Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  fetgera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Trinitat, n f sin. compl.
  • ca  herba del fetge, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba hepàtica, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  llengua cervina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  trèvol daurat, n m sin. compl.
  • ca  viola borda, n f sin. compl.
  • ca  viola de ca, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • nc  Anemone hepatica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies, que creix en obacs, boscs i boixedes de muntanya de la Mediterrània, dels Pirineus i serralades prelitorals, i rarament a les comarques de Castelló. Les fulles trilobulades que recorden vagament la forma del fetge, en maceració o dessecades, han estat emprades contra afeccions del fetge.
  • ca  herba d'orenetes, n f
  • ca  celidònia, n f sin. compl.
  • ca  celidònia major, n f sin. compl.
  • ca  herba de les berrugues, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • ca  herba del Bon Jesús, n f sin. compl.
  • es  golondrinera
  • es  hierba de las verrugas
  • nc  Chelidonium majus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, que abunda per tot el país. Conté nombrosos alcaloides que li donen acció colerètica, antiespasmòdica, lleugerament hipnòtica i sedant. Conté un làtex que ha estat emprat en el tractament de les berrugues. Dosis elevades dels alcaloides són citotòxiques i poden resultar cancerígenes.
  • ca  àrnica, n f
  • ca  esternudera, n f sin. compl.
  • ca  herba de les caigudes, n f sin. compl.
  • ca  tabac de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  tabac de pastor, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Herba perenne (Arnica montana) de la família de les compostes, de 30 a 50 cm d'alçada, que habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d'una gran part de l'Europa humida. Les flors riques en arnicina, que es cullen poc abans que hagin esclatat, de juny a setembre, en decocció o tintura (tintura d'àrnica), tenen propietats antiinflamatòries i vulneràries, i han estat emprades contra les contusions i els traumatismes sense ferida.
  • ca  xenixell, n m
  • ca  apagallums, n f sin. compl.
  • ca  flor d'onze mesos, n f sin. compl.
  • ca  herba conillera, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de les cardines, n f sin. compl.
  • ca  herba pelada, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  lletsó de foc, n m sin. compl.
  • ca  seneci vulgaris, n m sin. compl.
  • ca  xerixell, n m sin. compl.
  • nc  Senecio vulgaris

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, que creix en camps i en llocs ruderals de tota la Mediterrània.

Nota

  • El suc de xenixell triturat ha estat emprat com a emmenagog.
  • ca  pericó, n m
  • ca  flor de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba de cop, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba del pericó, n f sin. compl.
  • ca  herba foradada, n f sin. compl.
  • ca  herba transflorina, n f sin. compl.
  • ca  inflabou, n m sin. compl.
  • ca  oli de cop, n m sin. compl.
  • ca  pericó foradat, n m sin. compl.
  • ca  pericó groc, n m sin. compl.
  • ca  transflorina, n f sin. compl.
  • ca  trescam, n m sin. compl.
  • ca  tresflorina, n f sin. compl.
  • ca  tresflorina vera, n f sin. compl.
  • nc  Hypericum perforatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d'alçària, que creix en prats, no excessivament humits, pastures, camins i vores de boscs, de tot arreu dels Països Catalans. Les summitats florides, que es cullen a finals de juny, contenen fenols, tanins i flavonoides, i han estat emprades com a astringents, antisèptiques i cicatritzants. Preparades en infusió, també han estat usades contra afeccions bronquials i com a lleugerament sedants i antidepressives. També és anomenat flor de Sant Joan.
  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamil·la vera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  cebuda blanca, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • es  milenrama
  • fr  mille-feuille
  • en  milfoil
  • nc  Achillea millefollium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d'alçada, que creix en pastures i altres hàbitats oberts i no gaire secs, sobretot als Pirineus. Conté essències, lactones, tanins i un alcaloide amarg (aquileïna). Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, i contra les digestions feixugues i la dismenorrea. Com a ús extern, han estat utilitzades per a guarir nafres i ferides.
  • ca  vidalba, n f
  • ca  herba bromera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Job, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  vidiella, n f sin. compl.
  • es  clemátide
  • en  clematis
  • nc  Clematis vitalba

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definición
Liana (Clematis vitalba) de la família de les ranunculàcies, que, en medicina popular, ha estat emprada contra la ronya.

És rubefaent i vesicant, i tòxica per via interna.
  • ca  ridorta, n f
  • ca  badiella, n f sin. compl.
  • ca  clemàtide, n f sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  herba de Job, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  vidiella, n f sin. compl.
  • es  clemátide
  • en  clematis
  • nc  Clematis flammula

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Entorn professional

Definición
Liana de la família de les ranunculàcies (Clematis flammula), de propietats vesicants; les seves fulles han estat emprades per a combatre la ronya i el borm dels cavalls.
  • ca  gatassa, n f
  • ca  celidònia menor, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • nc  Ranunculus ficaria

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de propietats vesicants, aprofitada pels captaires per a fer-se nafres artificials.
  • ca  herba d'orenetes, n f
  • ca  celidònia, n f sin. compl.
  • ca  celidònia major, n f sin. compl.
  • ca  herba de les berrugues, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • ca  herba del Bon Jesús, n f sin. compl.
  • es  golondrinera
  • es  hierba de las verrugas
  • nc  Chelidonium majus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, que abunda per tot el país. Conté nombrosos alcaloides que li donen acció colerètica, antiespasmòdica, lleugerament hipnòtica i sedant. Conté un làtex que ha estat emprat en el tractament de les berrugues. Dosis elevades dels alcaloides són citotòxiques i poden resultar cancerígenes.