Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  miocitòlisi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica

Definición
Necrosi muscular. La miocitòlisi cardíaca és una lesió miliar del miocardi caracteritzada per la desaparició del sincici, conservació de l'estroma i absència de reacció inflamatòria. Pot acabar en necrosi.
  • ca  mioma, n m
  • ca  miocitoma, n m sin. compl.
  • es  mioma, n m
  • fr  myome, n m
  • en  myoma, n

.FITXA REVISADA, Anatomia patològica

Definición
Tumor benigne format per cèl·lules musculars.
  • ca  contracció clònica, n f
  • ca  contracció mioclònica, n f sin. compl.
  • ca  miòclon, n m sin. compl.
  • es  mioclono
  • en  myoclonus

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definición
Contracció muscular breu. Es presenta característicament en les crisis epilèptiques convulsivants en forma de batzegades musculars, semblant a les produïdes per l'excitació d'un múscul.
Contracció muscular involuntària i sobtada, que afecta un o més músculs fins a moviments amplis del tronc o de les extremitats. ((miòclon))
Contracció muscular involuntària i sobtada, que afecta un o més músculs fins a moviments amplis del tronc o de les extremitats.

Nota

  • La denominació miòclon està formada a partir de mio- i del grec klónos 'tumult'.
  • ca  mioclònia, n f
  • ca  clonoespasme, n m sin. compl.
  • ca  espasme clònic, n m sin. compl.
  • es  mioclonía
  • en  myoclonus

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Estat caracteritzat per la presència de miòclons que poden aparèixer sempre en la mateixa àrea o alternativament en àrees diferents. Les contraccions, generalment arrítmiques, són produïdes per un augment de l'excitabilitat de les neurones motores o de les intervencions, o bé per l'anul·lació dels mecanismes inhibidors. Poden aparèixer després d'estímuls sensorials repetits (estimulació lumínica llampegant, estimulació auditiva sincopada) o sensitius i poden progressar vers la convulsió generalitzada (fenomen de reclutament neuronal). L'associació de mioclònies i demència ocorre en diverses malalties: malaltia de Creutzfeld-Jakob, panencefalitis esclerosant subaguda, poliodistròfia progressiva, malalties per emmagatzematge de lípids, intoxicació per bismut, etc. La coexistència de retard psicomotor en un infant és pròpia de la síndrome de West. La presència de simptomatologia cerebel·losa afegida i d'opsoclònies s'observa en tumors cerebel·losos, en encefalitis i en dissinèrgia cerebel·losa mioclònica de Ramsay Hunt.

Nota

  • La denominació mioclònia està formada a partir de mio- i del grec klónos 'tumult'.
  • ca  crisi epilèptica mioclònica, n f
  • ca  crisi epilèptica clònica, n f sin. compl.
  • ca  mioclònia epilèptica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definición
Batzegades musculars breus d'un o diversos músculs, sovint generalitzades en forma de flexió dels quatre membres, desencadenades per una estimulació lumínica o auditiva intermitents, o bé espontànies.
  • ca  mioclònia essencial, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Pediatria

Definición
Mioclònia generalitzada de predomini infantil, de causa desconeguda, per bé que hi ha casos hereditaris amb caràcter autosòmic dominant, que afecta la cara, el coll i els braços. A vegades s'acompanya de tremolor.
  • ca  miocímia, n f
  • ca  mioclònia fibril·lar, n f sin. compl.
  • ca  paramioclònia fibril·lar, n f sin. compl.
  • es  mioquimia, n f
  • fr  myocimie, n f
  • en  myokymia, n

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Neurologia

Definición
Síndrome consistent en contraccions musculars semblants a la mioclònia, però amb caràcter ondulant i acompanyades de trastorns sensitius.

Nota

  • La denominació miocímia està formada a partir de mio- i del grec kyma 'ona'.
  • ca  singlot, n m
  • ca  mioclònia frenoglòtica, n f sin. compl.
  • es  hipo
  • fr  hoquet
  • en  hiccup
  • en  singultus

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sotragada del tòrax i de l'abdomen, la qual es va repetint a intervals més o menys regulars, i que va acompanyada d'un soroll característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals.
  • ca  mioclònia generalitzada, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Mioclònia difusa, arrítmica i asincrònica, que es presenta en diverses malalties: encefalopatia metabòlica (hepàtica, urèmica), encefalitis vírica, hipòxia cerebral, tètan, intoxicacions (estricnina, bismut, argent), mioclònia essencial, epilèpsia mioclònica, malaltia de Creutzfeldt-Jakob, tumor cerebel·lós primitiu (neuroblastoma) o metastàtic, síndrome de West, malalties per emmagatzematge de lípids, poliodistròfia progressiva, panencefalitis esclerosant subaguda, dissinergia cerebel·losa de Ramsay-Hunt, etc.
  • ca  mioclònia localitzada, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Mioclònia d'un grup muscular del tronc, dels braços o de les cames, deguda generalment a una mielitis vírica o a un tumor medul·lar.