Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sífilis, n f
  • ca  lues, n f sin. compl.
  • ca  mal veneri, n m sin. compl.
  • es  lúes, n f
  • es  sífilis, n f
  • fr  luès, n f
  • fr  syphilis, n f
  • en  lues, n
  • en  syphilis, n

.FITXA REVISADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia de transmissió sexual causada per l'espiroqueta Treponema pallidum, que produeix lesions cutànies i viscerals de diferent gravetat i extensió segons l'etapa de la malaltia.

Nota

  • La sífilis evoluciona en tres períodes, primari, secundari i terciari.

    Antigament havia estat una malaltia epidèmica, però actualment és endèmica.

    La denominació sífilis prové del nom del pastor Syphilus, protagonista d'un poema de Girolamo Fracastoro (1530), que contreu la malaltia. La denominació lues prové del llatí lues 'epidèmia, plaga'.
  • ca  lepra, n f
  • ca  hanseniasi, n f sin. compl.
  • ca  llebrosia, n m sin. compl.
  • ca  mal de mesell, n m sin. compl.
  • ca  mal de Sant Llàtzer, n m sin. compl.
  • ca  mal roig de Caiena, n m sin. compl.
  • ca  mal vermell de Caiena, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Hansen, n f sin. compl.
  • es  lepra
  • fr  ladrerie
  • fr  lèpre
  • en  lepra
  • en  leprosy

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia infecciosa crònica causada per Mycobacterium leprae, que produeix diverses lesions granulomatoses a la pell, les mucoses i el sistema nerviós perifèric.

Nota

  • La lepra s'encomana amb dificultats en ambients d'escassa higiene i preferentment durant la infantesa. Se'n distingeixen dues formes principals, la lepromatosa i la tuberculoide, a part d'un grup de casos de característiques poc definides (lepra indeterminada).

    La denominació hanseniasi prové del nom de Gerhard A. Hansen, descobridor del germen causal dela malaltia.
  • ca  malaltia de Rust, n f
  • ca  mal suboccipital, n m sin. compl.
  • ca  mal vertebral suboccipital, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Espondilitis tuberculosa de les dues primeres vèrtebres cervicals.
Tuberculosi de les vèrtebres atles i axis, malaltia de Rust. ((mal suboccipital))
  • ca  mala praxi, n f
  • ca  malpraxi, n f
  • es  mala praxis, n f
  • es  malpraxis, n f
  • fr  faute professionnelle, n f
  • en  malpractice, n
  • en  professional malpractice, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Pràctica de la medicina que no té en compte el coneixement científic i pràctic àmpliament consensuat ni el respecte per la voluntat del pacient.

Nota

  • Són exemples de mala praxi l'aplicació d'una intervenció sanitària a un pacient sense el seu consentiment o la manca de comunicació terapèutica amb el pacient.
  • ca  malabsorció, n f
  • en  malabsorption

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definición
Deficient transferència de substàncies nutritives a través de la mucosa intestinal. Pot ésser produïda per un defecte congènit o adquirit dels enzims intestinals. El més corrent dels congènits és la manca de maltases i lactases, i entre els adquirits el dèficit de disacaridases que es produeix en l'esprue idiopàtica, ileïtis regional, colitis ulcerosa, síndrome d'adollament, lambliosi i la síndrome de kwashiorkor. Afecta primordialment els infants.
  • ca  malàcia, n f
  • es  malacia
  • fr  malacie
  • en  malacia

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició, Odontoestomatologia, Salut mental

Definición
Alteració del gust consistent en un desig morbós d'aliments excitants o àcids i sense valor nutritiu.

Nota

  • La denominació malàcia prové del grec malakia 'blanesa'.
  • ca  malàcia, n f
  • ca  malacoma, n m sin. compl.
  • ca  malacosi, n f sin. compl.
  • ca  reblaniment, n m sin. compl.
  • ca  remolliment, n m sin. compl.
  • es  malacia
  • es  reblandecimiento
  • fr  malacie
  • fr  ramollissement
  • en  malacia
  • en  softening

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Remolliment o pèrdua de consistència i contigüitat d'un òrgan o teixit. És emprat com a forma sufixada d'altres termes que expressen el remolliment d'una estructura o un teixit, per exemple osteomalàcia, traqueomalàcia, etc.
Lesió dels teixits orgànics caracteritzada per la disminució de llur consistència natural. ((remolliment))

Nota

  • La denominació malàcia prové del grec malakia 'blanesa'.
  • La denominació malacoma es considera obsoleta.
  • ca  malaltia de Kienböck, n f
  • ca  lunatomalàcia, n f sin. compl.
  • ca  lunatonecrosi, n f sin. compl.
  • ca  malàcia del semilunar, n f sin. compl.
  • ca  osteocondrosi del semilunar, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Necrosi avascular de l'os semilunar, probablement d'origen traumàtic, associada sovint amb un cúbit curt, caracteritzada per un esclafament vertical de l'os afectat amb deformació i densificació.
  • ca  osteïtis fibrosa quística, n f
  • ca  malàcia metaplàstica, n f sin. compl.
  • ca  osteïtis fibroquística de Recklinghausen, n f sin. compl.
  • ca  osteïtis fibrosa, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definición
Conjunt de lesions òssies clàssiques de l'hiperparatiroïdisme, que actualment són poc freqüents a causa de la generalització de les anàlisis sistemàtiques que inclouen el calci sèric. Consisteixen en la destrucció de les trabècules òssies per hiperactivitat dels osteoclasts, proliferació fibrosa de la medul·la òssia, tumors bruns i quists ossis. Els quists contenen un líquid clar i poden provocar engruiximents que deformen els ossos. La clínica òssia es caracteritza per dolors, sovint intensos, disminució de l'estatura i fractures patològiques. Els malalts presenten adenomes grans de les glàndules paratiroides (de 3 a 6 g de pes) i hipercalcèmies acusades.

Nota

  • La denominació malàcia metaplàstica es considera obsoleta.
  • ca  malàcic -a, adj
  • ca  malacòtic -a, adj sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la malàcia.
Malàcic, caracteritzat per malàcia (dit especialment de les peces dentals). ((malacòtic -a))