Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hèrnia muscular, n f
  • ca  miocele, n f sin. compl.
  • en  myocele

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Tumor format per la sortida d'un fragment de múscul no trencat a través d'un forat accidental de la beina aponeuròtica.
Protrusió de fibres musculars a través d'una ruptura del perimisi. ((miocele))
  • ca  miocel·lulitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Inflamació del múscul i del teixit cel·lular subcutani alhora.
  • ca  mioceptor, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Àrea muscular en connexió amb la placa terminal del nervi motor.
  • ca  miocerosi, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica

Definición
Degeneració cèria del múscul.
  • ca  miocímia, n f
  • ca  mioclònia fibril·lar, n f sin. compl.
  • ca  paramioclònia fibril·lar, n f sin. compl.
  • es  mioquimia, n f
  • fr  myocimie, n f
  • en  myokymia, n

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Neurologia

Definición
Síndrome consistent en contraccions musculars semblants a la mioclònia, però amb caràcter ondulant i acompanyades de trastorns sensitius.

Nota

  • La denominació miocímia està formada a partir de mio- i del grec kyma 'ona'.
  • ca  miocinesi, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Contracció muscular.
  • ca  miocinesímetre, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Aparell per a mesurar les contraccions musculars provocades per un corrent elèctric.
  • ca  miòcit, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Capa més interna dels mionemes de l'ectoplasma d'alguns protists gregaris.
  • ca  fibra muscular, n f
  • ca  cèl·lula muscular, n f sin. compl.
  • ca  fibril·la muscular, n f sin. compl.
  • ca  miòcit, n m sin. compl.
  • es  miocito, n m
  • en  myocyte, n

Anatomia > Histologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Element anatòmic constitutiu del múscul. La seva estructura és diferent en els músculs de la vida vegetativa (fibres de cèl·lules fusiformes amb un nucli central, amb miofibril·les sense estries, llises) i en els de la musculatura esquelètica (les fibres són multinucleades, les miofibril·les posseeixen estries transversals i les envolta el sarcolemma); només les fibres del miocardi, d'entre les del primer grup, tenen també una estructura estriada. La contracció de cadascun dels tipus també difereix: la de la fibra estriada és voluntària i pot ésser brusca, mentre que la de la fibra llisa és lenta, gradual i involuntària.
  • ca  cèl·lula d'Anitxkov, n f
  • ca  cèl·lula d'Aschoff, n f sin. compl.
  • ca  histiòcit cardíac, n m sin. compl.
  • ca  miòcit d'Anitxkov, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Cardiologia

Definición
Cèl·lula grossa, mononucleada, que es troba en el teixit connectiu de les parets cardíaques, especialment en el cas de miocarditis reumàtica, formant part del nòdul d'Aschoff.
Gran cèl·lula mononuclear que hom pot veure en el miocardi a conseqüència de certs processos inflamatoris; especialment en els nòduls d'Aschoff. ((histiòcit cardíac))
Cèl·lula que es troba en els nòduls d'Aschoff i que Anitxkov considerà que derivava dels histiòcits cardíacs, però d'altres autors suggereixen que podria procedir de fibres miocardíaques lesionades. ((cèl·lula d'Aschoff)