Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura

Presentación
sobreportal sobreportal

Arquitectura i urbanisme

  • ca  llinda, n f
  • ca  llindar, n m sin. compl.
  • ca  sobrellinda, n f sin. compl.
  • ca  sobreportal, n m sin. compl.
  • es  cargadero
  • es  cumbrera
  • es  dintel
  • es  platabanda
  • en  breastsummer
  • en  lintel

Arquitectura i urbanisme

Definición
Element arquitectònic horitzontal d'una sola peça que clou la part superior d'una obertura i descarrega el pes damunt els muntants.
sotabanc sotabanc

Arquitectura i urbanisme

  • ca  sotabanc, n m
  • es  sotabanco

Arquitectura i urbanisme

Definición
Filada feta damunt una cornisa o una imposta per alçar l'arrencada d'un arc o una volta i deixar-ne visible tot l'intradós.
sotavolta sotavolta

Arquitectura i urbanisme

  • ca  intradós, n m
  • ca  sotavolta, n f sin. compl.
  • es  intradós
  • en  intrados
  • en  soffit

Arquitectura i urbanisme

Definición
Superfície interior d'un arc o una volta.

Nota

  • El plural d'intradós és intradossos.
soterrani soterrani

Arquitectura i urbanisme

  • ca  soterrani, n m
  • es  sótano
  • en  basement

Arquitectura i urbanisme

Definición
Espai construït totalment per sota de la rasant del terra.
stabile [en] stabile [en]

Escultura

  • ca  stabile [en], n m
  • es  estable
  • es  stabile
  • en  stabile

Escultura

Definición
Escultura abstracta característica de l'art cinètic, constituïda per diverses peces o figures simples, generalment metàl·liques i planes, que transmet sensació de moviment però que és estàtica.

Nota

  • 1. Un stabile s'associa fonamentalment a l'artista nord-americà Alexander Calder, creador d'aquest tipus d'escultura a la dècada dels anys trenta del segle xx. 2. Stabile és una denominació d'origen anglès encunyada per l'escultor Hans Arp i creada, probablement, per acronímia a partir de l'adjectiu stable 'estable' i el substantiu mobile 'mòbil'.
stambha stambha

Arquitectura i urbanisme

  • ca  stambha, n m
  • es  stambha
  • en  skambha
  • en  stambha

Arquitectura i urbanisme

Definición
Element arquitectònic commemoratiu en forma de columna o de torre, decorat amb inscripcions i motius religiosos, propi de l'arquitectura de l'Índia.

Nota

  • La denominació stambha procedeix del sànscrit. La transliteració segons el sistema internacional és stambha.
stavkirke stavkirke

Arquitectura i urbanisme

  • ca  stavkirke, n f
  • es  stavkirke
  • en  stave church

Arquitectura i urbanisme

Definición
Església escandinava de fusta, pròpia dels segles XI-XIII.
stupa stupa

Arquitectura i urbanisme

  • ca  stupa, n m
  • ca  dàgoba, n m sin. compl.
  • es  dagaba
  • es  dagoba
  • es  stupa
  • en  dagoba
  • en  stupa

Arquitectura i urbanisme

Definición
Monument commemoratiu o destinat a guardar-hi relíquies, d'origen indi, característic del budisme, consistent en una estructura massissa de pedra en forma de túmul semiesfèric o acampanat, coronat per una balustrada amb un pal que sosté un o diversos para-sols d'honor.

Nota

  • La denominació stupa és pròpia de l'Índia i la denominació dàgoba és pròpia de Sri Lanka.
suburbi suburbi

Arquitectura i urbanisme

  • ca  suburbi, n m
  • es  suburbio

Arquitectura i urbanisme

Definición
Barri perifèric d'una ciutat, generalment habitat per classes socials baixes.
  • ca  suda, n f

Arquitectura i urbanisme

Definición
Castell d'origen àrab.