matacà
matacà
Arquitectura i urbanisme
- ca matacà, n m
- ca lladronera, n f sin. compl.
- es matacán
- en machicolation
Arquitectura i urbanisme
Definición
Construcció de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, consistent en un parapet en voladís, amb unes espitlleres al terra, per a poder observar i combatre l'enemic amb avantatge.
matèric -a
matèric -a
Pintura i dibuix
- ca matèric -a, adj
- es matérico -ca
- en matter
Pintura i dibuix
Definición
Dit de la pintura en què es destaca l'ús de la matèria, sobretot quan presenta empastaments gruixats o incorpora elements extrapictòrics, com ara arena, ciment, serradís o altres elements.
matriu
matriu
Gravat
- ca matriu, n f
- ca gravat, n m sin. compl.
- ca il·lustració, n f sin. compl.
- es matriz
- en matrix
Gravat
Definición
Planxa gravada que, un pic entintada, es pot imprimir per a obtenir còpies d'un original primitiu.
matroneu
matroneu
Arquitectura i urbanisme
- ca matroneu, n m
- ca trifori, n m
- es matroneo
- en matroneum
Arquitectura i urbanisme
Definición
Tribuna d'una basílica paleocristiana generalment reservada a les dones.
mausoleu
mausoleu
Arquitectura i urbanisme
- ca mausoleu, n m
- es mausoleo
- en mausoleum
Arquitectura i urbanisme
Definición
Tomba monumental.
meandre
meandre
Escultura
- ca meandre, n m
- es meandro
- en Greek key
- en meander
Escultura
Definición
Element decoratiu format per una faixa de línies trencades que creen entrants i sortints o enllaços sinuosos, característic de l'estil grec.
medalló
medalló
Escultura
- ca medalló, n m
- es medallón
- en medallion
Escultura
Definición
Element decoratiu de forma circular o ovalada esculpit en baix relleu.
megàlit
megàlit
Escultura, Arquitectura i urbanisme
- ca megàlit, n m
- es megalito
- en megalith
Escultura, Arquitectura i urbanisme
Definición
Monument prehistòric construït amb una o més pedres de grans dimensions.
mègaron
mègaron
Arquitectura i urbanisme
- ca mègaron, n m
- es megarón
- en megaron
Arquitectura i urbanisme
Definición
Sala més interna i més sumptuosa d'un palau micènic, precedida d'un vestíbul amb dues columnes i un propileu.
menhir
menhir
Escultura
- ca menhir, n m
- es menhir
- en menhir
Escultura
Definición
Megàlit consistent en una gran pedra clavada verticalment a terra.