Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Paraula de Tecla

Enric Garriga; Mariona Savall; Marina Massaguer

Presentación
  • ca  baietes, n m pl
  • ca  viledes, n m pl sin. compl.

Castells

Definición
Malnom amb què es coneixen popularment i de manera col·lectiva els membres de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, especialment entre les altres colles de la ciutat.
  • ca  baix, n m

Castells

Definición
Cadascun dels castellers que ocupen el primer pis del tronc del castell.
Baixada de l'Àliga Baixada de l'Àliga

Actes

  • ca  Baixada de l'Àliga, n f
  • ca  Baixada del Seguici i les bandes, n f sin. compl.

Actes

Definición
Cercavila nocturna de la nit del 21 de setembre en què diversos elements del Seguici van des del pla de la Seu fins a la plaça del Rei i des d'aquesta fins a la de la Font. Els portadors oficials dels elements cedeixen el lloc als aficionats, que es van rellevant durant el trajecte i que, per una nit, poden fer-los ballar.

Nota

  • L'acte té l'origen en la necessitat de portar la bèstia des del lloc de la Part Alta on s'estava, a la seu del Ball de Diables -a la plaça de la Mitja Lluna, llavors-, per poder participar a la cercavila de la Vigília, el dia 22. Amb els anys ha esdevingut un acte multitudinari al qual s'han anat afegint elements del Seguici i grups de músics, i se n'ha anat modificant el recorregut fins a arribar a l'actual.
  • Hi prenen part l'Àliga, els Gegants Vells, el Lleó, la Mulassa i els Gegants Moros.
  • La música que presideix la cercavila és la de l'"Amparito Roca", encara que també s'hi toquen altres peces festives.
baixada de les escales baixada de les escales

Actes folklòrics i tradicionals

  • ca  baixada de les escales, n f

Actes folklòrics i tradicionals

Definición
Acte d'alguns grups del Seguici a la Tornada de la Professó que consisteix a baixar per les escales de la Catedral en comptes de fer-ho per l'itinerari marcat.

Nota

  • És habitual que els grups facin alguna figura durant aquest trajecte, per exemple: el Ball de Pastorets, la bóta; el Ball de Valencians, la creu caminant, o el Ball del Patatuf, el cuc Santa Tecla.
Baixada del Seguici i les bandes Baixada del Seguici i les bandes

Actes

  • ca  Baixada de l'Àliga, n f
  • ca  Baixada del Seguici i les bandes, n f sin. compl.

Actes

Definición
Cercavila nocturna de la nit del 21 de setembre en què diversos elements del Seguici van des del pla de la Seu fins a la plaça del Rei i des d'aquesta fins a la de la Font. Els portadors oficials dels elements cedeixen el lloc als aficionats, que es van rellevant durant el trajecte i que, per una nit, poden fer-los ballar.

Nota

  • L'acte té l'origen en la necessitat de portar la bèstia des del lloc de la Part Alta on s'estava, a la seu del Ball de Diables -a la plaça de la Mitja Lluna, llavors-, per poder participar a la cercavila de la Vigília, el dia 22. Amb els anys ha esdevingut un acte multitudinari al qual s'han anat afegint elements del Seguici i grups de músics, i se n'ha anat modificant el recorregut fins a arribar a l'actual.
  • Hi prenen part l'Àliga, els Gegants Vells, el Lleó, la Mulassa i els Gegants Moros.
  • La música que presideix la cercavila és la de l'"Amparito Roca", encara que també s'hi toquen altres peces festives.
  • ca  ball, n m

Coreografies

Definición
Una de les parts ballades del Ball de Pastorets, que s'executa amb salts i cops de bastó a terra i per sota de les cames alternativament.

Nota

  • Hi ha una part més lenta, una de més ràpida i una altra de més ràpida encara, que es diferencien pel nombre de cops a terra que donen amb els pals, de sis a cap, abans de cada cop per sota de les cames amb els companys.
  • ca  ball, n m

Coreografies

Definición
Execució de la coreografia completa del Ball dels Set Pecats Capitals.

Nota

  • Dura una mica més de quatre minuts i es veu en diferents moments la constant lluita entre les virtuts, que sempre surten guanyadores, i els pecats. Segueix el model moralitzador dels balls originaris dels segles XIV i XV. Només es fa complet en la ballada final de la cercavila de la vigília i a la Tornada de la Professó del dia de Santa Tecla. Té tres parts que, durant la cercavila, es ballen per separat.
  • ca  ball, n m

Coreografies

Definición
Moviments ordenats d'acord amb el ritme d'una melodia o cançó que efectua un grup coordinat (ball de bastons, Ball de Cercolets), en algun cas amb petits parlaments (Ball de Turcs i Cavallets).
  • ca  ball, n m

Balls i danses

Definición
Conjunt de passos, de gestos, de salts o de posicions amb més o menys ordre d'acord amb el ritme d'una tonada (ball de gralles, ball de festa major).
ball de bastons ball de bastons

Balls i danses

  • ca  ball de bastons, n m

Balls i danses

Definición
Ball en què els balladors duen a les mans bastons, que fan sonar amb cops ritmats d'acord amb la melodia que sona i combinats amb les evolucions del cos; aquests cops són donats alternant les mans i a altures diferents (a l'altura del cap, de les cames). El ball de bastons representa un combat entre dos bàndols.

Nota

  • A Tarragona n'hi ha dos: el Ball de Bastons de Tarragona i el Cos de Bastoners de l'Esbart Santa Tecla.
  • El vestuari comú als dos balls de bastons tarragonins consisteix en camisa blanca, mocador creuat des de l'espatlla -dreta o esquerra, segons la posició a la filera- faldellí de vellut grana amb serrells i amb adorns de tires de colors cosits formant figures geomètriques, faixa, pantalons llargs blancs, polaines amb cascavells, mitjons blancs i espardenyes de vetes. Porten cintes de colors que pengen de les cames per sota el genoll.
  • Els elements que singularitzen cadascun dels dos balls són, pel Ball de Bastons de Tarragona: que els bastoners duen corbata, mocador creuat a l'espatlla vermell o blau amb serrells del color contrari i amb l'emblema de l'agrupació, faixa vermella i el faldellí -rematat amb serrell verd- també porta cascavells; els dos caps de colla -un per cada grup de vuit- duen els mocadors i faldellins daurats i la faixa verda. Els balladors del Cos de Bastoners de l'Esbart Santa Tecla duen faixa morada, mocadors creuats d'estampats acolorits diversos i porten cintes de colors penjant dels braços; els dos caps de colla duen faldilla verda.
  • Les coreografies dels balls de bastons parteixen de set moviments bàsics de mans i bastons que, en diverses combinacions, donen lloc a les dues figures bàsiques, la llarga i la simussara. A partir d'aquestes dues figures, combinant-les i afegint-hi salts, canvis de parelles i de posicions, etc., els balls de bastons tarragonins executen una sèrie de figures, entre les quals es coneixen: la marxa, la botifarra, el centro o Sant Magí, el centro de dotze, el centro Pericó, els Nanos, els Nanos Nous, el Pere Roca, el Pericó senzill, el doble centro o Santa Tecla, el pont, la titanya, la mort del dimoni, etc.