Back to top

Diccionari de dret administratiu

Presentación
unitat administrativa unitat administrativa

Organització administrativa

  • ca  unitat administrativa, n f
  • es  unidad administrativa, n f

Organització administrativa

Definición
Conjunt de llocs de treball que depenen funcionalment i orgànicament d'un mateix cap, que representa l'element organitzatiu bàsic de l'estructura orgànica d'una administració pública.
unitat d'actuació unitat d'actuació

Urbanisme

  • ca  unitat d'actuació urbanística, n f
  • ca  unitat d'actuació, n f sin. compl.
  • es  unidad de actuación, n f
  • es  unidad de actuación urbanística, n f

Urbanisme

Definición
Superfície de sòl delimitada per a l'execució d'un pla d'ordenació urbanística municipal o un programa d'actuació urbanística municipal que s'estableix quan no es poden complir les condicions per a determinar un polígon o quan no es tracta d'actuacions aïllades, i que permet almenys la distribució justa entre els propietaris de les càrregues i els beneficis derivats del planejament urbanístic.
unitat d'actuació urbanística unitat d'actuació urbanística

Urbanisme

  • ca  unitat d'actuació urbanística, n f
  • ca  unitat d'actuació, n f sin. compl.
  • es  unidad de actuación, n f
  • es  unidad de actuación urbanística, n f

Urbanisme

Definición
Superfície de sòl delimitada per a l'execució d'un pla d'ordenació urbanística municipal o un programa d'actuació urbanística municipal que s'estableix quan no es poden complir les condicions per a determinar un polígon o quan no es tracta d'actuacions aïllades, i que permet almenys la distribució justa entre els propietaris de les càrregues i els beneficis derivats del planejament urbanístic.
unitat d'execució unitat d'execució

Urbanisme

  • ca  unitat d'execució, n f
  • es  unidad de ejecución, n f

Urbanisme

Definición
Superfície de sòl urbà en la qual un pla d'ordenació urbanística municipal preveu alguna actuació edificatòria.

Nota

  • Una unitat d'execució es considera sòl urbà no consolidat.
  • ca  urbanisme, n m
  • es  urbanismo, n m

Urbanisme

Definición
Conjunt d'instruments i de tècniques d'ordenació del territori i de la seva transformació física, mitjançant els processos d'edificació i d'urbanització del sòl.
urbanisme participatiu urbanisme participatiu

Urbanisme

  • ca  urbanisme participatiu, n m
  • es  urbanismo participativo, n m

Urbanisme

Definición
Planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística.

Nota

  • L'Administració pública promou la participació ciutadana en projectes urbanístics mitjançant audiències públiques, pàgines web on es poden consultar els expedients urbanístics i presentar suggeriments, etc.
urbanització urbanització

Urbanisme

  • ca  urbanització, n f
  • es  urbanización, n f

Urbanisme

Definición
Transformació del sòl rural en sòl urbà, mitjançant les obres necessàries de condicionament i preparació per a l'ús urbà.
urbanització bàsica urbanització bàsica

Urbanisme

  • ca  urbanització bàsica, n f
  • es  urbanización básica, n f

Urbanisme

Definición
Urbanització que comprèn les obres relatives al sanejament, incloent-hi els col·lectors d'aigües pluvials i d'aigües residuals i les actuacions relacionades amb la depuració d'aigües residuals, la compactació i anivellament de terrenys destinats a carrers i vies, incloent-hi el pas de vianants, i les xarxes de subministrament i distribució d'aigua, d'energia elèctrica i de connexió a les xarxes de telecomunicacions.
ús anormal ús anormal

Béns de l'Administració

  • ca  ús anormal, n m
  • es  uso anormal, n m

Béns de l'Administració

Definición
Ús d'un bé de domini públic amb una finalitat diferent de l'habitual.

Nota

  • Per exemple, utilitzar la platja o utilitzar el carrer per rodar-hi un anunci publicitari és un ús anormal de la platja o del carrer.
ús comú ús comú

Béns de l'Administració

  • ca  ús comú, n m
  • es  uso común, n m

Béns de l'Administració

Definición
Ús d'un bé de domini públic que correspon indistintament a qualsevol ciutadà, de manera que l'ús que en fa una persona no n'impedeix l'ús a les altres.

Nota

  • L'ús comú pot ser general o especial. L'ús comú general és el que pot exercir lliurement qualsevol persona física d'acord amb la naturalesa del bé i sense necessitat d'una qualificació específica. Es considera ús comú especial aquell en què concorren circumstàncies singulars de perillositat, intensitat d'ús o altres de similars, les quals poden determinar la subjecció d'aquest ús a llicència o autorització.