Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  indologen -ògena, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que produeix indole.
  • ca  indolor -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació

Definición
Que no produeix dolor.
  • ca  indolúria, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definición
Presència d'indole a l'orina.
  • ca  indometacina, n f
  • es  indometacina, n f
  • fr  indométacine, n f
  • en  indometacin, n
  • CAS  53-86-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Reumatologia

Definición
Derivat de l'àcid indoloacètic, és un dels antiinflamatoris no esteroidals més potents.

Nota

  • L'indometacina és emprada efectivament en l'artritis reumatoide, l'espondiloartritis anquilopoètica, l'artritis gotosa aguda i altres artropaties inflamatòries. Ha estat emprada en el tractament de malalties no reumàtiques, com a antiinflamatori o pel seu potent efecte inhibidor de la síntesi de prostaglandines: pericarditis, dolor pleural, còlera pancreàtic, hipercalcèmia tumoral, part prematur, conducte arteriós persistent (en infants), etc.

    La denominació indometacina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  indoprofèn, n m

Farmacologia, Reumatologia

Definición
Àcid 4-(1,3-dihidro-1-oxo-2H-isoindol-2-il)-ametilbenzenacètic, de fórmula C17H15NO3; és un antiinflamatori de la família dels àcids fenilpropiònics, de menor potència que la indometacina, si bé presenta menor toxicitat gastrointestinal. És emprat en el tractament de les malalties reumàtiques.

Nota

  • Denominació comuna internacional
  • ca  indoramina, n f
  • es  indoramina
  • fr  indoramine
  • en  indoramin
  • CAS  26844-12-2

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antihipertensor; blocador d'adrenoreceptors beta
  • ca  indoxil, n m

Malalties i síndromes, Bioquímica i biologia molecular

Definición
3-hidroxiindole, de fórmula C8H7NO, producte de l'oxidació de l'indole, que es forma per degradació bacteriana intestinal de l'àcid indoleacètic. És excretat per l'orina sobretot en malalts amb fenilcetonúria, especialment en forma de sulfat.
  • ca  indoxilèmia, n f

Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Presència d'indoxil a la sang.
  • ca  indoxilúria, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definición
Presència d'indoxil a l'orina.
  • ca  inducció, n f
  • es  inducción
  • fr  induction
  • en  induction

Anatomia > Embriologia, Veterinària

Definición
Acció d'induir, d'emmenar algú o alguna cosa a un determinat objecte.