Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  herba de Sant Antoni, n f
  • ca  bàlsam de cérvol, n m sin. compl.
  • ca  herba de la feridura, n f sin. compl.
  • ca  herba de paralisia, n f sin. compl.
  • nc  Stachis recta

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta anual, rarament biennal, de la família de les labiades, que es fa en serralades i zones humides de la regió mediterrània, principalment en l'estatge montà (Pirineus). Les tiges, fulles i flors, en cocció, i aplicades en forma de banys, han estat emprades en determinades zones ruderals de Catalunya per estimular el moviment dels membres paralitzats en cas de feridura.
  • ca  pulmonària, n f
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de freixura, n f sin. compl.
  • ca  herba de roca, n f sin. compl.
  • nc  Pulmonaria officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies, que conté mucílag i al·lantoïna que li donen una acció emol·lient; és emprada en afeccions respiratòries diverses.
  • ca  movitort bord, n m
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  cervellina, n f sin. compl.
  • ca  cervina, n f sin. compl.
  • ca  herba de sang, n f sin. compl.
  • nc  Coronopus squamatus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcies biennal de la família de les crucíferes, que es troba en contrades marítimes, principalment als deltes i a les àrees d'aiguamolls litorals, d'arreu dels Països Catalans. Les tiges i les fulles, que es cullen quan la planta és a punt de florir o ja és florida o bé té els fruits madurs, en amanides, tenen propietats antiescorbútiques.
  • ca  herba de la feridura, n f
  • ca  herba de Sant Anton, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • nc  Sideritis hirsuta

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç, de la família de les labiades, que creix en riberes, guarets, vessants calcaris i pedregosos des dels Pirineus fins arribar al País Valencià, on no és tan comuna. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió han estat emprades com a digestives i contra els espasmes gastrointestinals. En aplicació tòpica, són vulneràries.
  • ca  herba de la feridura, n f
  • ca  herba de Sant Anton, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • nc  Sideritis hirsuta

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç, de la família de les labiades, que creix en riberes, guarets, vessants calcaris i pedregosos des dels Pirineus fins arribar al País Valencià, on no és tan comuna. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió han estat emprades com a digestives i contra els espasmes gastrointestinals. En aplicació tòpica, són vulneràries.
  • ca  serverola, n f
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • nc  Agrimonia eupatoria

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies; rica en taní, és oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries. El decuit era usat a l'exterior en ferides i luxacions.
  • ca  segura, n f
  • ca  camamilla borda, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de jardí, n f sin. compl.
  • ca  camamilla pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl.
  • ca  herba de la matriu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum parthenium

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, d'alçada, de 30 a 70 cm d'alçada, oriünda de la península balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d'Europa. Les fulles i extremitats han estat emprades en els trastorns menstruals, l'anorèxia, les digestions laborioses, la flatulència, els espasmes gastrointestinals i l'insomni.
  • ca  botja peluda, n f
  • ca  coronella, n f sin. compl.
  • ca  gafarró, n m sin. compl.
  • ca  guixola, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba de setge, n f sin. compl.
  • ca  herba del pastor, n f sin. compl.
  • ca  herba negre, n f sin. compl.
  • ca  trèvol pelut, n m sin. compl.
  • nc  Dorycnium hirsutum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica, de la família de les papilionàcies, que viu en boscos clars i garrigues de la regió mediterrània. Les summitats fructíferes, aplicades en banys d'aigua calenta, han estat emprades contra les hemorroides.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f
  • ca  bàlsam de cérvol, n m sin. compl.
  • ca  herba de la feridura, n f sin. compl.
  • ca  herba de paralisia, n f sin. compl.
  • nc  Stachis recta

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta anual, rarament biennal, de la família de les labiades, que es fa en serralades i zones humides de la regió mediterrània, principalment en l'estatge montà (Pirineus). Les tiges, fulles i flors, en cocció, i aplicades en forma de banys, han estat emprades en determinades zones ruderals de Catalunya per estimular el moviment dels membres paralitzats en cas de feridura.
  • ca  herba de Sant Benet, n f
  • ca  flor de Sant Benet, n f sin. compl.
  • nc  Geum urbanum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, de 20 a 60 cm d'alçària, que creix en fondalades, reguerons i altres llocs humits i ombrívols. L'arrel i el seu rizoma contenen eugenol, i abundants tanins. Preparats en infusió, han estat emprats com tònic, astringent i febrífug. Com a ús extern, tota la planta fresca, també ha estat utilitzada com a vulnerària.