Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mal de mar, n m
  • ca  nàusea marina, n f sin. compl.
  • ca  pelagisme, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Mareig provocat en un passatger pels moviments d'una embarcació.
  • ca  histèria, n f
  • ca  histerisme, n m sin. compl.
  • ca  mal de mare, n m sin. compl.
  • ca  mal paroxismal, n m sin. compl.
  • ca  mitoplàstia, n f sin. compl.
  • ca  moregassa, n f sin. compl.
  • ca  parapatia histèrica, n f sin. compl.
  • es  histeria
  • fr  hystérie
  • en  hysteria

Neurologia, Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definición
Neurosi complexa, observable especialment en les dones, que no solament altera el curs normal dels processos psíquics, sinó que també és causa de trastorns motors (convulsions, paràlisi, catalèpsia), sensorials (hiperestèsia, anestèsia, al·lucinacions), digestius, vasomotors i d'altres. Tots aquests fenòmens poden ésser provocats per suggestió o autosuggestió.

Nota

  • La denominació mitoplàstia està formada a partir de mito- 'mite' i del grec plásso 'formar'.
  • La denominació mal paroxismal s'usava antigament.
  • ca  mal de masclí, n m
  • ca  mal de mascle, n m sin. compl.

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Urologia

Definición
Còlic nefrític amb irradiació al testicle, o bé, dolor funiculoscrotal.
  • ca  mal de masclí, n m
  • ca  mal de mascle, n m sin. compl.

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Urologia

Definición
Còlic nefrític amb irradiació al testicle, o bé, dolor funiculoscrotal.
  • ca  kala-azar, n m
  • ca  anèmia de Leishman, n f sin. compl.
  • ca  esplenomegàlia febril, n f sin. compl.
  • ca  esplenomegàlia tropical, n f sin. compl.
  • ca  febre caquèctica, n f sin. compl.
  • ca  febre d'Assam, n f sin. compl.
  • ca  febre Dumdum, n f sin. compl.
  • ca  leishmaniosi infantil, n f sin. compl.
  • ca  leishmaniosi visceral, n f sin. compl.
  • ca  llosa, n f sin. compl.
  • ca  mal de la llosa, n m sin. compl.
  • ca  mal de melsa, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Parasitosi del sistema mononuclear fagocític, causada per la leishmània de Donovan i caracteritzada per febre, esplenomegàlia, leucopènia amb monocitosi, hipergammaglobulinèmia i emaciació amb debilitat progressiva. És propi dels països mediterranis, els Balcans, el nord d'Àfrica i, sobretot, l'Índia i el Pakistan. Sembla que és transmesa a l'home pel contacte amb gossos o a través de mosques del gènere flebòtom. Afecta especialment els infants.

Nota

  • La denominació kala-azar està formada a partir del hindi, kala 'negra' i azar 'febre, metzina'.
  • ca  lepra, n f
  • ca  hanseniasi, n f sin. compl.
  • ca  llebrosia, n m sin. compl.
  • ca  mal de mesell, n m sin. compl.
  • ca  mal de Sant Llàtzer, n m sin. compl.
  • ca  mal roig de Caiena, n m sin. compl.
  • ca  mal vermell de Caiena, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Hansen, n f sin. compl.
  • es  lepra
  • fr  ladrerie
  • fr  lèpre
  • en  lepra
  • en  leprosy

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia infecciosa crònica causada per Mycobacterium leprae, que produeix diverses lesions granulomatoses a la pell, les mucoses i el sistema nerviós perifèric.

Nota

  • La lepra s'encomana amb dificultats en ambients d'escassa higiene i preferentment durant la infantesa. Se'n distingeixen dues formes principals, la lepromatosa i la tuberculoide, a part d'un grup de casos de característiques poc definides (lepra indeterminada).

    La denominació hanseniasi prové del nom de Gerhard A. Hansen, descobridor del germen causal dela malaltia.
  • ca  higroma prerotular, n m
  • ca  bursitis prerotular, n f sin. compl.
  • ca  genoll de frare, n m sin. compl.
  • ca  genoll de minyona, n m sin. compl.
  • ca  genoll de monja, n m sin. compl.
  • ca  mal de frare, n m sin. compl.
  • ca  mal de minyona, n m sin. compl.
  • ca  mal de monja, n m sin. compl.
  • en  housemaid's knee

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Higroma desenvolupat a compte de la bossa serosa prerotular en les persones que s'agenollen sovint (mal de monja, mal de minyona). També pot formar-se després d'un traumatisme directe (higroma hemorràgic).
  • ca  higroma prerotular, n m
  • ca  bursitis prerotular, n f sin. compl.
  • ca  genoll de frare, n m sin. compl.
  • ca  genoll de minyona, n m sin. compl.
  • ca  genoll de monja, n m sin. compl.
  • ca  mal de frare, n m sin. compl.
  • ca  mal de minyona, n m sin. compl.
  • ca  mal de monja, n m sin. compl.
  • en  housemaid's knee

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Higroma desenvolupat a compte de la bossa serosa prerotular en les persones que s'agenollen sovint (mal de monja, mal de minyona). També pot formar-se després d'un traumatisme directe (higroma hemorràgic).
  • ca  mal de morir, n m

Malalties i síndromes

Definición
Malaltia mortal.
  • ca  mal de muntanya, n m
  • ca  mal d'altura, n m sin. compl.
  • ca  malaltia d'Acosta, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de la puna, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels aviadors, n f sin. compl.
  • ca  oronosi, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Angiologia, Bioquímica i biologia molecular, Otorrinolaringologia

Definición
Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica global i de les pressions parcials d'oxigen i vapor d'aigua (hipobària, hipòxica i sequedat), que apareix en l'ascens d'alta muntanya, associat amb el refredament progressiu. La hipobària produeix una descàrrega dels sins paranasals amb obstrucció de les fosses nasals i respiració bucal, i una distensió dels gasos del tub digestiu. La hipòxia provoca una hipersimpaticotomia reflexa, que es tradueix per taquicàrdia, taquipnea i insomni per crisis de dispnea nocturna degudes a aturades respiratòries momentànies. La sequedat produeix una set molt intensa, disfàgia i asteatosi (dispèpsia per hipersecreció i hipocinèsia, úlcera gàstrica), hemorràgia retinal, trombosi venosa, risc augmentat d'infart de miocardi i d'accident vascular cerebral. Una varietat peculiar n'és l'anomenat soroche.

Nota

  • La denominació malaltia de la puna correspon a la primera descripció del mal de muntanya, efectuada a l'altiplà andí per José de Acosta (1590).
  • La denominació oronosi prové de oro- i del grec nósos 'malaltia'.