Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  estreptolisina S, n f

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Hemolisina que actua al voltant de les colònies d'estreptococs en cultius d'agar-sang.
  • ca  estreptomices, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Streptomyces sp) constituït per cèl·lules grampositives bacil·lars o coccoides, immòbils i aeròbies; creixen formant un miceli molt ramificat amb cadenes de conidis. Són sapròfits del sòl, bé que alguns són paràsits d'animals i plantes. Produeixen una varietat de pigments que donen color als micelis vegetatius i aeris. També poden produir exopigments que es difonen en el medi. Comprèn moltes espècies, que tenen gran importància com a font de diversos antibiòtics: actinomicetina (S. albus), que és l'espècie tipus), actinomicina (S. antibioticus), clorotetraciclina (S. aureofaciens), estreptomicina (S. griseus), neomicina (S. fradiae), nistatina (S. noursei), oxitetraciclina (S. rimosus) i altres.
  • ca  estreptomices, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Bacteri del gènere estreptomices.
  • ca  estreptomicina, n f
  • es  estreptomicina, n f
  • fr  streptomycine, n f
  • en  streptomycin, n
  • CAS  57-92-1

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Fàrmacs, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Fàrmac antibiòtic aminoglicosídic que inhibeix la síntesi de les proteïnes bacterianes i altera la membrana i el metabolisme bacterians, mitjançant la interacció amb la subunitat 30S del ribosoma bacterià i amb l'RNA ribosomal 16S.

Nota

  • L'estreptomicina s'empra en el tractament d'infeccions per bacteris gramnegatius i o alguns de grampositius. Sobretot, es fa servir en el tractament de la tuberculosi. És d'origen natural, produïda per un fong estreptomicet Streptomyces griseus.

    La denominació estreptomicina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  estreptomicinoresistència, n f

Farmacologia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Resistència a l'acció de l'estreptomicina.
  • ca  estreptomicosi, n f
  • es  estreptomicosis
  • fr  streptomycose
  • en  streptomycosis

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Nom genèric per a les infeccions produïdes per estreptomices.
  • ca  estreptomicrodactíla, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Campilodactília que afecta solament els dits petits.
  • ca  novobiocina, n f
  • ca  àcid cristal·línic, n m sin. compl.
  • ca  estreptonivicina, n f sin. compl.
  • es  novobiocina, n f
  • fr  novobiocine, n f
  • en  novobiocin, n
  • CAS  303-81-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Substància antibiòtica obtinguda de cultius de Streptomyces niveus, S. spheroides i S. griseus, eficaç contra estafilococs, estreptococs i altres microorganismes grampositius.

Nota

  • De la novobiocina, se n'empren la forma bàsica i les sals càlcica i sòdica.

    La denominació novobiocina és la forma catalana corresponent a la DCI.

    La denominació estreptonivicina es considera obsoleta.
  • ca  estreptosepticèmia, n f

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Septicèmia deguda a estreptococs.
  • ca  estreptosporangi, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de microorganismes (Streptosporangium sp), de la família de les actinoplanàcies, format per individus amb miceli, sapròfits del sòl i l'aigua.