Back to top

Diccionari de dret administratiu

Presentación
  • ca  normes bàsiques d'edificació, n f pl
  • ca  NBE, n f pl sigla
  • es  normas básicas de edificación, n f pl
  • es  NBE, n f pl sigla

Urbanisme

Definición
Conjunt d'exigències tècniques que ha de complir un edifici.
necessitat pública necessitat pública

Dret administratiu general

  • ca  necessitat pública, n f
  • es  necesidad pública, n f

Dret administratiu general

Definición
Necessitat que es genera perquè hi ha una demanda social que l'Administració pública ha de satisfer i costejar.
negociació col·lectiva negociació col·lectiva

Personal al servei de l'Administració

  • ca  negociació col·lectiva, n f
  • es  negociación colectiva, n f

Personal al servei de l'Administració

Definición
Establiment de convenis, pactes o acords sobre les condicions de treball dels treballadors públics elaborats pels representants dels treballadors públics i els òrgans de representació de les administracions públiques, que han d'estar subjectes als principis de legalitat, cobertura pressupostària, obligatorietat, bona fe negocial, publicitat i transparència.
negociat negociat

Organització administrativa

  • ca  negociat, n m
  • es  negociado, n m

Organització administrativa

Definición
Unitat administrativa de nivell inferior d'una administració pública integrada dins una secció.
nivell nivell

Personal al servei de l'Administració

  • ca  nivell, n m
  • es  nivel, n m

Personal al servei de l'Administració

Definición
Conjunt de llocs de treball de funcionari classificats atenent als criteris de titulació, especialització, responsabilitat, competència i comandament.

Nota

  • Els llocs de treball del personal laboral d'una administració pública es classifiquen d'acord amb la legislació laboral.
nomenament nomenament

Personal al servei de l'Administració

  • ca  nomenament, n m
  • es  nombramiento, n m

Personal al servei de l'Administració

Definición
Acte administratiu pel qual, un cop s'han acomplert tots els tràmits del procediment de selecció corresponent, es designa una persona per a un càrrec o una plaça.

Nota

  • Un nomenament s'ha de publicar en el diari oficial corresponent.
norma administrativa norma administrativa

Fonts de l'ordenament administratiu

  • ca  norma administrativa, n f
  • es  norma administrativa, n f

Fonts de l'ordenament administratiu

Definición
Norma continguda en una disposició reglamentària o que se'n desprèn.
norma de planejament urbanístic norma de planejament urbanístic

Urbanisme

  • ca  norma de planejament urbanístic, n f
  • es  norma de planeamiento urbanístico, n f

Urbanisme

Definición
Instrument de planejament urbanístic general que supleix un pla d'ordenació urbanística municipal en cas de suspensió o de pèrdua de vigència o que en completa les determinacions.

Nota

  • Una norma de planejament urbanístic té com a finalitat qualificar el sòl urbà i el sòl no urbanitzable i establir-ne les determinacions amb un grau de precisió suficient per a la gestió del sòl, i té una vigència determinada mentre finalitza la tramitació del pla d'ordenació urbanística municipal.
norma tècnica norma tècnica

Dret administratiu general

  • ca  norma tècnica, n f
  • es  norma técnica, n f

Dret administratiu general

Definición
Document de referència establert per consens i aprovat per un organisme de normalització reconegut que conté especificacions tècniques per a certs procediments, productes, serveis o activitats fonamentades en els resultats de l'experiència i el desenvolupament tecnològic.

Nota

  • Els poders públics poden assumir com a pròpia una norma tècnica mitjançant remissions des de normes jurídiques, la qual cosa és una manifestació de l'autoregulació regulada.
norma urbanística norma urbanística

Urbanisme

  • ca  norma urbanística, n f
  • es  norma urbanística, n f

Urbanisme

Definición
Norma que forma part d'un pla d'ordenació urbanística i que estableix les determinacions que corresponen a aquest pla, per a cada classe i categoria de sòl.