Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura

Presentación
  • ca  façana, n f
  • ca  frontis, n m
  • ca  fatxada, n f sin. compl.
  • es  fachada
  • es  frontis
  • en  facade

Arquitectura i urbanisme

Definición
Cara exterior dels murs que delimiten un edifici, especialment la que té la porta principal.
  • ca  frontispici, n m
  • ca  façana principal, n f sin. compl.
  • ca  frontis, n m sin. compl.
  • es  fachada principal
  • es  frontis
  • es  frontispicio
  • en  front
  • en  frontispiece

Arquitectura i urbanisme

Definición
Façana principal d'un edifici.
  • ca  frontó, n m
  • ca  frontispici, n m sin. compl.
  • es  frontispicio
  • es  frontón
  • en  pediment

Arquitectura i urbanisme

Definición
Acabament triangular o de perfil corbat d'una façana, un pòrtic, una porta o una finestra.
  • ca  frontispici, n m
  • ca  façana principal, n f sin. compl.
  • ca  frontis, n m sin. compl.
  • es  fachada principal
  • es  frontis
  • es  frontispicio
  • en  front
  • en  frontispiece

Arquitectura i urbanisme

Definición
Façana principal d'un edifici.
  • ca  frontó, n m
  • ca  frontispici, n m sin. compl.
  • es  frontispicio
  • es  frontón
  • en  pediment

Arquitectura i urbanisme

Definición
Acabament triangular o de perfil corbat d'una façana, un pòrtic, una porta o una finestra.
  • ca  frontó circular, n m
  • ca  frontó corb, n m sin. compl.
  • es  frontón curvo
  • es  frontón de vuelta redonda
  • en  segmental pediment

Arquitectura i urbanisme

Definición
Frontó que té la cornisa traçada en forma d'arc circular.
  • ca  frontó circular, n m
  • ca  frontó corb, n m sin. compl.
  • es  frontón curvo
  • es  frontón de vuelta redonda
  • en  segmental pediment

Arquitectura i urbanisme

Definición
Frontó que té la cornisa traçada en forma d'arc circular.
  • ca  frontó partit, n m
  • es  frontón partido
  • en  broken pediment

Arquitectura i urbanisme

Definición
Frontó en el qual falta el vèrtex superior.
  • ca  frottage [fr], n m
  • es  frottage
  • en  frottage

Pintura i dibuix

Definición
Tècnica d'expressió plàstica consistent a fregar amb una matèria pulverulent i dura, com ara la mina d'un llapis, un paper col·locat sobre una superfície per obtenir una imatge de la textura d'aquest suport.
  • ca  frottage [fr], n m
  • es  frottage
  • en  frottage

Pintura i dibuix

Definición
Obra plàstica que resulta d'aplicar el frottage.