Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  estreptocinasa-estreptodornasa, n f

Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Mixtura d'estreptocinasa i estreptodornasa; és emprada per via tòpica com a fibrinolític per tal d'eliminar acumulacions de fibrina i coàguls.
  • ca  estreptococ, n m
  • ca  estreptòcit, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Organisme pertanyent al gènere estreptococ.
  • ca  estreptococ, n m
  • ca  estreptòcit, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Bacteri esfèric que, per manca de separació de les cèl·lules filles, resta agrupat amb d'altres formant una cadena.
  • ca  estreptococ, n m
  • ca  estreptòcit, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Streptococcus sp) constituït per cèl·lules grampositives en forma de coc d'aproximadament 1 mm de diàmetre, que solen presentar-se en parells o formant cadenes. Són quimioorganòtrofs, anaerobis facultatius i catalasa i oxidasa negatius. En algunes espècies és normal la formació de càpsules, i la majoria creix a temperatures entre 30 i 37°C, tot i que els enterococs (les espècies intestinals) poden créixer normalment a 45°C. Són patògens humans i d'altres animals, i es troben principalment en els aparells respiratori i digestiu. Les espècies solen dividir-se en quatre grans grups: els estreptococs de la llet, els piògens, els viridans i els fecals. Llevat dels que pertanyen al tercer grup, tots tenen un carbohidrat C a la paret cel·lular que en permet fer una classificació antigènica (classificació de Lancefield). També se'n fa una classificació segons el tipus d'hemòlisi que produeixen en cultiu d'agar-sang.
  • ca  estreptòcit, n m

Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària

Definición
Cos ameboide, d'aspecte moniliforme, que hom pot veure en les vesícules de l'estomatitis epizoòtica.
  • ca  estreptococ, n m
  • ca  estreptòcit, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Organisme pertanyent al gènere estreptococ.
  • ca  estreptococ, n m
  • ca  estreptòcit, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Bacteri esfèric que, per manca de separació de les cèl·lules filles, resta agrupat amb d'altres formant una cadena.
  • ca  estreptococ, n m
  • ca  estreptòcit, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Streptococcus sp) constituït per cèl·lules grampositives en forma de coc d'aproximadament 1 mm de diàmetre, que solen presentar-se en parells o formant cadenes. Són quimioorganòtrofs, anaerobis facultatius i catalasa i oxidasa negatius. En algunes espècies és normal la formació de càpsules, i la majoria creix a temperatures entre 30 i 37°C, tot i que els enterococs (les espècies intestinals) poden créixer normalment a 45°C. Són patògens humans i d'altres animals, i es troben principalment en els aparells respiratori i digestiu. Les espècies solen dividir-se en quatre grans grups: els estreptococs de la llet, els piògens, els viridans i els fecals. Llevat dels que pertanyen al tercer grup, tots tenen un carbohidrat C a la paret cel·lular que en permet fer una classificació antigènica (classificació de Lancefield). També se'n fa una classificació segons el tipus d'hemòlisi que produeixen en cultiu d'agar-sang.
  • ca  estreptococ beta, n m
  • ca  diplococ de Class, n m sin. compl.
  • ca  diplococ de l'escarlatina, n m sin. compl.
  • ca  estreptococ ß-hemolític, n m sin. compl.

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  estreptococ alfa, n m
  • ca  estreptococ α-hemolític, n m sin. compl.

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament