Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hemorràgia meníngia, n f
  • ca  meningorràgia, n f sin. compl.

Angiologia, Neurologia

Definición
Hemorràgia produïda per la ruptura d'un vas sanguini entre les membranes meníngies. Hom distingeix l'hemorràgia extradural, la subdural i la subaracnoidal, segons quin sigui l'espai on ha tingut lloc.
  • ca  meningorraquidi -ídia, adj

Neurologia

Definición
Relatiu o pertanyent a les meninges medul·lars.
  • ca  meningorraquidi -ídia, adj

Neurologia

Definición
Relatiu o pertanyent a les meninges i al raquis.
  • ca  meningorrea, n f

Angiologia, Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definición
Sufusió hemàtica a les meninges, meningorràgia.
  • ca  meningosi, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Sindesmosi, unió membranosa d'un os amb un altre (la del crani en un nadó, per exemple).
  • ca  meningioma, n m
  • ca  exotelioma, n m sin. compl.
  • ca  meningofibroblastoma, n m sin. compl.
  • ca  meningotelioma, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Neurologia

Definición
Tumor benigne, encapsulat, originat en l'aracnoide, que afecta els adults. Format per cèl·lules fusiformes, sol implantar-se al llarg del si sagital superior o al voltant del quiasma òptic, i té tendència a envair la volta cranial, la qual reacciona amb una hiperostosi característica.
  • ca  meningotifus, n m

Malalties i síndromes, Neurologia

Definición
Febre tifoide en què una síndrome meníngia en constitueix la simptomatologia més aparent.
  • ca  meningovascular, adj

Angiologia, Neurologia

Definición
Relatiu o pertanyent als vasos sanguinis de les meninges; o a les meninges i als vasos alhora.
  • ca  meningúria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Histologia, Urologia

Definición
Presència de formacions membranoses o pseudomembranoses a l'orina.
  • ca  fibrocartílag interarticular, n m
  • ca  cartílag interarticular, n m sin. compl.
  • ca  menisc, n m sin. compl.
  • ca  menisc articular, n m sin. compl.
  • ca  menisc interarticular, n m sin. compl.
  • es  menisco
  • fr  ménisque
  • en  meniscus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Envà fibrocartilaginós que, en algunes articulacions, està col·locat transversalment entre les dues superfícies articulars adjacents. Cadascuna de les seves cares adopta la forma de la superfície òssia corresponent, per la qual cosa gairebé sempre és bicòncau. Pot ocupar tota l'extensió de l'articulació i ésser, per tant, un veritable disc, l'anomenat disc articular o interarticular (per exemple, el de l'articulació temporomaxil·lar), o bé pot no tenir la porció central i ésser un disc perforat o anell aplatat, i encara és possible que hagi perdut no solament la zona central sinó també part del seu contorn, bo i adoptant la forma de mitja lluna (per exemple, els meniscs de l'articulació del genoll).

Nota

  • La denominació menisc s'usa especialment per a designar cadascun dels fibrocartílags interarticulars que hi ha a l'articulació del genoll.
  • La denominació menisc prové del grec menískos 'mitja lluna'.