Back to top
  • ca  mefele
  • ca  boulahay sin. compl.
  • ca  bula sin. compl.
  • ca  bulahai sin. compl.
  • de  Mefele
  • de  Boulahay sin. compl.
  • de  Bula sin. compl.
  • de  Bulahai sin. compl.
  • en  Mefele
  • en  Boulahay sin. compl.
  • en  Bula sin. compl.
  • en  Bulahay sin. compl.
  • es  mefele
  • es  boulahay sin. compl.
  • es  bula sin. compl.
  • es  bulahay sin. compl.
  • eu  mefele
  • eu  boulahay sin. compl.
  • eu  bula sin. compl.
  • eu  bulahay sin. compl.
  • fr  mefele
  • fr  boulahay sin. compl.
  • fr  bula sin. compl.
  • fr  bulahai sin. compl.
  • gl  mefele
  • gl  boulahay sin. compl.
  • gl  bula sin. compl.
  • gl  bulahay sin. compl.
  • it  mefele
  • it  boulahay sin. compl.
  • it  bula sin. compl.
  • it  bulahay sin. compl.
  • nl  Mefele
  • nl  Boulahay sin. compl.
  • nl  Bula sin. compl.
  • nl  Bulahai sin. compl.
  • pt  mefele
  • pt  boulahay sin. compl.
  • pt  bula sin. compl.
  • pt  bulahay sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més directament emparentades amb el mefele són el mafa, el dugwor, el el mbuko, el mofu-gudur, el mofu del nord i el vamé, entre d'altres.

El mefele és parlat en dues àrees lleugerament distanciades: al sud i el sud-est de Mokolo, als pobles de Mofouélé, Sirak i Mohour, i al nord-oest de Mokolo, a la població de Shougoulé. Els parlars d'aquestes dues àrees són lleugerament diferents, és a dir, constitueixen els dos dialectes de la llengua.

Shougoulé està envoltat de territori de llengua mafa, per la qual cosa gairebé tots els habitants són bilingües mefele-mafa. A la resta del domini lingüístic mefele, parlen el mafa els individus que estan més en contacte amb aquest altre grup. Les comunitats mefele i mafa comparteixen les escoles, de manera que el bilingüisme sovint comença ja a la infantesa.

Els adults joves solen aprendre ful perquè estan en contacte amb altres grups ètnics de la regió; el ful és la llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'escolarització és força baix.

Els parlants de mefele es refereixen a la llengua senzillament com a la nostra llengua, o bé amb el nom de la població on viuen. La designació mefele és una deformació del topònim Mofouélé.
  • ca  ngemba
  • ca  megimba sin. compl.
  • ca  mogimba sin. compl.
  • ca  ngomba sin. compl.
  • ca  nguemba sin. compl.
  • ar  نغمبا
  • cy  Ngemba
  • cy  Megimba sin. compl.
  • cy  Mogimba sin. compl.
  • cy  Ngomba sin. compl.
  • cy  Nguemba sin. compl.
  • de  Ngemba
  • de  Megimba sin. compl.
  • de  Mogimba sin. compl.
  • de  Ngomba sin. compl.
  • de  Nguemba sin. compl.
  • en  Ngemba
  • en  Megimba sin. compl.
  • en  Mogimba sin. compl.
  • en  Ngomba sin. compl.
  • en  Nguemba sin. compl.
  • es  enguemba
  • es  megimba sin. compl.
  • es  mogimba sin. compl.
  • es  ngomba sin. compl.
  • es  nguemba sin. compl.
  • eu  negembera
  • eu  megimba sin. compl.
  • eu  mogimba sin. compl.
  • eu  ngomba sin. compl.
  • eu  nguemba sin. compl.
  • fr  ngemba
  • fr  megimba sin. compl.
  • fr  mogimba sin. compl.
  • fr  ngomba sin. compl.
  • fr  nguemba sin. compl.
  • gl  ngemba
  • gl  megimba sin. compl.
  • gl  mogimba sin. compl.
  • gl  ngomba sin. compl.
  • gl  nguemba sin. compl.
  • gn  enguémba
  • gn  megimba sin. compl.
  • gn  mogimba sin. compl.
  • gn  ngomba sin. compl.
  • gn  nguemba sin. compl.
  • it  ngemba
  • it  megimba sin. compl.
  • it  mogimba sin. compl.
  • it  ngomba sin. compl.
  • it  nguemba sin. compl.
  • ja  ンゲンバ語
  • nl  Ngemba
  • nl  Megimba sin. compl.
  • nl  Mogimba sin. compl.
  • nl  Ngomba sin. compl.
  • nl  Nguemba sin. compl.
  • pt  ngemba
  • pt  megimba sin. compl.
  • pt  mogimba sin. compl.
  • pt  ngomba sin. compl.
  • pt  nguemba sin. compl.
  • ru  Нгемба
  • ru  Нгомбе sin. compl.
  • ru  Мегимба sin. compl.
  • ru  Могимба sin. compl.
  • ru  Нгуемба sin. compl.
  • zh  恩艮巴语

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definición
El ngemba constitueix un contínuum dialectal format per les varietats següents: bafut (68.000 parlants), bambili (14.000), awing (19.000), beba' (3.000), mankon, mundum, mendankwe-nkwen (23.050), bamukumbit (7.300) i pinyin (24.600). La mútua intel·ligibilitat entre les varietats esmentades és, en general, possible.

Els parlants de ngemba utilitzen també el pidgin anglès del Camerun, probablement la llengua més parlada del país, emprada com a llengua franca tant a les províncies anglòfones com a les francòfones.
  • ca  mehinaku
  • ca  mehinako sin. compl.
  • ca  meinaco sin. compl.
  • ar  ميهيناكو
  • cy  Mehinaku
  • cy  Mehinako sin. compl.
  • cy  Meinaco sin. compl.
  • de  Mehinaku
  • de  Mehinako sin. compl.
  • de  Meinaco sin. compl.
  • en  Mehináku
  • en  Mahinaku sin. compl.
  • en  Mehinaco sin. compl.
  • en  Mehinako sin. compl.
  • en  Meinaco sin. compl.
  • en  Minaco sin. compl.
  • es  mehinaku
  • es  mehinako sin. compl.
  • es  meinaco sin. compl.
  • eu  mehinakuera
  • eu  mehinako sin. compl.
  • eu  meinaco sin. compl.
  • fr  mehinaku
  • fr  mehinako sin. compl.
  • fr  meinaco sin. compl.
  • gn  mehinaku
  • gn  mehinako sin. compl.
  • gn  meinaco sin. compl.
  • it  mehinaku
  • it  mehinako sin. compl.
  • it  meinaco sin. compl.
  • ja  メヒナク語
  • ja  メイナコ語 sin. compl.
  • ja  メヒナコ語 sin. compl.
  • nl  Mehinaku
  • nl  Mehinako sin. compl.
  • nl  Meinaco sin. compl.
  • pt  mehinaku
  • pt  mehinako sin. compl.
  • pt  meinaco sin. compl.
  • ru  Меинаку
  • ru  Минаку sin. compl.
  • ru  Маинаку sin. compl.
  • ru  Меинако sin. compl.
  • ru  Мейнако sin. compl.
  • ru  Мейнаку sin. compl.
  • ru  Мехинаку sin. compl.
  • zh  梅希纳库语
  • zh  梅希纳科、梅伊纳科 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Waurà, Amèrica > Brasil

Definición
El grup waurà de la branca central de la família arawak/maipure està integrat per tres llengües: el waurà, el mehinaku i el yawalapití, totes parlades a la mateixa regió. El mehinaku i el waurà tenen un cert grau d'intercomprensió, tot i que hi ha diferències fonamentals de vocabulari, morfologia i fonologia.

La llengua té una gran importància identitària per als mehinakus: 'només els que parlen la nostra llengua són dels nostres', diuen. Als wauràs els anomenen 'els nostres altres', fent palesa la proximitat de les llengües de les dues comunitats. Tanmateix, l'interès pel portuguès és creixent.

Els mehinakus i els wauràs han habitat les terres altes del Xingu durant més d'un mil·lenni. Segons els registres arqueològics, hi van arribar procedents de l'extrem sud-oest de la conca amazònica.

Entre els mehinakus són freqüents els casaments amb individus d'altres ètnies (un 35%), com els trumaís o els kuikuros.
  • ca  mehinaku
  • ca  mehinako sin. compl.
  • ca  meinaco sin. compl.
  • ar  ميهيناكو
  • cy  Mehinaku
  • cy  Mehinako sin. compl.
  • cy  Meinaco sin. compl.
  • de  Mehinaku
  • de  Mehinako sin. compl.
  • de  Meinaco sin. compl.
  • en  Mehináku
  • en  Mahinaku sin. compl.
  • en  Mehinaco sin. compl.
  • en  Mehinako sin. compl.
  • en  Meinaco sin. compl.
  • en  Minaco sin. compl.
  • es  mehinaku
  • es  mehinako sin. compl.
  • es  meinaco sin. compl.
  • eu  mehinakuera
  • eu  mehinako sin. compl.
  • eu  meinaco sin. compl.
  • fr  mehinaku
  • fr  mehinako sin. compl.
  • fr  meinaco sin. compl.
  • gn  mehinaku
  • gn  mehinako sin. compl.
  • gn  meinaco sin. compl.
  • it  mehinaku
  • it  mehinako sin. compl.
  • it  meinaco sin. compl.
  • ja  メヒナク語
  • ja  メイナコ語 sin. compl.
  • ja  メヒナコ語 sin. compl.
  • nl  Mehinaku
  • nl  Mehinako sin. compl.
  • nl  Meinaco sin. compl.
  • pt  mehinaku
  • pt  mehinako sin. compl.
  • pt  meinaco sin. compl.
  • ru  Меинаку
  • ru  Минаку sin. compl.
  • ru  Маинаку sin. compl.
  • ru  Меинако sin. compl.
  • ru  Мейнако sin. compl.
  • ru  Мейнаку sin. compl.
  • ru  Мехинаку sin. compl.
  • zh  梅希纳库语
  • zh  梅希纳科、梅伊纳科 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Waurà, Amèrica > Brasil

Definición
El grup waurà de la branca central de la família arawak/maipure està integrat per tres llengües: el waurà, el mehinaku i el yawalapití, totes parlades a la mateixa regió. El mehinaku i el waurà tenen un cert grau d'intercomprensió, tot i que hi ha diferències fonamentals de vocabulari, morfologia i fonologia.

La llengua té una gran importància identitària per als mehinakus: 'només els que parlen la nostra llengua són dels nostres', diuen. Als wauràs els anomenen 'els nostres altres', fent palesa la proximitat de les llengües de les dues comunitats. Tanmateix, l'interès pel portuguès és creixent.

Els mehinakus i els wauràs han habitat les terres altes del Xingu durant més d'un mil·lenni. Segons els registres arqueològics, hi van arribar procedents de l'extrem sud-oest de la conca amazònica.

Entre els mehinakus són freqüents els casaments amb individus d'altres ètnies (un 35%), com els trumaís o els kuikuros.
  • ca  carapana
  • ca  carapano sin. compl.
  • ca  karapana sin. compl.
  • ca  mehta sin. compl.
  • ca  mochda sin. compl.
  • ar  كارابانية
  • cy  Carapana
  • cy  Carapano sin. compl.
  • cy  Karapana sin. compl.
  • cy  Mehta sin. compl.
  • cy  Mochda sin. compl.
  • de  Carapana
  • de  Carapano sin. compl.
  • de  Karapana sin. compl.
  • de  Karapano sin. compl.
  • de  Mochda sin. compl.
  • en  Carapana
  • en  Carapano sin. compl.
  • en  Karapana sin. compl.
  • en  Mehtä sin. compl.
  • en  Mochda sin. compl.
  • es  carapana
  • es  carapano sin. compl.
  • es  karapana sin. compl.
  • es  mehta sin. compl.
  • es  mochda sin. compl.
  • eu  carapanera
  • eu  carapano sin. compl.
  • eu  karapana sin. compl.
  • eu  mehta sin. compl.
  • eu  mochda sin. compl.
  • fr  carapana
  • fr  carapano sin. compl.
  • fr  karapana sin. compl.
  • fr  karapano sin. compl.
  • fr  mexta sin. compl.
  • fr  mochda sin. compl.
  • gl  carapana
  • gl  carapano sin. compl.
  • gl  karapana sin. compl.
  • gl  mehta sin. compl.
  • gl  mochda sin. compl.
  • gn  karapana
  • gn  karapana sin. compl.
  • gn  karapano sin. compl.
  • gn  mehta sin. compl.
  • gn  mochda sin. compl.
  • it  carapana
  • it  carapano sin. compl.
  • it  karapana sin. compl.
  • it  mehta sin. compl.
  • it  mochda sin. compl.
  • ja  カラパナ語
  • ja  カラパノ語、モチダ語、メータ語 sin. compl.
  • nl  Carapana
  • nl  Carapana sin. compl.
  • nl  Karapana sin. compl.
  • nl  Mehta sin. compl.
  • nl  Mochda sin. compl.
  • pt  carapana
  • pt  carapano sin. compl.
  • pt  karapana sin. compl.
  • pt  mextã sin. compl.
  • pt  mochda sin. compl.
  • ru  Карапана
  • ru  Мета sin. compl.
  • ru  Мочда sin. compl.
  • ru  Карапано sin. compl.
  • sw  Carapana
  • sw  Carapano sin. compl.
  • sw  Karapana sin. compl.
  • sw  Mehta sin. compl.
  • sw  Mochda sin. compl.
  • tmh  Takarapant
  • zh  卡拉帕纳
  • zh  梅阿塔 sin. compl.
  • zh  莫其达 sin. compl.
  • zh  卡拉帕诺 sin. compl.
  • zh  卡拉帕纳 sin. compl.

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definición
Com el barasana, el carapana forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic.

Hi ha unes 600 persones que s'anomenen carapanes i que tenen majoritàriament el carapana coma primera llengua, però a causa del sistema d'intercanvi matrimonial, hi ha probablement altres persones que també parlen aquesta llengua encara que no formin part del grup.
  • ca  konkow
  • ca  concow sin. compl.
  • ca  holólupai sin. compl.
  • ca  konkau sin. compl.
  • ca  maiduan sin. compl.
  • ca  meidoo sin. compl.
  • ca  michopdo sin. compl.
  • ca  nákum sin. compl.
  • ca  northwest maidu sin. compl.
  • ca  secumne sin. compl.
  • ca  sekumne sin. compl.
  • ca  tsamak sin. compl.
  • ca  yuba sin. compl.
  • cy  Konkow
  • cy  Concow sin. compl.
  • cy  Holólupai sin. compl.
  • cy  Konkau sin. compl.
  • cy  Maiduan sin. compl.
  • cy  Meidoo sin. compl.
  • cy  Michopdo sin. compl.
  • cy  Nákum sin. compl.
  • cy  Northwest maidu sin. compl.
  • cy  Secumne sin. compl.
  • cy  Sekumne sin. compl.
  • cy  Tsamak sin. compl.
  • cy  Yuba sin. compl.
  • de  Konkow
  • de  Concow sin. compl.
  • de  Holólupai sin. compl.
  • de  Konkau sin. compl.
  • de  Maiduan sin. compl.
  • de  Meidoo sin. compl.
  • de  Michopdo sin. compl.
  • de  Nákum sin. compl.
  • de  Northwestern Maidu sin. compl.
  • de  Secumne sin. compl.
  • de  Sekumne sin. compl.
  • de  Tsamak sin. compl.
  • de  Zuba sin. compl.
  • en  Konkow
  • en  Concow sin. compl.
  • en  Holólupai sin. compl.
  • en  Konkau sin. compl.
  • en  Maiduan sin. compl.
  • en  Meidoo sin. compl.
  • en  Michopdo sin. compl.
  • en  Nákum sin. compl.
  • en  Northwest Maidu sin. compl.
  • en  Northwestern Maidu sin. compl.
  • en  Secumne sin. compl.
  • en  Sekumne sin. compl.
  • en  Tsamak sin. compl.
  • en  Yuba sin. compl.
  • es  konkow
  • es  concow sin. compl.
  • es  holólupai sin. compl.
  • es  konkau sin. compl.
  • es  maidu noroccidental sin. compl.
  • es  maiduan sin. compl.
  • es  meidoo sin. compl.
  • es  michopdo sin. compl.
  • es  nákum sin. compl.
  • es  secumne sin. compl.
  • es  sekumne sin. compl.
  • es  tsamak sin. compl.
  • es  yuba sin. compl.
  • eu  konkowera
  • eu  concow sin. compl.
  • eu  holólupai sin. compl.
  • eu  ipar-mendebaldeko maiduera sin. compl.
  • eu  konkau sin. compl.
  • eu  konkow sin. compl.
  • eu  konkowera sin. compl.
  • eu  maiduera sin. compl.
  • eu  meidoo sin. compl.
  • eu  michopdo sin. compl.
  • eu  nákum sin. compl.
  • eu  secumne sin. compl.
  • eu  sekumne sin. compl.
  • eu  tsamak sin. compl.
  • eu  yuba sin. compl.
  • fr  konkow
  • fr  concow sin. compl.
  • fr  holólupai sin. compl.
  • fr  konkau sin. compl.
  • fr  maiduan sin. compl.
  • fr  meidoo sin. compl.
  • fr  michopdo sin. compl.
  • fr  nákum sin. compl.
  • fr  northwest maidu sin. compl.
  • fr  secumne sin. compl.
  • fr  sekumne sin. compl.
  • fr  tsamak sin. compl.
  • fr  yuba sin. compl.
  • gl  konkow
  • gl  concow sin. compl.
  • gl  holólupai sin. compl.
  • gl  konkau sin. compl.
  • gl  maiduan sin. compl.
  • gl  meidoo sin. compl.
  • gl  michopdo sin. compl.
  • gl  nákum sin. compl.
  • gl  northwest maidu sin. compl.
  • gl  secumne sin. compl.
  • gl  sekumne sin. compl.
  • gl  tsamak sin. compl.
  • gl  yuba sin. compl.
  • gn  konkow
  • gn  concow sin. compl.
  • gn  holólupai sin. compl.
  • gn  konkau sin. compl.
  • gn  maiduan sin. compl.
  • gn  meidoo sin. compl.
  • gn  michopdo sin. compl.
  • gn  nákum sin. compl.
  • gn  northwest maidu sin. compl.
  • gn  secumne sin. compl.
  • gn  sekumne sin. compl.
  • gn  tsamak sin. compl.
  • gn  yuba sin. compl.
  • it  konkow
  • it  concow sin. compl.
  • it  holólupai sin. compl.
  • it  konkau sin. compl.
  • it  maiduan sin. compl.
  • it  meidoo sin. compl.
  • it  michopdo sin. compl.
  • it  nákum sin. compl.
  • it  northwest maidu sin. compl.
  • it  secumne sin. compl.
  • it  sekumne sin. compl.
  • it  tsamak sin. compl.
  • it  yuba sin. compl.
  • pt  konkow
  • pt  concow sin. compl.
  • pt  holólupai sin. compl.
  • pt  konkau sin. compl.
  • pt  maiduan sin. compl.
  • pt  meidoo sin. compl.
  • pt  michopdo sin. compl.
  • pt  nákum sin. compl.
  • pt  northwest maidu sin. compl.
  • pt  secumne sin. compl.
  • pt  sekumne sin. compl.
  • pt  tsamak sin. compl.
  • pt  yuba sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maidu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
El konkow es parlava al llarg del curs baix del riu Feather, als turons veïns i a certes zones de la vall de Sacramento. Algunes variants dialectals del konkow són l'otaki, el metsupda, el nemsu, l'eskewi, el pulga, el feather falls i el challenge. La denominació konkow deriva de kójom káw, 'terra de la vall'.

Les llengües de la família maidu (el maidu, el nisenan i el konkow) es parlaven al nord-est de Califòrnia, a les valls de Sierra Nevada i a la vall de Sacramento. El seu territori original, però, podria haver estat al nord-oest de Nevada.

Es tracta de tres llengües força properes des del punt de vista fonològic però força diferents pel que fa a la gramàtica, de manera que no hi ha intercomprensió. Totes tres es troben al límit de l'extinció. Hi havia una altra varietat parlada a l'àrea de Chico, avui extingida, sobre la qual hi ha molt poca informació: de fet, podria tractar-se d'una altra llengua o d'una variant dialectal del konkow.

Els darrers anys s'han desenvolupat algunes accions per intentar revitalitzar les llengües de la família maidu.
  • ca  mehinaku
  • ca  mehinako sin. compl.
  • ca  meinaco sin. compl.
  • ar  ميهيناكو
  • cy  Mehinaku
  • cy  Mehinako sin. compl.
  • cy  Meinaco sin. compl.
  • de  Mehinaku
  • de  Mehinako sin. compl.
  • de  Meinaco sin. compl.
  • en  Mehináku
  • en  Mahinaku sin. compl.
  • en  Mehinaco sin. compl.
  • en  Mehinako sin. compl.
  • en  Meinaco sin. compl.
  • en  Minaco sin. compl.
  • es  mehinaku
  • es  mehinako sin. compl.
  • es  meinaco sin. compl.
  • eu  mehinakuera
  • eu  mehinako sin. compl.
  • eu  meinaco sin. compl.
  • fr  mehinaku
  • fr  mehinako sin. compl.
  • fr  meinaco sin. compl.
  • gn  mehinaku
  • gn  mehinako sin. compl.
  • gn  meinaco sin. compl.
  • it  mehinaku
  • it  mehinako sin. compl.
  • it  meinaco sin. compl.
  • ja  メヒナク語
  • ja  メイナコ語 sin. compl.
  • ja  メヒナコ語 sin. compl.
  • nl  Mehinaku
  • nl  Mehinako sin. compl.
  • nl  Meinaco sin. compl.
  • pt  mehinaku
  • pt  mehinako sin. compl.
  • pt  meinaco sin. compl.
  • ru  Меинаку
  • ru  Минаку sin. compl.
  • ru  Маинаку sin. compl.
  • ru  Меинако sin. compl.
  • ru  Мейнако sin. compl.
  • ru  Мейнаку sin. compl.
  • ru  Мехинаку sin. compl.
  • zh  梅希纳库语
  • zh  梅希纳科、梅伊纳科 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Waurà, Amèrica > Brasil

Definición
El grup waurà de la branca central de la família arawak/maipure està integrat per tres llengües: el waurà, el mehinaku i el yawalapití, totes parlades a la mateixa regió. El mehinaku i el waurà tenen un cert grau d'intercomprensió, tot i que hi ha diferències fonamentals de vocabulari, morfologia i fonologia.

La llengua té una gran importància identitària per als mehinakus: 'només els que parlen la nostra llengua són dels nostres', diuen. Als wauràs els anomenen 'els nostres altres', fent palesa la proximitat de les llengües de les dues comunitats. Tanmateix, l'interès pel portuguès és creixent.

Els mehinakus i els wauràs han habitat les terres altes del Xingu durant més d'un mil·lenni. Segons els registres arqueològics, hi van arribar procedents de l'extrem sud-oest de la conca amazònica.

Entre els mehinakus són freqüents els casaments amb individus d'altres ètnies (un 35%), com els trumaís o els kuikuros.
  • ca  manipuri
  • ca  meitei sin. compl.
  • ca  meithei sin. compl.
  • en  manipuri
  • en  meitei
  • en  meiteilon
  • en  meithei
  • es  manipurí
  • es  meitei
  • fr  manipouri
  • fr  manipuri
  • fr  meitei
  • fr  meithei
  • fr  miteilon

Sinotibetana > Tibetobirmana, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia, Àsia > Myanmar

Definición
Llengua tibetobirmana parlada pels meiteis, a la regió de Manipur, a l'Índia. Té al voltant d'1,6 milions de parlants i és reconeguda oficialment a l'Índia.

El manipuri s'escriu amb un alfabet propi. L'antic alfabet manipuri es va desenvolupar al segle XI i es va fer servir fins al segle XVIII. Entre 1709 i mitjan segle XX la llengua manipuri es va escriure amb l'alfabet bengalí. A partir dels anys 40 i 50 del segle XX es va fer campanya per reivindicar l'escriptura en l'alfabet propi. El 1976 es va acordar una nova versió de l'alfabet manipuri, que conté algunes lletres addicionals per representar sons que no existien quan es va desenvolupar l'alfabet. L'actual alfabet manipuri és una reconstrucció de l'antic alfabet. El nom de les lletres de l'alfabet són parts del cos humà.

El manipuri s'ensenya en escoles i universitats a Manipur.
  • ca  manipuri
  • ca  meitei sin. compl.
  • ca  meithei sin. compl.
  • en  manipuri
  • en  meitei
  • en  meiteilon
  • en  meithei
  • es  manipurí
  • es  meitei
  • fr  manipouri
  • fr  manipuri
  • fr  meitei
  • fr  meithei
  • fr  miteilon

Sinotibetana > Tibetobirmana, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia, Àsia > Myanmar

Definición
Llengua tibetobirmana parlada pels meiteis, a la regió de Manipur, a l'Índia. Té al voltant d'1,6 milions de parlants i és reconeguda oficialment a l'Índia.

El manipuri s'escriu amb un alfabet propi. L'antic alfabet manipuri es va desenvolupar al segle XI i es va fer servir fins al segle XVIII. Entre 1709 i mitjan segle XX la llengua manipuri es va escriure amb l'alfabet bengalí. A partir dels anys 40 i 50 del segle XX es va fer campanya per reivindicar l'escriptura en l'alfabet propi. El 1976 es va acordar una nova versió de l'alfabet manipuri, que conté algunes lletres addicionals per representar sons que no existien quan es va desenvolupar l'alfabet. L'actual alfabet manipuri és una reconstrucció de l'antic alfabet. El nom de les lletres de l'alfabet són parts del cos humà.

El manipuri s'ensenya en escoles i universitats a Manipur.
  • ca  naki
  • ca  mekaf sin. compl.
  • de  Naki
  • de  Bunaki sin. compl.
  • de  Mekaf sin. compl.
  • de  Munkaf sin. compl.
  • en  Naki
  • en  Mekaf sin. compl.
  • es  naki
  • es  mekaf sin. compl.
  • eu  naki
  • eu  mekaf sin. compl.
  • fr  naki
  • fr  bunaki sin. compl.
  • fr  mekaf sin. compl.
  • fr  munkaf sin. compl.
  • gl  naki
  • gl  mekaf sin. compl.
  • it  naki
  • it  mekaf sin. compl.
  • nl  Naki
  • nl  Bunaki sin. compl.
  • nl  Mekaf sin. compl.
  • nl  Munkaf sin. compl.
  • pt  naki
  • pt  mekaf sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun

Definición
El naki s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el bu (o mundabli), el missong (o abar) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.

Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.