Diccionari de llengües del món

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

chamikolo

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú

ca chamicuro
ca chamicura sin. compl.
ca chamikolo sin. compl.
ca chamikuro sin. compl.
cod chamekolo
ar شاميكورو
cy Chamicuro
cy Chamicura sin. compl.
cy Chamikolo sin. compl.
cy Chamikuro sin. compl.
de Chamicuro
de Chamicura sin. compl.
de Chamikolo sin. compl.
de Chamikuro sin. compl.
en Chamicuro
en Chamicolo sin. compl.
en Chamicura sin. compl.
en Chamikolo sin. compl.
en Chamikuro sin. compl.
es chamicuro
es chamicura sin. compl.
es chamikolo sin. compl.
es chamikuro sin. compl.
eu chamicuro
eu chamicura sin. compl.
eu chamikolo sin. compl.
eu chamikuro sin. compl.
fr chamicuro
fr chamicura sin. compl.
fr chamikolo sin. compl.
fr chamikuro sin. compl.
gl chamicuro
gl chamicura sin. compl.
gl chamikolo sin. compl.
gl chamikuro sin. compl.
it chamicuro
it chamicura sin. compl.
it chamikolo sin. compl.
it chamikuro sin. compl.
ja チャミクロ語
nl Chamicuro
nl Chamicura sin. compl.
nl Chamikolo sin. compl.
nl Chamikuro sin. compl.
pt chamicuro
pt chamicura sin. compl.
pt chamikolo sin. compl.
pt chamikuro sin. compl.
ru Чамикуро
ru Чамеколо sin. compl.
ru Чамикура sin. compl.
zh 查米库罗语
zh 查米科洛、查米库拉、查米库罗 sin. compl.
scr Alfabet llatí

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú

Definición

Els chamicuros eren originaris de la capçalera del riu Samiria. Durant l'auge de l'explotació del cautxú es van traslladar a les regions que ocupen actualment. L'any 1967 van ser víctimes d'una epidèmia de verola que va fer minvar substancialment la població. Al final dels anys 60 els chamicuros integraven un grup de 150 individus, tots bilingües en castellà i progressivament assimilats a la cultura dels veïns cocamilla.

chamikuro

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú

ca chamicuro
ca chamicura sin. compl.
ca chamikolo sin. compl.
ca chamikuro sin. compl.
cod chamekolo
ar شاميكورو
cy Chamicuro
cy Chamicura sin. compl.
cy Chamikolo sin. compl.
cy Chamikuro sin. compl.
de Chamicuro
de Chamicura sin. compl.
de Chamikolo sin. compl.
de Chamikuro sin. compl.
en Chamicuro
en Chamicolo sin. compl.
en Chamicura sin. compl.
en Chamikolo sin. compl.
en Chamikuro sin. compl.
es chamicuro
es chamicura sin. compl.
es chamikolo sin. compl.
es chamikuro sin. compl.
eu chamicuro
eu chamicura sin. compl.
eu chamikolo sin. compl.
eu chamikuro sin. compl.
fr chamicuro
fr chamicura sin. compl.
fr chamikolo sin. compl.
fr chamikuro sin. compl.
gl chamicuro
gl chamicura sin. compl.
gl chamikolo sin. compl.
gl chamikuro sin. compl.
it chamicuro
it chamicura sin. compl.
it chamikolo sin. compl.
it chamikuro sin. compl.
ja チャミクロ語
nl Chamicuro
nl Chamicura sin. compl.
nl Chamikolo sin. compl.
nl Chamikuro sin. compl.
pt chamicuro
pt chamicura sin. compl.
pt chamikolo sin. compl.
pt chamikuro sin. compl.
ru Чамикуро
ru Чамеколо sin. compl.
ru Чамикура sin. compl.
zh 查米库罗语
zh 查米科洛、查米库拉、查米库罗 sin. compl.
scr Alfabet llatí

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú

Definición

chamila

Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia

ca chimila
ca cacahueros sin. compl.
ca chamila sin. compl.
ca chimíle sin. compl.
ca san jorge sin. compl.
ca shimizya sin. compl.
ca simiza sin. compl.
ca simza sin. compl.
cod ette taara
ar الشيميلية
cy Chimila
cy Cacahueros sin. compl.
cy Chamila sin. compl.
cy Chimíle sin. compl.
cy San jorge sin. compl.
cy Shimizya sin. compl.
cy Simiza sin. compl.
cy Simza sin. compl.
de Chimila
de Cacahueros sin. compl.
de Chamila sin. compl.
de Chimíle sin. compl.
de San Jorge sin. compl.
de Shimizya sin. compl.
de Simiza sin. compl.
de Simza sin. compl.
en Chimila
en Caca Weranos sin. compl.
en Cacahueros sin. compl.
en Chimíle sin. compl.
en San Jorge sin. compl.
en Shimizya sin. compl.
en Simiza sin. compl.
es chimila
es cacahueros sin. compl.
es chamila sin. compl.
es chimíle sin. compl.
es san jorge sin. compl.
es shimizya sin. compl.
es simiza sin. compl.
es simza sin. compl.
eu chimilera
eu cacahueros sin. compl.
eu chamila sin. compl.
eu chimile sin. compl.
eu san jorge sin. compl.
eu shimizya sin. compl.
eu simiza sin. compl.
eu simza sin. compl.
fr chimila
fr cacahueros sin. compl.
fr chamila sin. compl.
fr chimíle sin. compl.
fr san jorge sin. compl.
fr shimizya sin. compl.
fr simiza sin. compl.
fr simza sin. compl.
gn chimila
gn cacahueros sin. compl.
gn chamila sin. compl.
gn chimíle sin. compl.
gn san jorge sin. compl.
gn shimizya sin. compl.
gn simiza sin. compl.
gn simza sin. compl.
it chimila
it cacahueros sin. compl.
it chamila sin. compl.
it chimíle sin. compl.
it san jorge sin. compl.
it shimizya sin. compl.
it simiza sin. compl.
it simza sin. compl.
ja チミラ語
ja シミサ語 sin. compl.
ja シムサ語 sin. compl.
ja チミレ語 sin. compl.
ja チャミラ語 sin. compl.
ja カカウエロス語 sin. compl.
ja サン・ホルへ語 sin. compl.
nl Chimila
nl Cacahueros sin. compl.
nl Chamila sin. compl.
nl Chimíle sin. compl.
nl San Jorge sin. compl.
nl Shimizya sin. compl.
nl Simiza sin. compl.
nl Simza sin. compl.
pt chimila
pt cacahueros sin. compl.
pt chamila sin. compl.
pt chimíle sin. compl.
pt san jorge sin. compl.
pt shimizya sin. compl.
pt simiza sin. compl.
pt simza sin. compl.
ru Чимила
ru Симза sin. compl.
ru Чамила sin. compl.
ru Симиза sin. compl.
ru Чимиле sin. compl.
ru Шимизья sin. compl.
ru Какауэрос sin. compl.
ru Сан-хорхе sin. compl.
zh 奇米拉语
zh 查米拉、斯米萨、斯穆萨、奇米勒、什米兹亚、卡卡乌埃罗、圣豪尔赫语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia

Definición

A l'època de la conquesta els chimila eren un grup nombrós i temut, que no només es defensava dels espanyols, sinó que també els atacava. Atès que vivien a la riba del riu Magdalena, en l'única ruta cap a l'indret on es creia que hi havia el llegendari El Dorado, els chimila representaven una gran molèstia per als espanyols. Al començament del segle XX aquesta ètnia ja només tenia uns pocs centenars d'individus que havien de treballar a les finques dels colons instal·lades en el que havia estat el seu territori. Van amagar la seva llengua i la seva cultura, fins al punt que el 1920 ja es parlava dels darrers chimila.

El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.

Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.

chan

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chortí-choltí, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures

ca ch'orti'
ca apay sin. compl.
ca chan sin. compl.
ca makchan sin. compl.
cy Ch'orti'
cy Apay sin. compl.
cy Chan sin. compl.
cy Makchan sin. compl.
de Chortí
de Apay sin. compl.
de Ch'orti' sin. compl.
de Chan sin. compl.
de Makchan sin. compl.
en Ch'orti'
en Apay sin. compl.
en Chan sin. compl.
en Chorti sin. compl.
en Chortí sin. compl.
en Makchan sin. compl.
es chortí
es apay sin. compl.
es ch'orti' sin. compl.
es chan sin. compl.
es makchan sin. compl.
eu ch'orti'era
eu apay sin. compl.
eu ch'orti' sin. compl.
eu chan sin. compl.
eu makchan sin. compl.
fr chorti
fr apay sin. compl.
fr ch'orti' sin. compl.
fr chan sin. compl.
fr makchan sin. compl.
gl ch'orti'
gl apay sin. compl.
gl chan sin. compl.
gl makchan sin. compl.
gn chorti
gn apay sin. compl.
gn chan sin. compl.
gn makchan sin. compl.
it ch'orti'
it apay sin. compl.
it chan sin. compl.
it makchan sin. compl.
pt ch'orti'
pt apay sin. compl.
pt chan sin. compl.
pt makchan sin. compl.

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chortí-choltí, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures

Definición

La denominació ch'orti' significa 'llengua dels que conreen blat de moro', en referència a la pràctica agrícola tradicional de les famílies ch'orti'. Aquest grup ha rebut altres denominacions, com ara apay, pel regne Payaquí, o chan, que podria haver estat la denominació original dels maies de la zona.

A mitjan segle XI els ch'orti', que s'estenien per territoris que actualment pertanyen a Guatemala, Hondures i El Salvador, van crear el regne Payaquí. A partir del segle XIII aquest regne fou fortament influït per la cultura pipil o nahuat fins al punt que, quan van arribar els espanyols, s'hi parlava alajuilak, una varietat amb elements de totes dues llengües, el ch'orti' i el nahuat.

Bona part de l'orient guatemalenc era territori ch'orti' abans de la colonització. A partir del segle XVI van anar perdent terreny i es van haver de traslladar a zones seques i de difícil accés. Actualment en aquesta zona predominen els ladinos (nom que rep la població no indígena i de parla espanyola) i hi ha actualment molt poca població ameríndia, que es concentra a la zona central i occidental del país.

Tan sols queden un màxim de 10 parlants de ch'orti' a Hondures, on la llengua està pràcticament extingida.

No s'ha de confondre el ch'orti' amb el choltí, llengua ja extingida del mateix subgrup maia.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.

chaná

Charrúa, Amèrica > Argentina, Amèrica > Uruguai

ca chaná
ar تشانية
cy Chana
de Chaná
en Chana
en Chaná
es chaná
eu chanera
fr chana
gl chana
gn chana
it chana
ja チャナ語
nl Chana
pt chaná
ru Чана
sw Chana
tmh Tacant
zh 查那

Charrúa, Amèrica > Argentina, Amèrica > Uruguai

Definición

L'Uruguai és l'únic país de tot el continent sud-americà on ja no es parla cap llengua ameríndia.

El territori que ocupaven les dues llengües de la família charrúa, charrúa i chana, anava des de la regió del Paraná fins a la costa Atlàntica i des del delta del Río de la Plata fins a la Laguna dos Patos, abraçant tot l'Uruguai i una petita part de l'Argentina i el Brasil.

El 1831, poc després que Uruguai assolís la independència, el govern va dur a terme un campanya contundent de repressió contra la població ameríndia, amb un episodi destacat anomenat la «massacre de Salsipuedes». Molt pocs van poder evitar la mort o bé ser capturats. Els supervivents van ser assimilats dins la societat blanca. Els darrers charrúas, dos homes i dues dones, van ser duts a París i exhibits com a 'salvatges'.

chané

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia

ca chané
ca izoceño sin. compl.
ar الشانية
cy Chané
cy Izoceño sin. compl.
de Chané
de Izoceño sin. compl.
en Chané
en Izoceño sin. compl.
es chané
es izoceño sin. compl.
eu chaneera
eu izoceño sin. compl.
fr chané
fr izoceño sin. compl.
gn chane
gn izoceño sin. compl.
it chané
it izoceño sin. compl.
ja チャネ語
ja イゾセ‐ニョ語 sin. compl.
nl Chané
nl Izoceño sin. compl.
pt chané
pt izoceño sin. compl.
ru Чане
ru Исосеньо sin. compl.
zh 查内语
zh 伊佐塞尼奥 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia

Definición

Els chanés encara existeixen com a ètnia diferenciada, tot i que parlen chiriguano des de fa algunes dècades. L'any 1980 hi havia tres persones d'edat avançada que recordaven paraules soltes de la llengua chané. Campbell (1997) la considera dialecte del terena, fet difícil de contrastar ja que no es disposa de cap estudi sobre la llengua chané.

La família lingüística arawak és una de les més grans del continent. Es parlen llengües arawaks a tots els països sud-americans, llevat de Xile i l'Uruguai. El chané a Bolívia s'anomena izoceño.

chaocha pai

Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia

ca coreguaje
ca caquetá sin. compl.
ca carijona sin. compl.
ca chaocha pai sin. compl.
ca correguaje sin. compl.
ca ko'reuaju sin. compl.
ca koreguaje sin. compl.
ca tama sin. compl.
cod kho'rewahi
ar كوريغواخية
cy Coreguaje
cy Caquetá sin. compl.
cy Carijona sin. compl.
cy Chaocha pai sin. compl.
cy Correguaje sin. compl.
cy Ko'reuaju sin. compl.
cy Koreguaje sin. compl.
cy Tama sin. compl.
de Coreguaje
de Caqueta sin. compl.
de Caquetá sin. compl.
de Carijona sin. compl.
de Chaocha Pai sin. compl.
de Correguaje sin. compl.
de Ko'reuaju sin. compl.
de Koreguaje sin. compl.
de Korewahe sin. compl.
de Tama sin. compl.
en Koreguaje
en Caquetá sin. compl.
en Carijona sin. compl.
en Chaocha Pai sin. compl.
en Coreguaje sin. compl.
en Correguaje sin. compl.
en Ko'reuaju sin. compl.
en Tama sin. compl.
es coreguaje
es caquetá sin. compl.
es carijona sin. compl.
es chaocha pai sin. compl.
es correguaje sin. compl.
es ko'reuaju sin. compl.
es koreguaje sin. compl.
es tama sin. compl.
eu koreguajeera
eu caquetá sin. compl.
eu carijona sin. compl.
eu chaocha pai sin. compl.
eu coreguaje sin. compl.
eu correguaje sin. compl.
eu ko'reuaju sin. compl.
eu koreguaje sin. compl.
eu tama sin. compl.
fr coreguaje
fr caquetá sin. compl.
fr carijona sin. compl.
fr chaocha pai sin. compl.
fr correguaje sin. compl.
fr ko'reuaju sin. compl.
fr koreguaje sin. compl.
fr tama sin. compl.
gl coreguaxe
gl caquetá sin. compl.
gl carijona sin. compl.
gl chaocha pai sin. compl.
gl coreguaje sin. compl.
gl correguaje sin. compl.
gl ko'reuaju sin. compl.
gl koreguaje sin. compl.
gl tama sin. compl.
it coreguaje
it caquetá sin. compl.
it carijona sin. compl.
it chaocha pai sin. compl.
it correguaje sin. compl.
it ko'reuaju sin. compl.
it koreguaje sin. compl.
it tama sin. compl.
ja コレグアッヘ語
nl Coreguaje
nl Caquetá sin. compl.
nl Carijona sin. compl.
nl Chaocha Pai sin. compl.
nl Correguaje sin. compl.
nl Ko'reuaju sin. compl.
nl Koreguaje sin. compl.
nl Tama sin. compl.
pt coreguaje
pt caquetá sin. compl.
pt carijona sin. compl.
pt chaocha pai sin. compl.
pt correguaje sin. compl.
pt ko'reuaju sin. compl.
pt koreguaje sin. compl.
pt tama sin. compl.
ru Корегуахе
ru Тама sin. compl.
ru Карихона sin. compl.
ru Коррегуахе sin. compl.
ru Какетá sin. compl.
zh 科勒瓜赫语
zh 科勒瓜泽、考勒瓜赫、科雷瓦胡、塔马、卡里霍纳、卡盖塔、乔查－帕伊 sin. compl.
scr Alfabet llatí

Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia

Definición

L'àrea d'assentaments coreguajes, formada per 25-30 comunitats, s'estén pel sud-est de la ciutat de Florencia (riu Orteguaza i afluents), l'est de Puerto Solano (confluència de l'Orteguaza i el Caquetá) i el nord-est del departament del Putumayo. Inicialment ocupaven el territori del riu Caguán i afluents, però en van emigrar a l'inici del segle XX fugint dels explotadors de cautxú.

Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.

La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.

chapacura

Txapakura > Txapakura del sud, Amèrica > Brasil

ca urupà
ca chapacura sin. compl.
ca ituarupa sin. compl.
ca uru-pa-in sin. compl.
ar أووروبا
cy Urupá
cy Chapacura sin. compl.
cy Ituarupa sin. compl.
cy Uru-pa-in sin. compl.
de Urupá
de Chapacura sin. compl.
de Ituarupa sin. compl.
de Uru-Pa-In sin. compl.
en Urupá
en Chapacura sin. compl.
en Ituarupa sin. compl.
en Uru-pa-in sin. compl.
es urupá
es chapacura sin. compl.
es ituarupa sin. compl.
eu urupera
eu chapacura sin. compl.
eu ituarupa sin. compl.
eu uru-pa-in sin. compl.
eu urupá sin. compl.
fr urupá
fr chapakura sin. compl.
fr ituarupa sin. compl.
fr uru-pa-in sin. compl.
gl urupá
gl chapacura sin. compl.
gl ituarupa sin. compl.
gl uru-pa-in sin. compl.
it urupá
it chapacura sin. compl.
it ituarupa sin. compl.
it uru-pa-in sin. compl.
ja ウルパ語
ja チャパクラ語 sin. compl.
nl Urupá
nl Chapacura sin. compl.
nl Ituarupa sin. compl.
nl Uru-Pa-In sin. compl.
pt urupá
pt chapacura sin. compl.
pt ituarupa sin. compl.
pt uru-pa-in sin. compl.
ru Урупа
ru Чапакура sin. compl.
ru Уру-па-ин sin. compl.
zh 乌鲁帕语
scr Sense tradició escrita

Txapakura > Txapakura del sud, Amèrica > Brasil

Definición

No s'ha de confondre l'urupà amb el chapacura, llengua de l'orient bolivià que dona nom a la família lingüística. Algunes fonts consideren l'urupà com a llengua aïllada.

Cap al final del segle XVIII els urupàs vivien a les capçaleres del riu Jamary i l'afluent oriental d'aquest, el Canaan.

charrúa

Charrúa, Amèrica > Argentina, Amèrica > Brasil, Amèrica > Uruguai

ca charrúa
ca güenoa sin. compl.
ar تشاروية
cy Charrúa
cy Güenoa sin. compl.
de Charrúa
de Güenoa sin. compl.
de Tscharrúa sin. compl.
en Charrúa
en Güenoa sin. compl.
es charrúa
es güenoa sin. compl.
eu charruera
eu güenoa sin. compl.
fr charrua
fr güenoa sin. compl.
gl charrúa
gl güenoa sin. compl.
gn charrúa
gn guenoa sin. compl.
it charrua
ja チャルーア語
ja ゲノア語 sin. compl.
nl Charrúa
nl Güenoa sin. compl.
pt charrúa
pt güenoa sin. compl.
pt wenoa sin. compl.
ru Чарруа
ru Гвеноа sin. compl.
sw Charrúa
sw Güenoa sin. compl.
tmh Tacarwat
zh 查鲁阿
zh 奎诺阿 sin. compl.

Charrúa, Amèrica > Argentina, Amèrica > Brasil, Amèrica > Uruguai

Definición

charumã

Carib > Waiwai, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam

ca waiwai
ca charumã sin. compl.
ca ouayeone sin. compl.
ca parukotó sin. compl.
ca tarumã sin. compl.
ca uaieue sin. compl.
ca uaiuai sin. compl.
ar واي واي
cy Waiwai
cy Charumã sin. compl.
cy Ouayeone sin. compl.
cy Parukotó sin. compl.
cy Tarumã sin. compl.
cy Uaieue sin. compl.
cy Uaiuai sin. compl.
de Waiwai
de Charumã sin. compl.
de Ouayeone sin. compl.
de Parukotó sin. compl.
de Tarumã sin. compl.
de Uaieue sin. compl.
de Uaiuai sin. compl.
en Waiwai
en Charuma sin. compl.
en Ouayeone sin. compl.
en Parukoto sin. compl.
en Taruma sin. compl.
es waiwai
es charumã sin. compl.
es ouayeone sin. compl.
es parrukotó sin. compl.
es tarumã sin. compl.
es uaieue sin. compl.
es uaiuai sin. compl.
eu waiwaiera
eu charumã sin. compl.
eu ouayeone sin. compl.
eu parukotó sin. compl.
eu tarumã sin. compl.
eu uaieue sin. compl.
eu uaiuai sin. compl.
fr waiwai
fr charumã sin. compl.
fr ouayeone sin. compl.
fr parukotó sin. compl.
fr tarumã sin. compl.
fr uaieue sin. compl.
fr uaiuai sin. compl.
gn waiwai
gn charumã sin. compl.
gn ouayeone sin. compl.
gn parukotó sin. compl.
gn tarumã sin. compl.
gn uaieue sin. compl.
gn uaiuai sin. compl.
it waiwai
it charumã sin. compl.
it ouayeone sin. compl.
it parukotó sin. compl.
it tarumã sin. compl.
it uaieue sin. compl.
it uaiuai sin. compl.
ja ワイワイ語
ja タルマ語 sin. compl.
ja チャルマ語 sin. compl.
ja パルコト語 sin. compl.
ja ワイエウエ語、 sin. compl.
ja オウアイエオネ語 sin. compl.
nl Waiwai
nl Charumã sin. compl.
nl Ouayeone sin. compl.
nl Parukotó sin. compl.
nl Tarumã sin. compl.
nl Uaieue sin. compl.
nl Uaiuai sin. compl.
pt waiwai
pt charumã sin. compl.
pt ouayeone sin. compl.
pt parukotó sin. compl.
pt tarumã sin. compl.
pt uaieue sin. compl.
pt uaiuai sin. compl.
ru Ваиваи
ru Вайвай sin. compl.
ru Тарума sin. compl.
ru Уаиуаи sin. compl.
ru Чарума sin. compl.
ru Ваи-ваи sin. compl.
ru Вай-вай sin. compl.
ru Уаи-уаи sin. compl.
ru Парукото sin. compl.
zh 瓦伊瓦伊语
zh 乌埃乌埃、乌埃维、欧瓦尤奈、帕卢克托、塔卢马、查卢马 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Carib > Waiwai, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam

Definición

La llengua waiwai s'assembla molt a la hixkariana. Inclou diversos dialectes, com ara el katawina, el pianakotó i el kachuena.

El waiwai sol emprar-se com a llengua franca de la regió, on conviuen diversos grups de llengua carib. Les llengües pròpies de cada grup es mantenen en l'àmbit familiar.

De fet, de vegades s'empra la designació waiwai per a referir-se globalment a diverses ètnies de la zona, entre elles hixkariana, mawayana, karapayana, etc. Aquí l'usem en sentit restringit.

La llengua waiwai es va començar a ensenyar en escoles de la comunitat el 1949, any en què hi van arribar missioners evangèlics nord-americans. A diferència d'altres regions del país, l'evangelització i l'ensenyament es van dur a terme des d'un bon començament en la llengua indígena.

Fins als anys 1980 els mestres de l'escola no eren indígenes, però a poc a poc es van anar formant generacions de mestres waiwai. Actualment, hi ha escoles que ensenyen principalment en waiwai i d'altres que ho fan principalment en portuguès.

Tots els waiwai coneixen la pròpia llengua, els més joves hi estan alfabetitzats. Els homes solen parlar també portuguès, a diferència de les dones, que només en tenen nocions.

Els missioners mateixos van escriure els primers estudis gramaticals de la llengua i van establir-ne l'ortografia.