entrecanal
entrecanal
Arquitectura i urbanisme
- ca entrecanal, n f
- es entrecanal
- en fillet
Arquitectura i urbanisme
Definición
Espai que hi ha entre dues estries contigües.
entrecarrer
entrecarrer
Escultura, Arquitectura i urbanisme
- ca entrecarrer, n m
- es entrecalle
Escultura, Arquitectura i urbanisme
Definición
Espai que hi ha entre dos carrers d'un retaule.
entrecor
entrecor
Arquitectura i urbanisme
- ca entrecor, n m
- es entrecoro
Arquitectura i urbanisme
Definición
Espai que hi ha entre el cor i el presbiteri.
entrellaçat
entrellaçat
Arts decoratives
- ca entrellaçat, n m
- es entrelazado
- en interlace
- en interlacement
Arts decoratives
Definición
Element decoratiu format per una sèrie d'elements encreuats, siguin motllures, xifres o figures geomètriques.
entresol
entresol
Arquitectura i urbanisme
- ca entresol, n m
- es entresuelo
- en entresol
- en mezzanine
- en mezzanine floor
Arquitectura i urbanisme
Definición
Pis situat damunt la planta baixa d'un edifici, generalment de sostre més baix i finestres més petites que els altres pisos.
envà
envà
Arquitectura i urbanisme
- ca envà, n m
- es tabique
- en partition
- en partition wall
Arquitectura i urbanisme
Definición
Paret prima que no té funció estructural.
environament
environament
Conceptes generals
- ca environament, n m
- ca instal·lació, n f
- es entorno
- es environment
- en environment
- en installation
- en installation art
Conceptes generals
Definición
Muntatge o ambientació artístic d'un espai determinat amb materials tàctils, visuals, sonors o olfactius que pot ser recorregut per un espectador i percebut pels seus sentits.
epistili
epistili
Arquitectura i urbanisme
- ca arquitrau, n m
- ca epistili, n m sin. compl.
- es arquitrabe
- es epistilo
- en architrave
- en epistyle
Arquitectura i urbanisme
Definición
Mitjà que forma la part inferior d'un entaulament, que descansa directament sobre el capitell d'una columna i cobreix l'intercolumni.
epistilis
epistilis
Arquitectura i urbanisme
- ca entaulament, n m
- ca epistilis, n m pl sin. compl.
- es entablamento
- en entablature
Arquitectura i urbanisme
Definición
Conjunt d'elements arquitectònics que corona un edifici d'estil clàssic.
Nota
- Un entaulament està constituït, de baix a dalt, per l'arquitrau, el fris i la cornisa.
equí
equí
Escultura
- ca equí, n m
- es equino
- en echinus
Escultura
Definición
Motllura de secció parabòlica situada entre l'àbac i l'astràgal d'un capitell dòric.
