merey
merey
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca merey
- ca mere sin. compl.
- ca meri sin. compl.
- ca mofu de méri sin. compl.
- de Meri
- de Mere sin. compl.
- de Meri sin. compl.
- de Mofu de Meri sin. compl.
- en Merey
- en Mere sin. compl.
- en Meri sin. compl.
- en Mofu de méri sin. compl.
- es merey
- es mere sin. compl.
- es meri sin. compl.
- es mofu de méri sin. compl.
- eu merey
- eu mere sin. compl.
- eu meri sin. compl.
- eu mofu de méri sin. compl.
- fr merey
- fr mere sin. compl.
- fr meri sin. compl.
- fr mofu de Méri sin. compl.
- gl merey
- gl mere sin. compl.
- gl meri sin. compl.
- gl mofu de méri sin. compl.
- it merey
- it mere sin. compl.
- it meri sin. compl.
- it mofu de méri sin. compl.
- nl Mehri
- nl Mere sin. compl.
- nl Meri sin. compl.
- nl Mofu de Meri sin. compl.
- pt merey
- pt mere sin. compl.
- pt meri sin. compl.
- pt mofu de méri sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El merey està directament emparentat amb les llengües mofu-gudur, mofu del nord, cuvok, mafa, buwal i mina, entre d'altres.
El merey és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Per a relacionar-se amb altres grups ètnics de la regió, els merey utilitzen el ful, llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants aprenen francès, tot i que l'índex d'escolarització és baix.
Existeixen materials per a l'alfabetització en merey. La primera proposta ortogràfica es va fer vers el 1990 i es va revisar el 2001.
El merey és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Per a relacionar-se amb altres grups ètnics de la regió, els merey utilitzen el ful, llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants aprenen francès, tot i que l'índex d'escolarització és baix.
Existeixen materials per a l'alfabetització en merey. La primera proposta ortogràfica es va fer vers el 1990 i es va revisar el 2001.
meri
meri
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca merey
- ca mere sin. compl.
- ca meri sin. compl.
- ca mofu de méri sin. compl.
- de Meri
- de Mere sin. compl.
- de Meri sin. compl.
- de Mofu de Meri sin. compl.
- en Merey
- en Mere sin. compl.
- en Meri sin. compl.
- en Mofu de méri sin. compl.
- es merey
- es mere sin. compl.
- es meri sin. compl.
- es mofu de méri sin. compl.
- eu merey
- eu mere sin. compl.
- eu meri sin. compl.
- eu mofu de méri sin. compl.
- fr merey
- fr mere sin. compl.
- fr meri sin. compl.
- fr mofu de Méri sin. compl.
- gl merey
- gl mere sin. compl.
- gl meri sin. compl.
- gl mofu de méri sin. compl.
- it merey
- it mere sin. compl.
- it meri sin. compl.
- it mofu de méri sin. compl.
- nl Mehri
- nl Mere sin. compl.
- nl Meri sin. compl.
- nl Mofu de Meri sin. compl.
- pt merey
- pt mere sin. compl.
- pt meri sin. compl.
- pt mofu de méri sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El merey està directament emparentat amb les llengües mofu-gudur, mofu del nord, cuvok, mafa, buwal i mina, entre d'altres.
El merey és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Per a relacionar-se amb altres grups ètnics de la regió, els merey utilitzen el ful, llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants aprenen francès, tot i que l'índex d'escolarització és baix.
Existeixen materials per a l'alfabetització en merey. La primera proposta ortogràfica es va fer vers el 1990 i es va revisar el 2001.
El merey és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Per a relacionar-se amb altres grups ètnics de la regió, els merey utilitzen el ful, llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants aprenen francès, tot i que l'índex d'escolarització és baix.
Existeixen materials per a l'alfabetització en merey. La primera proposta ortogràfica es va fer vers el 1990 i es va revisar el 2001.
meru
meru
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rwo
- ca kirwo sin. compl.
- ca meru sin. compl.
- ca rwa sin. compl.
- ar روو
- cy Rwo
- cy Kirwo sin. compl.
- cy Meru sin. compl.
- cy Rwa sin. compl.
- de Rwo
- de Kirwo sin. compl.
- de Meru sin. compl.
- de Rwa sin. compl.
- en Rwo
- en Kirwo sin. compl.
- en Meru sin. compl.
- en Rwa sin. compl.
- es rua
- es kirwo sin. compl.
- es meru sin. compl.
- es rwa sin. compl.
- es rwo sin. compl.
- eu rwera
- eu kirwo sin. compl.
- eu meru sin. compl.
- eu rwa sin. compl.
- eu rwo sin. compl.
- fr rwo
- fr kirwo sin. compl.
- fr meru sin. compl.
- fr rwa sin. compl.
- gl rwo
- gl kirwo sin. compl.
- gl meru sin. compl.
- gl rwa sin. compl.
- gn rwo
- gn kirwo sin. compl.
- gn meru sin. compl.
- gn rwa sin. compl.
- it rwo
- it kirwo sin. compl.
- it meru sin. compl.
- it rwa sin. compl.
- pt rwo
- pt kirwo sin. compl.
- pt meru sin. compl.
- pt rwa sin. compl.
- tmh Tarwut
- tmh kirwo sin. compl.
- tmh meru sin. compl.
- tmh Rwa sin. compl.
- zh 勒沃语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El rwo, també anomenat meru, és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, concretament a la regió del mont Meru, situat a l'oest del Kilimanjaro. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
No s'ha de confondre el rwo o meru parlat a Tanzània amb la llengua meru parlada a Kenya.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
No s'ha de confondre el rwo o meru parlat a Tanzània amb la llengua meru parlada a Kenya.
mescalero
mescalero
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca mescalero
- cy Mescalero
- de Mescalero
- en Mescalero Apache
- en Mescalero sin. compl.
- es mescalero
- eu mescaleroera
- eu mescalero sin. compl.
- fr mescalero
- gl mescalero
- gn meskaléro
- it mescalero
- pt mescalero
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes són inintel·ligibles entre elles.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes són inintel·ligibles entre elles.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.
meskwaki
meskwaki
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca fox-sauk-kickapoo
- ca meskwaki sin. compl.
- ca mesquakie sin. compl.
- cy Fox-Sauk-Kickapoo
- cy Meskwaki sin. compl.
- cy Mesquakie sin. compl.
- de Fox-Sauk-Kickapoo
- de Meskwaki sin. compl.
- de Mesquakie sin. compl.
- en Fox-Sauk-Kickapoo
- en Meskwaki sin. compl.
- en Mesquakie sin. compl.
- es sauk-fox-kickapú
- es meskwaki sin. compl.
- es mesquakie sin. compl.
- eu fox-sauk-kickapoo
- eu fox-sauk-kickapoo sin. compl.
- eu meskwaki sin. compl.
- eu mesquakie sin. compl.
- fr fox-sauk-kickapou
- fr fox-sauk-kickapoo sin. compl.
- fr meskwaki sin. compl.
- fr mesquakie sin. compl.
- gl fox-sauk-kickapoo
- gl meskwaki sin. compl.
- gl mesquakie sin. compl.
- gn fox-sauk-kickapu
- gn meskwaki sin. compl.
- gn mesquakie sin. compl.
- it fox-sauk-kickapoo
- it meskwaki sin. compl.
- it mesquakie sin. compl.
- pt fox-sauk-kickapoo
- pt meskwaki sin. compl.
- pt mesquakie sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Els mesquakie, els sauk/sac i els kickapoo són tres grups indígenes que parlen varietats de la mateixa llengua. La varietat fox, parlada pels mesquakie, té uns 200 parlants, la varietat kickapoo, uns 1.500 parlants, i la varietat sauk té només els darrers parlants. Hi ha autors que consideren que el kickapoo és una llengua diferent.
Són comunitats originàries de la costa est canadenca que van ser desplaçades cap a la ubicació actual. Cal remarcar que els kickapoos van arribar fins a Mèxic, on hi ha una comunitat que resideix a Coahuila. El desplaçament va provocar un fort desarrelament i, en conseqüència, l'abandonament progressiu de les tradicions culturals ancestrals i de la llengua. Actualment, com que tots els parlants són adults, s'intenta estendre la llengua a les generacions joves.
Els kickapoos eren originàriament veïns dels shawnis. Sembla que el terme kickapoo és una deformació d'una paraula shawni que significa 'passejants'.
La comunitat kickapoo va desenvolupar una llengua xiulada, és a dir, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
Són comunitats originàries de la costa est canadenca que van ser desplaçades cap a la ubicació actual. Cal remarcar que els kickapoos van arribar fins a Mèxic, on hi ha una comunitat que resideix a Coahuila. El desplaçament va provocar un fort desarrelament i, en conseqüència, l'abandonament progressiu de les tradicions culturals ancestrals i de la llengua. Actualment, com que tots els parlants són adults, s'intenta estendre la llengua a les generacions joves.
Els kickapoos eren originàriament veïns dels shawnis. Sembla que el terme kickapoo és una deformació d'una paraula shawni que significa 'passejants'.
La comunitat kickapoo va desenvolupar una llengua xiulada, és a dir, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
mesquakie
mesquakie
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca fox-sauk-kickapoo
- ca meskwaki sin. compl.
- ca mesquakie sin. compl.
- cy Fox-Sauk-Kickapoo
- cy Meskwaki sin. compl.
- cy Mesquakie sin. compl.
- de Fox-Sauk-Kickapoo
- de Meskwaki sin. compl.
- de Mesquakie sin. compl.
- en Fox-Sauk-Kickapoo
- en Meskwaki sin. compl.
- en Mesquakie sin. compl.
- es sauk-fox-kickapú
- es meskwaki sin. compl.
- es mesquakie sin. compl.
- eu fox-sauk-kickapoo
- eu fox-sauk-kickapoo sin. compl.
- eu meskwaki sin. compl.
- eu mesquakie sin. compl.
- fr fox-sauk-kickapou
- fr fox-sauk-kickapoo sin. compl.
- fr meskwaki sin. compl.
- fr mesquakie sin. compl.
- gl fox-sauk-kickapoo
- gl meskwaki sin. compl.
- gl mesquakie sin. compl.
- gn fox-sauk-kickapu
- gn meskwaki sin. compl.
- gn mesquakie sin. compl.
- it fox-sauk-kickapoo
- it meskwaki sin. compl.
- it mesquakie sin. compl.
- pt fox-sauk-kickapoo
- pt meskwaki sin. compl.
- pt mesquakie sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Els mesquakie, els sauk/sac i els kickapoo són tres grups indígenes que parlen varietats de la mateixa llengua. La varietat fox, parlada pels mesquakie, té uns 200 parlants, la varietat kickapoo, uns 1.500 parlants, i la varietat sauk té només els darrers parlants. Hi ha autors que consideren que el kickapoo és una llengua diferent.
Són comunitats originàries de la costa est canadenca que van ser desplaçades cap a la ubicació actual. Cal remarcar que els kickapoos van arribar fins a Mèxic, on hi ha una comunitat que resideix a Coahuila. El desplaçament va provocar un fort desarrelament i, en conseqüència, l'abandonament progressiu de les tradicions culturals ancestrals i de la llengua. Actualment, com que tots els parlants són adults, s'intenta estendre la llengua a les generacions joves.
Els kickapoos eren originàriament veïns dels shawnis. Sembla que el terme kickapoo és una deformació d'una paraula shawni que significa 'passejants'.
La comunitat kickapoo va desenvolupar una llengua xiulada, és a dir, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
Són comunitats originàries de la costa est canadenca que van ser desplaçades cap a la ubicació actual. Cal remarcar que els kickapoos van arribar fins a Mèxic, on hi ha una comunitat que resideix a Coahuila. El desplaçament va provocar un fort desarrelament i, en conseqüència, l'abandonament progressiu de les tradicions culturals ancestrals i de la llengua. Actualment, com que tots els parlants són adults, s'intenta estendre la llengua a les generacions joves.
Els kickapoos eren originàriament veïns dels shawnis. Sembla que el terme kickapoo és una deformació d'una paraula shawni que significa 'passejants'.
La comunitat kickapoo va desenvolupar una llengua xiulada, és a dir, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
messaga
messaga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca ugare
- ca banagere sin. compl.
- ca iyon sin. compl.
- ca messaga sin. compl.
- ca messaga-ekol sin. compl.
- ca messaka sin. compl.
- de Messake
- de Banagere sin. compl.
- de Batomo sin. compl.
- de Iyon sin. compl.
- de Mesaka sin. compl.
- en Ugare
- en Banagere sin. compl.
- en Iyon sin. compl.
- en Messaga sin. compl.
- en Messaga-ekol sin. compl.
- en Messaka sin. compl.
- es ugare
- es banagere sin. compl.
- es iyon sin. compl.
- es messaga sin. compl.
- es messaga-ekol sin. compl.
- es messaka sin. compl.
- eu ugare
- eu banagere sin. compl.
- eu iyon sin. compl.
- eu messaga sin. compl.
- eu messaga-ekol sin. compl.
- eu messaka sin. compl.
- fr mesaka
- fr banagere sin. compl.
- fr messaga-Ekol sin. compl.
- fr messaka sin. compl.
- fr ugare sin. compl.
- gl ugare
- gl banagere sin. compl.
- gl iyon sin. compl.
- gl messaga sin. compl.
- gl messaga-ekol sin. compl.
- gl messaka sin. compl.
- it ugare
- it banagere sin. compl.
- it iyon sin. compl.
- it messaga sin. compl.
- it messaga-ekol sin. compl.
- it messaka sin. compl.
- nl Ugare
- nl Banagere sin. compl.
- nl Mesaka sin. compl.
- nl Messaga-Ekol sin. compl.
- nl Messake sin. compl.
- pt ugare
- pt banagere sin. compl.
- pt iyon sin. compl.
- pt messaga sin. compl.
- pt messaga-ekol sin. compl.
- pt messaka sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
L'ugare és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Aproximadament el 75-80% dels ugares viuen a la banda camerunesa de la frontera. El grup s'autodenomina ugare o binangeli, però els forasters els anomenen habitualment messaka.
Les llengües veïnes de l'ugare són el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llengües i amb la resta de llengües del grup tivoide, però caldria fer més recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el grup tivoide ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ugare en seria una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'esimbi.
Les llengües veïnes de l'ugare són el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llengües i amb la resta de llengües del grup tivoide, però caldria fer més recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el grup tivoide ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ugare en seria una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'esimbi.
messaga-ekol
messaga-ekol
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca ugare
- ca banagere sin. compl.
- ca iyon sin. compl.
- ca messaga sin. compl.
- ca messaga-ekol sin. compl.
- ca messaka sin. compl.
- de Messake
- de Banagere sin. compl.
- de Batomo sin. compl.
- de Iyon sin. compl.
- de Mesaka sin. compl.
- en Ugare
- en Banagere sin. compl.
- en Iyon sin. compl.
- en Messaga sin. compl.
- en Messaga-ekol sin. compl.
- en Messaka sin. compl.
- es ugare
- es banagere sin. compl.
- es iyon sin. compl.
- es messaga sin. compl.
- es messaga-ekol sin. compl.
- es messaka sin. compl.
- eu ugare
- eu banagere sin. compl.
- eu iyon sin. compl.
- eu messaga sin. compl.
- eu messaga-ekol sin. compl.
- eu messaka sin. compl.
- fr mesaka
- fr banagere sin. compl.
- fr messaga-Ekol sin. compl.
- fr messaka sin. compl.
- fr ugare sin. compl.
- gl ugare
- gl banagere sin. compl.
- gl iyon sin. compl.
- gl messaga sin. compl.
- gl messaga-ekol sin. compl.
- gl messaka sin. compl.
- it ugare
- it banagere sin. compl.
- it iyon sin. compl.
- it messaga sin. compl.
- it messaga-ekol sin. compl.
- it messaka sin. compl.
- nl Ugare
- nl Banagere sin. compl.
- nl Mesaka sin. compl.
- nl Messaga-Ekol sin. compl.
- nl Messake sin. compl.
- pt ugare
- pt banagere sin. compl.
- pt iyon sin. compl.
- pt messaga sin. compl.
- pt messaga-ekol sin. compl.
- pt messaka sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
L'ugare és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Aproximadament el 75-80% dels ugares viuen a la banda camerunesa de la frontera. El grup s'autodenomina ugare o binangeli, però els forasters els anomenen habitualment messaka.
Les llengües veïnes de l'ugare són el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llengües i amb la resta de llengües del grup tivoide, però caldria fer més recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el grup tivoide ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ugare en seria una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'esimbi.
Les llengües veïnes de l'ugare són el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llengües i amb la resta de llengües del grup tivoide, però caldria fer més recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el grup tivoide ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ugare en seria una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'esimbi.
messaka
messaka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca ugare
- ca banagere sin. compl.
- ca iyon sin. compl.
- ca messaga sin. compl.
- ca messaga-ekol sin. compl.
- ca messaka sin. compl.
- de Messake
- de Banagere sin. compl.
- de Batomo sin. compl.
- de Iyon sin. compl.
- de Mesaka sin. compl.
- en Ugare
- en Banagere sin. compl.
- en Iyon sin. compl.
- en Messaga sin. compl.
- en Messaga-ekol sin. compl.
- en Messaka sin. compl.
- es ugare
- es banagere sin. compl.
- es iyon sin. compl.
- es messaga sin. compl.
- es messaga-ekol sin. compl.
- es messaka sin. compl.
- eu ugare
- eu banagere sin. compl.
- eu iyon sin. compl.
- eu messaga sin. compl.
- eu messaga-ekol sin. compl.
- eu messaka sin. compl.
- fr mesaka
- fr banagere sin. compl.
- fr messaga-Ekol sin. compl.
- fr messaka sin. compl.
- fr ugare sin. compl.
- gl ugare
- gl banagere sin. compl.
- gl iyon sin. compl.
- gl messaga sin. compl.
- gl messaga-ekol sin. compl.
- gl messaka sin. compl.
- it ugare
- it banagere sin. compl.
- it iyon sin. compl.
- it messaga sin. compl.
- it messaga-ekol sin. compl.
- it messaka sin. compl.
- nl Ugare
- nl Banagere sin. compl.
- nl Mesaka sin. compl.
- nl Messaga-Ekol sin. compl.
- nl Messake sin. compl.
- pt ugare
- pt banagere sin. compl.
- pt iyon sin. compl.
- pt messaga sin. compl.
- pt messaga-ekol sin. compl.
- pt messaka sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
L'ugare és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Aproximadament el 75-80% dels ugares viuen a la banda camerunesa de la frontera. El grup s'autodenomina ugare o binangeli, però els forasters els anomenen habitualment messaka.
Les llengües veïnes de l'ugare són el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llengües i amb la resta de llengües del grup tivoide, però caldria fer més recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el grup tivoide ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ugare en seria una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'esimbi.
Les llengües veïnes de l'ugare són el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llengües i amb la resta de llengües del grup tivoide, però caldria fer més recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el grup tivoide ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ugare en seria una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'esimbi.
meta'
meta'
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca meta'
- ca bameta sin. compl.
- ca chubo sin. compl.
- ca menemo-moghamo sin. compl.
- ca metta sin. compl.
- ca mitaa sin. compl.
- ca moghamo-menemo sin. compl.
- ca muta sin. compl.
- de Meta'
- de Bameta sin. compl.
- de Chubo sin. compl.
- de Metta sin. compl.
- de Mitaa sin. compl.
- en Meta'
- en Bameta sin. compl.
- en Chubo sin. compl.
- en Menemo-moghamo sin. compl.
- en Metta/Mitaa sin. compl.
- en Moghamo-menemo sin. compl.
- en Muta sin. compl.
- es meta'
- es bameta sin. compl.
- es chubo sin. compl.
- es menemo-moghamo sin. compl.
- es metta/Mitaa sin. compl.
- es moghamo-menemo sin. compl.
- es muta sin. compl.
- eu meta'
- eu bameta sin. compl.
- eu chubo sin. compl.
- eu menemo-moghamo sin. compl.
- eu metta/Mitaa sin. compl.
- eu moghamo-menemo sin. compl.
- eu muta sin. compl.
- fr meta'
- fr bameta sin. compl.
- fr chubo sin. compl.
- fr metta sin. compl.
- fr mitaa sin. compl.
- gl meta'
- gl bameta sin. compl.
- gl chubo sin. compl.
- gl menemo-moghamo sin. compl.
- gl metta/Mitaa sin. compl.
- gl moghamo-menemo sin. compl.
- gl muta sin. compl.
- it meta'
- it bameta sin. compl.
- it chubo sin. compl.
- it menemo-moghamo sin. compl.
- it metta/Mitaa sin. compl.
- it moghamo-menemo sin. compl.
- it muta sin. compl.
- nl Meta'
- nl Bameta sin. compl.
- nl Chubo sin. compl.
- nl Metta sin. compl.
- nl Mitaa sin. compl.
- pt meta'
- pt bameta sin. compl.
- pt chubo sin. compl.
- pt menemo-moghamo sin. compl.
- pt metta/Mitaa sin. compl.
- pt moghamo-menemo sin. compl.
- pt muta sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definición
El meta' és una llengua parlada per unes 87.000 persones a l'àrea de Bamenda. Té com a grups veïns els ngies i els ngoshies, que parlen llengües del mateix grup lingüístic, el momo. Sembla que hi ha cert nivell d'intercomprensió entre les llengües d'aquests tres grups; en converses mixtes els participants poden fer servir les seves respectives llengües o bé el pidgin anglès del Camerun.
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
