cherokee
cherokee
Iroquesa > Cherokee o iroquès del sud, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca cherokee
- ca tsalagi sin. compl.
- ca tslagi sin. compl.
- cod tsalagi
- de Cherokee
- de Elati sin. compl.
- de Kituhwa sin. compl.
- de Tsalagi sin. compl.
- de Tslagi sin. compl.
- en Cherokee
- en Tsalagi sin. compl.
- en Tslagi sin. compl.
- es cherokee
- es tsalagi sin. compl.
- es tslagi sin. compl.
- eu cherokee
- eu tsalagi sin. compl.
- eu tslagi sin. compl.
- fr chéroki
- fr cherokee sin. compl.
- fr tchéroki sin. compl.
- fr tsalagi sin. compl.
- fr tslagi sin. compl.
- gl cherokee
- gl tsalagi sin. compl.
- gl tslagi sin. compl.
- it cherokee
- it tsalagi sin. compl.
- it tslagi sin. compl.
- nl Cherokee
- pt cherokee
- pt tsalagi sin. compl.
- pt tslagi sin. compl.
Iroquesa > Cherokee o iroquès del sud, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
A l'època dels primers contactes amb els europeus, els pobles iroquesos s'estenien de Quebec a Geòrgia, i de la costa de Virgínia i Carolina a Ohio, Pennsilvània i Ontario. Actualment se'n mantenen vives set llengües. La família iroquesa s'ha intentat emparentar amb la caddo i la sioux, sense resultats concloents.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
El cherokee és una de les llengües més divergents de la família. Sumant els parlars d'Oklahoma i els de Carolina del Nord, consta dels següents dialectes: oriental i occidental (a Oklahoma), i elati, kituhwa i otali (a Carolina del Nord).
Fins al segle XIX els cherokees habitaven la regió sud dels Apalatxes (Tennessee, Carolina del Nord i del Sud, Virgínia, Geòrgia i Alabama). Després de diversos periples i escissions del grup, a mitjan segle XIX els cherokees van ser obligats a traslladar-se al nord-est d'Oklahoma, en una tràgica migració coneguda com a Trails of tears, en la qual van morir més de 4.000 membres del grup ètnic. Una part va evitar la fugida refugiant-se a Carolina del Nord.
Actualment la màxima vitalitat del cherokee es concentra a Oklahoma, on encara hi ha infants que l'adquireixen com a primera llengua. És la llengua iroquesa més parlada. Tanmateix, el nombre de parlants no arriba al 3% del total de la població i només un 5% dels infants són bilingües.
Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del nom cherokee. Potser és una adaptació anglesa de l'autodenominació tsalagi, potser ve del terme iroquès per 'gent de les muntanyes', o del terme creek que significa 'els que parlen diferent'.
El 1820, Sequoyah (conegut també pel nom anglès George Guess), parlant nadiu de cherokee, es va inventar un sil·labari per a la llengua. El sil·labari va permetre l'alfabetització de bona part de la població cherokee i es va emprar en moltes publicacions, entre les quals el periòdic The Cherokee Phoenix (1828-1834). Recentment se n'han codificat les fonts per tal de poder-lo emprar a Internet.
El cherokee és l'única llengua indígena americana amb una viquipèdia pròpia, que inclou més de 200 entrades: chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8E%A4%E1%8E%B5%E1%8E%AE%E1%8E%B5%E1%8F%8D%E1%8F%97
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
El cherokee és una de les llengües més divergents de la família. Sumant els parlars d'Oklahoma i els de Carolina del Nord, consta dels següents dialectes: oriental i occidental (a Oklahoma), i elati, kituhwa i otali (a Carolina del Nord).
Fins al segle XIX els cherokees habitaven la regió sud dels Apalatxes (Tennessee, Carolina del Nord i del Sud, Virgínia, Geòrgia i Alabama). Després de diversos periples i escissions del grup, a mitjan segle XIX els cherokees van ser obligats a traslladar-se al nord-est d'Oklahoma, en una tràgica migració coneguda com a Trails of tears, en la qual van morir més de 4.000 membres del grup ètnic. Una part va evitar la fugida refugiant-se a Carolina del Nord.
Actualment la màxima vitalitat del cherokee es concentra a Oklahoma, on encara hi ha infants que l'adquireixen com a primera llengua. És la llengua iroquesa més parlada. Tanmateix, el nombre de parlants no arriba al 3% del total de la població i només un 5% dels infants són bilingües.
Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del nom cherokee. Potser és una adaptació anglesa de l'autodenominació tsalagi, potser ve del terme iroquès per 'gent de les muntanyes', o del terme creek que significa 'els que parlen diferent'.
El 1820, Sequoyah (conegut també pel nom anglès George Guess), parlant nadiu de cherokee, es va inventar un sil·labari per a la llengua. El sil·labari va permetre l'alfabetització de bona part de la població cherokee i es va emprar en moltes publicacions, entre les quals el periòdic The Cherokee Phoenix (1828-1834). Recentment se n'han codificat les fonts per tal de poder-lo emprar a Internet.
El cherokee és l'única llengua indígena americana amb una viquipèdia pròpia, que inclou més de 200 entrades: chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8E%A4%E1%8E%B5%E1%8E%AE%E1%8E%B5%E1%8F%8D%E1%8F%97
cheyanne
cheyanne
Àlgica > Algonquina, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca xeiene
- ca cheyanne sin. compl.
- ca cheyenne sin. compl.
- ca etsehesenestse sin. compl.
- ca tsitsistas sin. compl.
- cod tsêhést
- cy Sieién
- cy Cheyanne sin. compl.
- cy Cheyenne sin. compl.
- cy Etsehesenestse sin. compl.
- cy Tsitsistas sin. compl.
- de Cheyenne
- de Cheyanne sin. compl.
- de Etsehesenestse sin. compl.
- de Tsitsistas sin. compl.
- en Cheyenne
- en Cheyanne sin. compl.
- en Chyenne sin. compl.
- en Etsehesenestse sin. compl.
- en Sheyenne sin. compl.
- en Tsêhésenêstsestôtse sin. compl.
- en Tsetsehestehese sin. compl.
- en Tsisinstsistots sin. compl.
- en Tsitsistas sin. compl.
- es cheyén
- es cheyanne sin. compl.
- es cheyenne sin. compl.
- es etsehesenestse sin. compl.
- es tsitsistas sin. compl.
- eu cheyenneera
- eu cheyanne sin. compl.
- eu cheyenne sin. compl.
- eu chyenne sin. compl.
- eu etsehesenestse sin. compl.
- eu sheyenne sin. compl.
- eu tsêhésenêstsestôtse sin. compl.
- eu tsetsehestehese sin. compl.
- eu tsisinstsistots sin. compl.
- eu tsitsistas sin. compl.
- fr cheyenne
- fr cheyanne sin. compl.
- fr etsehesenestse sin. compl.
- fr tsitsistas sin. compl.
- gl cheyenne
- gl cheyanne sin. compl.
- gl etsehesenestse sin. compl.
- gl tsitsistas sin. compl.
- gn cheyenne
- gn cheyanne sin. compl.
- gn etsehesenestse sin. compl.
- gn tsitsistas sin. compl.
- it cheyenne
- it cheyanne sin. compl.
- it etsehesenestse sin. compl.
- it tsėhesenėstsestotse sin. compl.
- it tsisinstsistots sin. compl.
- it tsitsistas sin. compl.
- pt cheyenne
- pt cheyanne sin. compl.
- pt etsehesenestse sin. compl.
- pt tsitsistas sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Els xeienes eren originaris de les Grans Planes, concretament de Colorado i de Wyoming. Durant el segle XIX van ser obligats a abandonar les terres pròpies. L'any 1865 van ser víctimes de la sagnant massacre de Sand Creek, que la premsa de l'època va condemnar i que també va afectar els arapahos. Ara viuen en dues comunitats: els del nord a Montana i els del sud a Oklahoma.
La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els arapahos. Les dues llengües no són intercomprensibles.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La llengua xeiene era dialectalment diversa, però actualment només es parlen les varietats septentrional i meridional corresponents a les dues comunitats. Les diferències són fonamentalment lèxiques.
Només una part dels infants de la comunitat encara l'aprenen com a primera llengua, fet que la situa en el gran gruix de llengües amenaçades de l'Amèrica del Nord. Des del 1996, a Montana es pot obtenir una acreditació com a professor de llengua xeiene, que garanteix la competència dels professors de la reserva.
La comunitat s'autodenomina tsitsistas. El terme xeiene és d'origen dakota i significa 'que parla una llengua estranya'.
La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els arapahos. Les dues llengües no són intercomprensibles.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La llengua xeiene era dialectalment diversa, però actualment només es parlen les varietats septentrional i meridional corresponents a les dues comunitats. Les diferències són fonamentalment lèxiques.
Només una part dels infants de la comunitat encara l'aprenen com a primera llengua, fet que la situa en el gran gruix de llengües amenaçades de l'Amèrica del Nord. Des del 1996, a Montana es pot obtenir una acreditació com a professor de llengua xeiene, que garanteix la competència dels professors de la reserva.
La comunitat s'autodenomina tsitsistas. El terme xeiene és d'origen dakota i significa 'que parla una llengua estranya'.
cheyenne
cheyenne
Àlgica > Algonquina, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca xeiene
- ca cheyanne sin. compl.
- ca cheyenne sin. compl.
- ca etsehesenestse sin. compl.
- ca tsitsistas sin. compl.
- cod tsêhést
- cy Sieién
- cy Cheyanne sin. compl.
- cy Cheyenne sin. compl.
- cy Etsehesenestse sin. compl.
- cy Tsitsistas sin. compl.
- de Cheyenne
- de Cheyanne sin. compl.
- de Etsehesenestse sin. compl.
- de Tsitsistas sin. compl.
- en Cheyenne
- en Cheyanne sin. compl.
- en Chyenne sin. compl.
- en Etsehesenestse sin. compl.
- en Sheyenne sin. compl.
- en Tsêhésenêstsestôtse sin. compl.
- en Tsetsehestehese sin. compl.
- en Tsisinstsistots sin. compl.
- en Tsitsistas sin. compl.
- es cheyén
- es cheyanne sin. compl.
- es cheyenne sin. compl.
- es etsehesenestse sin. compl.
- es tsitsistas sin. compl.
- eu cheyenneera
- eu cheyanne sin. compl.
- eu cheyenne sin. compl.
- eu chyenne sin. compl.
- eu etsehesenestse sin. compl.
- eu sheyenne sin. compl.
- eu tsêhésenêstsestôtse sin. compl.
- eu tsetsehestehese sin. compl.
- eu tsisinstsistots sin. compl.
- eu tsitsistas sin. compl.
- fr cheyenne
- fr cheyanne sin. compl.
- fr etsehesenestse sin. compl.
- fr tsitsistas sin. compl.
- gl cheyenne
- gl cheyanne sin. compl.
- gl etsehesenestse sin. compl.
- gl tsitsistas sin. compl.
- gn cheyenne
- gn cheyanne sin. compl.
- gn etsehesenestse sin. compl.
- gn tsitsistas sin. compl.
- it cheyenne
- it cheyanne sin. compl.
- it etsehesenestse sin. compl.
- it tsėhesenėstsestotse sin. compl.
- it tsisinstsistots sin. compl.
- it tsitsistas sin. compl.
- pt cheyenne
- pt cheyanne sin. compl.
- pt etsehesenestse sin. compl.
- pt tsitsistas sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Els xeienes eren originaris de les Grans Planes, concretament de Colorado i de Wyoming. Durant el segle XIX van ser obligats a abandonar les terres pròpies. L'any 1865 van ser víctimes de la sagnant massacre de Sand Creek, que la premsa de l'època va condemnar i que també va afectar els arapahos. Ara viuen en dues comunitats: els del nord a Montana i els del sud a Oklahoma.
La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els arapahos. Les dues llengües no són intercomprensibles.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La llengua xeiene era dialectalment diversa, però actualment només es parlen les varietats septentrional i meridional corresponents a les dues comunitats. Les diferències són fonamentalment lèxiques.
Només una part dels infants de la comunitat encara l'aprenen com a primera llengua, fet que la situa en el gran gruix de llengües amenaçades de l'Amèrica del Nord. Des del 1996, a Montana es pot obtenir una acreditació com a professor de llengua xeiene, que garanteix la competència dels professors de la reserva.
La comunitat s'autodenomina tsitsistas. El terme xeiene és d'origen dakota i significa 'que parla una llengua estranya'.
La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els arapahos. Les dues llengües no són intercomprensibles.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La llengua xeiene era dialectalment diversa, però actualment només es parlen les varietats septentrional i meridional corresponents a les dues comunitats. Les diferències són fonamentalment lèxiques.
Només una part dels infants de la comunitat encara l'aprenen com a primera llengua, fet que la situa en el gran gruix de llengües amenaçades de l'Amèrica del Nord. Des del 1996, a Montana es pot obtenir una acreditació com a professor de llengua xeiene, que garanteix la competència dels professors de la reserva.
La comunitat s'autodenomina tsitsistas. El terme xeiene és d'origen dakota i significa 'que parla una llengua estranya'.
chiasu
chiasu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pare
- ca asu sin. compl.
- ca athu sin. compl.
- ca casu sin. compl.
- ca chasu sin. compl.
- ca chiasu sin. compl.
- ar باري
- cy Pare
- cy Asu sin. compl.
- cy Athu sin. compl.
- cy Casu sin. compl.
- cy Chasu sin. compl.
- cy Chiasu sin. compl.
- de Pare
- de Asu sin. compl.
- de Athu sin. compl.
- de Casu sin. compl.
- de Chasu sin. compl.
- de Chiasu sin. compl.
- en Pare
- en Asu sin. compl.
- en Athu sin. compl.
- en Casu sin. compl.
- en Chasu sin. compl.
- en Chiasu sin. compl.
- es pare
- es asu sin. compl.
- es athu sin. compl.
- es casu sin. compl.
- es chasu sin. compl.
- es chiasu sin. compl.
- eu pareera
- eu asu sin. compl.
- eu athu sin. compl.
- eu casu sin. compl.
- eu chasu sin. compl.
- eu chiasu sin. compl.
- eu pare sin. compl.
- fr paré
- fr asu sin. compl.
- fr athu sin. compl.
- fr casu sin. compl.
- fr chasu sin. compl.
- fr chiasu sin. compl.
- gl pare
- gl asu sin. compl.
- gl athu sin. compl.
- gl casu sin. compl.
- gl chasu sin. compl.
- gl chiasu sin. compl.
- gn pare
- gn asu sin. compl.
- gn athu sin. compl.
- gn casu sin. compl.
- gn chasu sin. compl.
- gn chiasu sin. compl.
- it pare
- it asu sin. compl.
- it athu sin. compl.
- it casu sin. compl.
- it chasu sin. compl.
- it chiasu sin. compl.
- pt pare
- pt asu sin. compl.
- pt athu sin. compl.
- pt casu sin. compl.
- pt chasu sin. compl.
- pt chiasu sin. compl.
- tmh Taparit
- tmh Asu sin. compl.
- tmh athu sin. compl.
- tmh casu sin. compl.
- tmh chasu sin. compl.
- tmh chiasu sin. compl.
- zh 帕雷语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els parlants de pare són generalment bilingües: el pare s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .
L'expansió d'alguns grups lingüístics cap a zones habitades per altres grups pot tenir un fort impacte sociolingüístic sobre les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels pares, que van exercir el seu domini sobre els gwenos, la llengua dels quals està practicament extingida.
El pare (asu) s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
L'expansió d'alguns grups lingüístics cap a zones habitades per altres grups pot tenir un fort impacte sociolingüístic sobre les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels pares, que van exercir el seu domini sobre els gwenos, la llengua dels quals està practicament extingida.
El pare (asu) s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
chibcha
chibcha
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s) > Muisca-duit, Amèrica > Colòmbia
- ca muisca
- ca chibcha sin. compl.
- ca mosca sin. compl.
- ca muiska sin. compl.
- cod mwisca
- ar مويسكية
- cy Chibcha
- cy Muisca
- cy Mosca sin. compl.
- cy Muiska sin. compl.
- de Chibcha
- de Muisca
- de Tschibtscha sin. compl.
- en Muisca
- en Chibcha sin. compl.
- en Mosca sin. compl.
- en Muiska sin. compl.
- es chibcha
- es mosca sin. compl.
- es muisca sin. compl.
- es muiska sin. compl.
- eu chibchera
- eu muiskera
- eu mosca sin. compl.
- eu muiska sin. compl.
- fr chibcha
- fr muisca
- fr mosca sin. compl.
- fr muiska sin. compl.
- gl muisca
- gl chibcha sin. compl.
- gl mosca sin. compl.
- gl muiska sin. compl.
- gn muiska
- gn moska sin. compl.
- gn muisca sin. compl.
- gn muiska sin. compl.
- it chibcha
- it mosca sin. compl.
- it muisca sin. compl.
- it muiska sin. compl.
- ja チブチャ・ムイシュカ語
- ja モスカ語 sin. compl.
- ja チブチャ語、ムイシュカ語 sin. compl.
- nl Chibcha
- nl Muisca
- nl Mosca sin. compl.
- nl Muiska sin. compl.
- pt chibcha
- pt muisca
- pt mosca sin. compl.
- pt muiska sin. compl.
- ru Чибча (муиска)
- ru Моска sin. compl.
- sw Chibcha
- sw Mosca sin. compl.
- sw Muisca sin. compl.
- sw Muiska sin. compl.
- tmh Tamiskit
- zh 穆伊斯卡
- zh 奇布查 sin. compl.
- zh 莫斯加 sin. compl.
- zh 穆伊斯加 sin. compl.
- zh 穆伊斯卡 sin. compl.
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s) > Muisca-duit, Amèrica > Colòmbia
Definición
Llengua possiblement extingida des del segle XVIII, la comunitat ha mantingut tanmateix la seva identitat ètnica. Hi ha rumors sobre l'existència d'alguns parlants. De fet, un membre d'aquesta comunitat ens va explicar que s'està intentant recuperar la llengua a partir de topònims, diccionaris i materials conservats sobre la llengua, però també a partir dels coneixements dels xamans.
chibena
chibena
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bena
- ca chibena sin. compl.
- ca ekibena sin. compl.
- ca ikibena sin. compl.
- ca kibena sin. compl.
- de Bena
- de Ikibena sin. compl.
- de Kibena sin. compl.
- en Bena
- en Chibena sin. compl.
- en Ekibena sin. compl.
- en Ikibena sin. compl.
- en Kibena sin. compl.
- es bena
- es chibena sin. compl.
- es ekibena sin. compl.
- es ikibena sin. compl.
- es kibena sin. compl.
- eu bena
- eu chibena sin. compl.
- eu ekibena sin. compl.
- eu ikibena sin. compl.
- eu kibena sin. compl.
- fr bena
- fr chibena sin. compl.
- fr ekibena sin. compl.
- fr ikibena sin. compl.
- fr kibena sin. compl.
- gl bena
- gl chibena sin. compl.
- gl ekibena sin. compl.
- gl ikibena sin. compl.
- gl kibena sin. compl.
- it bena
- it chibena sin. compl.
- it ekibena sin. compl.
- it ikibena sin. compl.
- it kibena sin. compl.
- nl Bena
- nl Chibena sin. compl.
- nl Ekibena sin. compl.
- nl Ikibena sin. compl.
- nl Kibena sin. compl.
- pt bena
- pt chibena sin. compl.
- pt ekibena sin. compl.
- pt ikibena sin. compl.
- pt kibena sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els benes són un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània i viuen al districte de Njombe, a la Regió d'Iringa, a les Terres Altes del Sud.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
chicano
chicano
Aïllada, Amèrica > Veneçuela
- ca jodi
- ca chicano sin. compl.
- ca montero sin. compl.
- ca orechicano sin. compl.
- ca shikana sin. compl.
- ca waruwaru sin. compl.
- ca yuana sin. compl.
- cod ho (hu)
- cod hoti (tahutit)
- cod jo (ju)
- cod joti (tajutit)
- ar هوتية
- cy Jodi
- cy Chicano sin. compl.
- cy Montero sin. compl.
- cy Orechicano sin. compl.
- cy Shikana sin. compl.
- cy Waruwaru sin. compl.
- cy Yuana sin. compl.
- de Joti
- de Chicano sin. compl.
- de Hoti sin. compl.
- de Waruwaru sin. compl.
- de Yoana sin. compl.
- de Yuwana sin. compl.
- en Jodi
- en Chicano sin. compl.
- en Montero sin. compl.
- en Orechicano sin. compl.
- en Shikana sin. compl.
- en Waruwaru sin. compl.
- en Yuana sin. compl.
- es jodi
- es chicano sin. compl.
- es montero sin. compl.
- es orechicano sin. compl.
- es shikana sin. compl.
- es waruwaru sin. compl.
- es yuana sin. compl.
- eu hotiera
- eu chicano sin. compl.
- eu jodi sin. compl.
- eu montero sin. compl.
- eu orechicano sin. compl.
- eu shikana sin. compl.
- eu waruwaru sin. compl.
- eu yuana sin. compl.
- fr hoti
- fr chicano sin. compl.
- fr orechicano sin. compl.
- fr shikana sin. compl.
- fr waruwaru sin. compl.
- fr yuana sin. compl.
- fr yuwana sin. compl.
- gl jodi
- gl chicano sin. compl.
- gl montero sin. compl.
- gl orechicano sin. compl.
- gl shikana sin. compl.
- gl waruwaru sin. compl.
- gl yuana sin. compl.
- gn jodi
- gn chikano sin. compl.
- gn montero sin. compl.
- gn orechikano sin. compl.
- gn shikana sin. compl.
- gn waruwaru sin. compl.
- gn yuana sin. compl.
- it jodi
- it chicano sin. compl.
- it montero sin. compl.
- it orechicano sin. compl.
- it shikana sin. compl.
- it waruwaru sin. compl.
- it yuana sin. compl.
- ja ホティ語
- ja オレチカノ語、チカノ語、シカナ語、モンテロ語、ワルワル語、ユアナ語 sin. compl.
- nl Jodi
- nl Chicano sin. compl.
- nl Montero sin. compl.
- nl Orechicano sin. compl.
- nl Shikana sin. compl.
- nl Waruwaru sin. compl.
- nl Yuana sin. compl.
- pt jodi
- pt chicano sin. compl.
- pt montero sin. compl.
- pt orechicano sin. compl.
- pt shikana sin. compl.
- pt waruwaru sin. compl.
- pt yuana sin. compl.
- ru Ходи
- ru Оти sin. compl.
- ru Хоты sin. compl.
- ru Хоти sin. compl.
- ru Юана sin. compl.
- ru Чикано sin. compl.
- ru Шикана sin. compl.
- ru Монтеро sin. compl.
- ru Варувару sin. compl.
- ru Оречикано sin. compl.
- sw Jodi
- sw Chicano sin. compl.
- sw Montero sin. compl.
- sw Orechicano sin. compl.
- sw Shikana sin. compl.
- sw Waruwaru sin. compl.
- sw Yuana sin. compl.
- tmh Tajudit
- zh 卓迪
- zh 什卡纳 sin. compl.
- zh 其卡诺 sin. compl.
- zh 尤阿纳 sin. compl.
- zh 蒙特罗 sin. compl.
- zh 瓦鲁瓦鲁 sin. compl.
- zh 欧来其卡诺 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Veneçuela
Definición
Tot i que s'hi havia fet alguna referència anteriorment, els jodi van ser contactats el 1961. Actualment continuen força aïllats del món occidental. Els jodi del nord mantenen relacions amb els panare del riu Kaima; els del sud viuen a la zona del riu Iguana.
S'han proposat relacions genètiques del jodi amb algunes famílies lingüístiques, com ara la yanomama, la sáliva o la carib, però no hi ha dades concloents en cap sentit.
S'han proposat relacions genètiques del jodi amb algunes famílies lingüístiques, com ara la yanomama, la sáliva o la carib, però no hi ha dades concloents en cap sentit.
chicao
chicao
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua ikpen mostra semblances amb llengües carib de la regió del baix riu Xingu. Els parlants es reconeixen únicament amb la denominació ikpen, mentre que txicão és una denominació inventada per grups veïns o pels colonitzadors.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
chickasaw
chickasaw
Muskogi > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca chickasaw
- cy Chickasaw
- de Chickasaw
- en Chickasaw
- es chickasaw
- es chickasaw sin. compl.
- fr chickasaw
- gl chickasaw
- gn chickasaw
- it chickasaw
- pt chickasaw
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Muskogi > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Els parlants de llengües muskogis ocupaven la zona sud-oriental dels Estats Units (en un extens territori comprès actualment dins els estats de Carolina del Sud, Tennessee, Kentucky, Mississippi, Alabama, Geòrgia, Florida i Louisiana) quan es va produir el primer contacte l'any 1539. La major part de la població parlant de llengües muskogis va ser forçada a traslladar-se cap a l'oest durant la gran revolta índia de 1836-1840.
La classificació interna de la família muskogi no és del tot clara, ja que no és fàcil distingir entre els elements comuns a causa del parentiu i els que són fruit de la difusió. S'han fet principlament dues propostes de classificació d'aquesta família: la de Haas i la de Munro.
Alguns autors consideren el chickasaw com un dialecte del choctaw i afirmen que, després d'un breu període de contacte els parlants de les dues varietats, es poden entendre. Es tracta, però, de dos grups ètnics diferents, la qual cosa afavoreix que el chickasaw i el choctaw siguin tractats com a llengües diferents.
El chickasaw es parla a la zona centre-sud d'Oklahoma. Té uns 1.000 parlants, la major part dels quals té més de 40 anys, dins un grup ètnic d'unes 35.000 persones. També n'hi ha alguns a Los Angeles (Califòrnia).
El topònim Oklahoma (okla homma) significa 'gent vermella' en choctaw i chickasaw.
La classificació interna de la família muskogi no és del tot clara, ja que no és fàcil distingir entre els elements comuns a causa del parentiu i els que són fruit de la difusió. S'han fet principlament dues propostes de classificació d'aquesta família: la de Haas i la de Munro.
Alguns autors consideren el chickasaw com un dialecte del choctaw i afirmen que, després d'un breu període de contacte els parlants de les dues varietats, es poden entendre. Es tracta, però, de dos grups ètnics diferents, la qual cosa afavoreix que el chickasaw i el choctaw siguin tractats com a llengües diferents.
El chickasaw es parla a la zona centre-sud d'Oklahoma. Té uns 1.000 parlants, la major part dels quals té més de 40 anys, dins un grup ètnic d'unes 35.000 persones. També n'hi ha alguns a Los Angeles (Califòrnia).
El topònim Oklahoma (okla homma) significa 'gent vermella' en choctaw i chickasaw.
chidigo
chidigo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca digo
- ca chidigo sin. compl.
- ca kidigo sin. compl.
- de Chidigo
- de Digo sin. compl.
- de Kidigo sin. compl.
- en Digo
- en Chidigo sin. compl.
- en Kidigo sin. compl.
- es digo
- es chidigo sin. compl.
- es kidigo sin. compl.
- eu digo
- eu chidigo sin. compl.
- eu kidigo sin. compl.
- fr chidigo
- fr digo sin. compl.
- fr kidigo sin. compl.
- gl digo
- gl chidigo sin. compl.
- gl kidigo sin. compl.
- it digo
- it chidigo sin. compl.
- it kidigo sin. compl.
- nl Digo
- nl Chidigo sin. compl.
- nl Kidigo sin. compl.
- pt digo
- pt chidigo sin. compl.
- pt kidigo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definición
El digo es parla als dos costats de la frontera entre Tanzània i Kenya. El seu territori tradicional se situa entre Mombasa (Kenya) al nord i Tanga (Tanzània) al sud.
Els digos són un dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els bondeis. Són el grup majoritari al districte de Tanga (18% de la població) i part del districte de Muheza (13,8%).
Els parlants de digo generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
Podem distingir quatre varietats dialectals d'aquesta llengua: el chinondo (digo septentrional), l'ungu (o lungu, digo meridional), el ts'imba i el tsw'aka (o chw'aka).
El digo s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües sabakis, concretament del subgrup miji kenda, que inclou el giriama, el kauma, el chonyi, el jibana, el kambe, el ribe, el rabai i el duruma.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions: kidigo i chidigo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidigo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chidigo, chichewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc) i que afegit a l'arrel, indica que es tracta d'un glotònim, és a dir del nom d'una llengua, en oposició a un etnònim, o nom d'un grup ètnic (wadigo, wasuahili, watutsi), o un topònim, o nom propi de lloc (Botswana, Congo, Uganda).
Els digos són un dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els bondeis. Són el grup majoritari al districte de Tanga (18% de la població) i part del districte de Muheza (13,8%).
Els parlants de digo generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
Podem distingir quatre varietats dialectals d'aquesta llengua: el chinondo (digo septentrional), l'ungu (o lungu, digo meridional), el ts'imba i el tsw'aka (o chw'aka).
El digo s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües sabakis, concretament del subgrup miji kenda, que inclou el giriama, el kauma, el chonyi, el jibana, el kambe, el ribe, el rabai i el duruma.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions: kidigo i chidigo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidigo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chidigo, chichewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc) i que afegit a l'arrel, indica que es tracta d'un glotònim, és a dir del nom d'una llengua, en oposició a un etnònim, o nom d'un grup ètnic (wadigo, wasuahili, watutsi), o un topònim, o nom propi de lloc (Botswana, Congo, Uganda).
