Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  indologen -ògena, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que produeix indole.
  • ca  indolor -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació

Definició
Que no produeix dolor.
  • ca  indolúria, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definició
Presència d'indole a l'orina.
  • ca  indometacina, n f
  • es  indometacina, n f
  • fr  indométacine, n f
  • en  indometacin, n
  • CAS  53-86-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Reumatologia

Definició
Derivat de l'àcid indoloacètic, és un dels antiinflamatoris no esteroidals més potents.

Nota

  • L'indometacina és emprada efectivament en l'artritis reumatoide, l'espondiloartritis anquilopoètica, l'artritis gotosa aguda i altres artropaties inflamatòries. Ha estat emprada en el tractament de malalties no reumàtiques, com a antiinflamatori o pel seu potent efecte inhibidor de la síntesi de prostaglandines: pericarditis, dolor pleural, còlera pancreàtic, hipercalcèmia tumoral, part prematur, conducte arteriós persistent (en infants), etc.

    La denominació indometacina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  indoprofèn, n m

Farmacologia, Reumatologia

Definició
Àcid 4-(1,3-dihidro-1-oxo-2H-isoindol-2-il)-ametilbenzenacètic, de fórmula C17H15NO3; és un antiinflamatori de la família dels àcids fenilpropiònics, de menor potència que la indometacina, si bé presenta menor toxicitat gastrointestinal. És emprat en el tractament de les malalties reumàtiques.

Nota

  • Denominació comuna internacional
  • ca  indoramina, n f
  • es  indoramina
  • fr  indoramine
  • en  indoramin
  • CAS  26844-12-2

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antihipertensor; blocador d'adrenoreceptors beta
  • ca  indoxil, n m

Malalties i síndromes, Bioquímica i biologia molecular

Definició
3-hidroxiindole, de fórmula C8H7NO, producte de l'oxidació de l'indole, que es forma per degradació bacteriana intestinal de l'àcid indoleacètic. És excretat per l'orina sobretot en malalts amb fenilcetonúria, especialment en forma de sulfat.
  • ca  indoxilèmia, n f

Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència d'indoxil a la sang.
  • ca  indoxilúria, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definició
Presència d'indoxil a l'orina.
  • ca  inducció, n f
  • es  inducción
  • fr  induction
  • en  induction

Anatomia > Embriologia, Veterinària

Definició
Acció d'induir, d'emmenar algú o alguna cosa a un determinat objecte.