. compl.
- es ishiro
- es chamacoco sin. compl.
- es chamakoko sin. compl.
- es yshirö sin. compl.
- eu ishiroera
- eu chamacoco sin. compl.
- eu chamakoko sin. compl.
- eu yshirö sin. compl.
- fr chamacoco
- fr ishiro
- fr chamakoko sin. compl.
- fr yshiro sin. compl.
- gl ishiro
- gl chamacoco sin. compl.
- gl chamakoko sin. compl.
- gl yshirö sin. compl.
- gn ishiro
- gn chamacóco sin. compl.
- gn chamakóko sin. compl.
- gn yshiro sin. compl.
- it ishiro
- it chamacoco sin. compl.
- it chamakoko sin. compl.
- it yshirö sin. compl.
- ja イシロ語
- ja チャマココ語 sin. compl.
- nl Ishiro
- nl Chamacoco sin. compl.
- nl Chamakoko sin. compl.
- nl Yshirö sin. compl.
- pt ishiro
- pt chamacoco sin. compl.
- pt chamakoko sin. compl.
- pt yshirö sin. compl.
- ru Ишир
- ru Йширё sin. compl.
- ru Чамококо sin. compl.
- sw Ishiro
- sw Chamacoco sin. compl.
- sw Chamakoko sin. compl.
- sw Yshirö sin. compl.
- tmh Ticirut
- zh 依什罗
- zh 依什罗 sin. compl.
- zh 查马科科 sin. compl.
Zamuco, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Paraguai
Definición
L'ishiro i l'ayoreo són les úniques llengües vives de la família zamuco.
El terme chamacoco apareix per primera vegada, sota la forma xamicoco, en fonts portugueses del segle XVII.
Tot i que la major part dels ishiros són bilingües en espanyol, sembla que la llengua s'usa habitualment, fins i tot entre els joves.
El terme chamacoco apareix per primera vegada, sota la forma xamicoco, en fonts portugueses del segle XVII.
Tot i que la major part dels ishiros són bilingües en espanyol, sembla que la llengua s'usa habitualment, fins i tot entre els joves.
chamicura
chamicura
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú
- ca chamicuro
- ca chamicura sin. compl.
- ca chamikolo sin. compl.
- ca chamikuro sin. compl.
- cod chamekolo
- ar شاميكورو
- cy Chamicuro
- cy Chamicura sin. compl.
- cy Chamikolo sin. compl.
- cy Chamikuro sin. compl.
- de Chamicuro
- de Chamicura sin. compl.
- de Chamikolo sin. compl.
- de Chamikuro sin. compl.
- en Chamicuro
- en Chamicolo sin. compl.
- en Chamicura sin. compl.
- en Chamikolo sin. compl.
- en Chamikuro sin. compl.
- es chamicuro
- es chamicura sin. compl.
- es chamikolo sin. compl.
- es chamikuro sin. compl.
- eu chamicuro
- eu chamicura sin. compl.
- eu chamikolo sin. compl.
- eu chamikuro sin. compl.
- fr chamicuro
- fr chamicura sin. compl.
- fr chamikolo sin. compl.
- fr chamikuro sin. compl.
- gl chamicuro
- gl chamicura sin. compl.
- gl chamikolo sin. compl.
- gl chamikuro sin. compl.
- it chamicuro
- it chamicura sin. compl.
- it chamikolo sin. compl.
- it chamikuro sin. compl.
- ja チャミクロ語
- nl Chamicuro
- nl Chamicura sin. compl.
- nl Chamikolo sin. compl.
- nl Chamikuro sin. compl.
- pt chamicuro
- pt chamicura sin. compl.
- pt chamikolo sin. compl.
- pt chamikuro sin. compl.
- ru Чамикуро
- ru Чамеколо sin. compl.
- ru Чамикура sin. compl.
- zh 查米库罗语
- zh 查米科洛、查米库拉、查米库罗 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú
Definición
Els chamicuros eren originaris de la capçalera del riu Samiria. Durant l'auge de l'explotació del cautxú es van traslladar a les regions que ocupen actualment. L'any 1967 van ser víctimes d'una epidèmia de verola que va fer minvar substancialment la població. Al final dels anys 60 els chamicuros integraven un grup de 150 individus, tots bilingües en castellà i progressivament assimilats a la cultura dels veïns cocamilla.
chamicuro
chamicuro
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú
- ca chamicuro
- ca chamicura sin. compl.
- ca chamikolo sin. compl.
- ca chamikuro sin. compl.
- cod chamekolo
- ar شاميكورو
- cy Chamicuro
- cy Chamicura sin. compl.
- cy Chamikolo sin. compl.
- cy Chamikuro sin. compl.
- de Chamicuro
- de Chamicura sin. compl.
- de Chamikolo sin. compl.
- de Chamikuro sin. compl.
- en Chamicuro
- en Chamicolo sin. compl.
- en Chamicura sin. compl.
- en Chamikolo sin. compl.
- en Chamikuro sin. compl.
- es chamicuro
- es chamicura sin. compl.
- es chamikolo sin. compl.
- es chamikuro sin. compl.
- eu chamicuro
- eu chamicura sin. compl.
- eu chamikolo sin. compl.
- eu chamikuro sin. compl.
- fr chamicuro
- fr chamicura sin. compl.
- fr chamikolo sin. compl.
- fr chamikuro sin. compl.
- gl chamicuro
- gl chamicura sin. compl.
- gl chamikolo sin. compl.
- gl chamikuro sin. compl.
- it chamicuro
- it chamicura sin. compl.
- it chamikolo sin. compl.
- it chamikuro sin. compl.
- ja チャミクロ語
- nl Chamicuro
- nl Chamicura sin. compl.
- nl Chamikolo sin. compl.
- nl Chamikuro sin. compl.
- pt chamicuro
- pt chamicura sin. compl.
- pt chamikolo sin. compl.
- pt chamikuro sin. compl.
- ru Чамикуро
- ru Чамеколо sin. compl.
- ru Чамикура sin. compl.
- zh 查米库罗语
- zh 查米科洛、查米库拉、查米库罗 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú
Definición
Els chamicuros eren originaris de la capçalera del riu Samiria. Durant l'auge de l'explotació del cautxú es van traslladar a les regions que ocupen actualment. L'any 1967 van ser víctimes d'una epidèmia de verola que va fer minvar substancialment la població. Al final dels anys 60 els chamicuros integraven un grup de 150 individus, tots bilingües en castellà i progressivament assimilats a la cultura dels veïns cocamilla.
