Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ortiga gran, n f
  • ca  ortiga grossa, n f sin. compl.
  • ca  ortiga major, n f sin. compl.
  • ca  picacames, n m sin. compl.
  • ca  picamoros, n m sin. compl.
  • nc  Urtica dioica

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica de fulla persistent, de 30 a 150 cm d'alçària, que creix en herbassars ruderals de sòl sempre humit, a les comarques dels Pirineus, el Montseny i la serralada prelitoral. L'arrel en decocció és astringent. Les fulles en decocció i la planta fresca tenen propietats diürètiques. Com a ús extern, també han estat emprades contra dolors reumàtics i diverses malalties i erupcions cutànies.
  • ca  ortiga morta, n f
  • ca  flor d'ortiga, n f sin. compl.
  • nc  Lamium album

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç, de la família de les labiades, de 20 a 80 cm d'alçada, que creix en herbassars, tanques i vores de camins, sobretot als Pirineus. Les summitats florides, en infusió, han esta emprades contra les diarrees i les metrorràgies. Com a ús extern, en decocció, i aplicades sobre les zones afectades, també han estat usades contra les inflamacions de la boca, les morenes i les ferides.
  • ca  ortiga petita, n f
  • ca  ortiga barragana, n f sin. compl.
  • ca  ortigola, n f sin. compl.
  • nc  Urtica urens

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta monocàrpica anual, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en terres conreades de la plana mediterrània a tot Catalunya i a les Illes i al País Valencià. Posseeix les mateixes propietats medicinals que l'ortiga gran.
  • ca  ortiga petita, n f
  • ca  ortiga barragana, n f sin. compl.
  • ca  ortigola, n f sin. compl.
  • nc  Urtica urens

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta monocàrpica anual, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en terres conreades de la plana mediterrània a tot Catalunya i a les Illes i al País Valencià. Posseeix les mateixes propietats medicinals que l'ortiga gran.
  • ca  orto-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Forma prefixada del mot grec orthós, que significa dret, dempeus, emprada en el sentit de recte, dret, correcte, regular.
  • ca  orto-
  • ca  o- abrev.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Química

Definición
Prefix que, anteposat al nom d'un derivat benzènic disubstituït, indica que els dos substituents estan units a àtoms de carboni veïns. És escrit en cursiva i se'l representa per o-.
  • ca  ortoàcid, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
Terme que indica la forma més hidratada d'un oxoàcid qualsevol; la seva fórmula general és R-C(OH)3.
  • ca  ortoacúsia, n f

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Sensibilitat acústica normal.
  • ca  proteïnúria ortostàtica, n f
  • ca  ortoalbuminúria, n f sin. compl.
  • ca  proteïnúria cíclica, n f sin. compl.
  • ca  proteïnúria intermitent, n f sin. compl.
  • ca  proteïnúria lordòtica, n f sin. compl.
  • ca  proteïnúria postural, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definición
S'observa en nois i més sovint en noies al voltant de la pubertat. La proteïna apareix a l'orina quan el subjecte està dret o bé ajagut amb lordosi lumbar exagerada, i desapareix en qualsevol decúbit horitzontal. Generalment és essencial i sense conseqüències, però també pot ésser residual d'una glomerulonefritis. Rep també els noms de proteïnúria beninga, cíclica, juvenil, lordòtica i postural.
  • ca  ortocaïna, n f
  • ca  ortoform, n m sin. compl.

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Èster metílic de l'àcid 3-amino-4-hidroxibenzoic, de fórmula C8H9NO3; és un anestèsic de superfície, emprat correntment en forma de pomada o de pólvores.